divendres, 18 de novembre de 2016

Quan tu duies trenes...




Sunyer 1916



La cançó "Quan érem infants" de Delfí Abella. La Mercè l'ha cantat tantes vegades...


Quan tu duies trenes,
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.

Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.

Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records de hora bona
se'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.

Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.

Ning, nang, com ressona...

Per Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.

Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.

Ning, nang, com ressona...

Eren temps feliços.
No ens calla més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.

Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.

Ning, nang, com ressona...




Aquesta és la versió de Joan Manuel Serrat:

http://merceirai.podOmatic.com/entry/2008-09-16T15_40_07-07_00


I aquí cantat en directe:






2 comentaris:

Núria ha dit...

Bona nit!
Rai, Mercè, no fa gaire temps que, per casualitat, vaig arribar fins el vostre blog (perdó NO-blog!)i des de llavors us tinc posats als favorits perquè el trobo molt interessant.

Avui m'ha fet un salt el cor en veure aquesta cançó del Delfí Abella, fa tant, tant de temps que no l'he escoltat!!! i és preciosa, tendra a més no poder. GRACIES PARELLA.

Mercè Sala i Raimon Ribera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.