dimarts, 23 d’abril de 2013

Nivells intel·lectuals



Klee 1928


És constatable la diferenciació de les persones segons el seu nivell intel·lectual i cultural. També és cert que no hi ha dues persones amb un nivell idèntic de preparació. Però de vegades és útil fer servir un model simplificat per entendre determinades dinàmiques de la realitat. Si apleguem la gent en cinc nivells de preparació, en podem treure algunes indicacions útils.

Per exemple, ens trobarem que normalment la gent s'interessa pels del seu mateix nivell i pels del nivell immediatament superior, dels que fàcilment pot aprendre coses; amb els de dos nivells per sobre ja li costa més, cal fer un esforç mental més gran per treure'n suc. I a l'hora de mirar de transmetre coneixement, la gent s'adreça als del seu mateix nivell i als d'un nivell per sota; per anar a dos nivells per sota cal fer un esforç didàctic addicional que no tothom està disposat a fer.

Cada nivell hauria de mirar d'aprendre del seu nivell superior i transmetre-ho als del seu nivell inferior, generant així un flux de coneixement de dalt a baix. Si es dona de forma suficient aquesta dinàmica, una societat pot aspirar a una certa democratització del coneixement i la cultura. Si aquest flux es trenca, el coneixement s'elititza, s'estanca en els nivells superiors. Als d'aquests nivells potser ja els hi va bé, els consolida en posicions de privilegi, però als de baix això no els afavoreix, queden privats de coneixements importants i útils per a la vida.

Els diaris i els reportatges i documentals de televisió acostumen a situar-se en el nivell 3, i juguen un bon paper de transmissió de coneixements de dalt a baix. El professorat universitari acostuma a pertànyer als nivells 5 i 4, i el de l'ensenyament secundari als nivells 4 i 3 (el que no exclou que excepcionalment i vocacionalment s'hi pugui dedicar algun 5). És important que les persones de nivells 3, 2 i 1 no vegin limitat el seu accés al coneixement en els períodes de formació escolar: cal trobar mecanismes per fer d'aquesta una tasca permanent (el que ara s'anomena la formació continuada). Els mitjans de comunicació esmentats contribueixen a aquesta tasca, com ho fan molts llibres de divulgació, cursos d'extensió universitària, cursets i conferències, i darrerament alguns blogs.

Cal que cadascú trobi aquell canal que li permet comunicar de manera fàcil i agradable amb el nivell superior al seu (mirar de comunicar directament amb dos nivells més enllà pot fàcilment portar a la frustració: és massa dur o àrid, exigeix massa esforç). I és important que membres d'un determinat nivell (com més millor) mirin de trobar mecanismes per fer arribar eficaçment coneixements al seu nivell inferior (per divulgar, per dir-ho en termes tradicionals). I cal fruir del diàleg amb els del mateix nivell, que és el més gratificant a nivell subjectiu (nivell al que sovint se situa la conversa informal entre amics): aquí no s'ensenya o s'aprèn, s'intercanvia (tot i que això també pot comportar indirectament una transferència de coneixements).

Els que ens situem al nivell 3 estem en una situació agradable, ja que amb esforç podem aprendre fins i tot dels de nivell 5 (els grans acadèmics) i podem arribar a connectar amb els de nivell 1 (la "gent del carrer"). Tenim també problemes, com un cert menysteniment per part dels nivells 5 i 4, que es consideren "els" generadors de coneixement, i ser poc reconeguts com a font de coneixement pels nivells 2 i 1, precisament perquè els referents "reconeguts" en coneixement són els nivells 4 i 5. Ja se sap, estar al mig té avantatges i inconvenients...

Val la pena, doncs, saber a quin nivell ens movem, amb realisme, sense falses modèsties ni falses pretensions o exhibicionismes. Saber on som és una bona base per orientar bé la nostra actuació. I val la pena tenir una certa idea de la "piràmide de coneixement" d'una societat, coneixent la magnitud de cada un dels cinc nivells i mirant de trobar maneres de fer-la evolucionar cap a una forma més propera al cilindre, si més no, amb un major reequilibri entre els cinc nivells. Històricament, això ja ha anat passant, però queda encara molt de camí per recórrer.