diumenge, 27 de desembre de 2009

Ikebana





"Les composicions segueixen un esquema que admet variacions i que consisteix a mantenir l'asimetria, l'harmonia i el ritme entre els elements. L'esperit zen resideix principalment en el fet que la bellesa expressada en l'ikebana és creada només per a un breu període de temps, sense ànim de perdurar, fent evident la impermanència del temps. L'artista treballa amb materials que troba a la naturalesa: flors i branques triades d'acord amb l'estació, que viuen pocs dies després de ser tallades i han de ser retirades abans que es marceixin. La flor tallada és separada de la vida natural, de la seva lluita per sobreviure i negar el temps. Sense arrels i sense poder-se reproduir, expressa purament la seva naturalesa finita i la seva naturalitat: l'acceptació tàcita de la seva temporalitat. La composició floral ocupa un lloc privilegiat en la sala, i la seva solemnitat - que destaca en el buit de la sala - i el seu silenci accentuen la seva presència i el que comunica: l'aparença d'eternitat en el temps. L'artista posa de manifest que la naturalesa fonamental de la flor consisteix en la seva mancança d'arrels definitives, mor mostrant una vida momentània que transcendeix la vida natural i el propi temps: una possibilitat d'existència com a manifestació temporal de l'eterna vacuïtat."


Raquel Bouso a El zen, Fragmenta Editorial, Barcelona 2008, p. 81