divendres, 23 d’agost de 2013

El color



Rouault 1933

"No, el color no és innocent, no ha arribat fins a nosaltres en estat de puresa. Travessant els segles de màgia i recorrent el clos de les religions més desenvolupades, el color ha anat acumulant un substrat mitològic que l'impregna i que surt a flor de pell a la impensada."

(...)

"El paper de la sang i del color roig dins la cosmogonia hebrea és digne també d'ésser estudiat. Tot i que la religió de les Escriptures sigui, essencialment, una religió d'antuvi influïda pel cicle lunar, el sacrificis dels hebreus han de realitzar-se amb una cura especial pel que fa a la sang de l'animal sacrificat; la sang de l'anyell que hom occeix per Pasqua serveix de senyal a la porta de tots els israelites observants, de senyal i de protecció, és clar. La sang de l'anyell pasqual esdevé preciosa quan a partir de la fe hebraica apareix el cristianisme. L'anyell pasqual és substituït llavors per una divinitat antropomòrfica, el Crist, la sang del qual ve a netejar els pecats del món. Més endavant una nova substitució serà efectuada mitjançant l'eucaristia, una substitució també d'ordre simbòlic, la de la sang pel vi. El color roig, però, es manté com a color substancial del ritu."


Xavier Fàbregas, a "El fons ritual de la vida quotidiana" (Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 179 i 180-181)