 |
| Kandinski 1909 |
"Mot rera mot acumulem silencis
mentre defora esclaten, poderosos,
la llum i el vent.
Qui ens crida rera els arbres?
Solemnement desfà camí l’estol
de gavians, i la claror proposa
aquell declivi lent de la tardor
que escriu en cada fulla nous designis.
Em veig al lluny, i em reconec, barquer
tossut que remunta el corrent altra vegada."
Miquel Martí i Pol a Primer llibre de Bloomsbury (1982)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada