dimarts, 7 de febrer de 2017

La paraula




Twombly 1982



Al principi, al començament, en l'origen, com a font, com a base de tot, hi ha la paraula, perquè els humans som paraula, sense la paraula no podem pensar el món, ni pensar-nos a nosaltres mateixos.

La paraula va anar apareixent lentament, gradualment, en una dansa entre parla i pensament que no podem conèixer en detall. Pensem perquè parlem, i parlem perquè pensem. El progrés en l'articulació del so va fer possible l'explosió de paraula i pensament.

A mesura que vam ser capaços d'anar donant nom a les coses, va anar apareixent el món, es va anar creant el món. El que no podem copsar i designar existeix, però no forma part del nostre món. El nostre món és un món de paraules.

Abans dels humans la realitat ja existia, enorme, immensa, esplendorosa. I seguirà existint quan desapareixem. Però el món ha nascut amb nosaltres i morirà amb nosaltres. La creació del món serà completada amb la descreació del món, amb la seva extinció. Que ningú no escriurà, ni veurà.

No hi ha experiència sense paraules, no hi ha un contacte amb la realitat que no passi a través de les paraules, no hi ha una vivència directa de res; fins i tot el silenci és perquè som capaços de designar-lo, de pensar-lo.

La paraula és la construcció cultural. Tot el nostre món és construcció cultural. Hem construït el món amb paraules, l'anem construint amb paraules. Per això és obert, inacabat, canviant. La paraula és la gran eina per construir el món.