dimecres, 26 d’abril de 2017

Richard Strauss: Quatre darreres cançons







"Per la profunditat que ateny no per mitjà de la complexitat sinó per mitjà de la claredat i la simplicitat. Per la puresa de sentiment sobre la mort, la separació i el dol. Per la prolongada línia melòdica que es va descabdellant i la veu femenina que s'eleva més i més. Per la placidesa i la serenitat i la gràcia i la profunda bellesa d'aquesta levitat. Per la forma com et transporta a l'àmbit formidable de la tristor. El compositor es lleva totes les caretes i, als vuitanta-dos anys, se't mostra despullat. I t'abandones."


Philip Roth a "L'espectre se'n va", traducció de Xavier Pàmies.




Aquesta és la versió d'Elisabeth Schwartzkopf dirigida per George Szell:




I aquesta la de Gundula Janowitz dirigida per Herbert von Karajan:




I aquesta la de Kirsten Flagstad amb Wilhelm Furtwängler: