diumenge, 6 de novembre de 2016

Amor i gratuïtat




Jawlensky 1925



"Amor és pura gratuïtat, i nosaltres ens posem condicions. I si ens posem condicions a nosaltres mateixos, com no les posarem als altres? Convertim això que anomenem amor en un egoisme refinat que fem servir o per donar-nos plaer o per evitar sensacions desagradables, sensacions de culpabilitat, o per por al rebuig. Per evitar això, mercadegem amb això que anomenem "amor".


"A la persona no se la pot desitjar, perquè a la que desitges una persona has deixat d'estimar-la com a tal. Jo no soc una cosa, ni soc allò altre. Jo no soc desitjable ni indesitjable. Jo soc el que soc i res més. Arribaràs a estimar les persones en la mesura que no t'importi el que siguin les persones. L'amor és impersonal. A l'amor no s'hi fica la personalitat. L'amor "és", i flueix a través teu; tu no el fabriques i en l'amor la persona queda a un costat. Per això, l'amor et deixa lliure i disponible. El "jo" és un impediment per estimar. Quan tries, o compares, o demanes compensacions, és perquè necessito a aquesta persona per estimar-me a mi mateix. Quan desapareixen els records, els prejudicis i les visions subjectives, llavors ja sorgeix l'amor que flueix des d'on és.

La personalitat, el jo, és un impediment per estimar, perquè considero les persones estimades com alguna cosa "meva". Estimo el "meu" fill, el "meu" marit, la "meva" família, perquè és alguna cosa meva, distingint-ho del que em queda més lluny. Llavors estic cosificant el més proper com a pertinències a les que "he" d'estimar. I l'amor no en sap res de deures ni de gratificacions, perquè l'amor és lliure i gratuït. "T'estimo, et vull, et necessito, no puc viure sense tu" vol dir: m'agafo a tu perquè omples la meva necessitat i el meu aferrament. Això és egoisme. L'amor existeix, ni que no hi hagués ningú allà. És la nostra essència i es manifesta en una manera de ser, un estat de l'ànima, i està en consonància amb la manera de veure i existir, i a la que vegis i siguis tu mateix lliurement, no podràs ser altra cosa que amor.

(...) Tenim una idea equivocada de l'amor com a quelcom tou, dolç i consentidor. L'amor va sempre unit a la veritat i a la llibertat, i per això mai és feble."


"L'amor desinteressat, existeix? I, en canvi, és a l'únic al que se li pot donar el nom d'amor. Qui vol ser objecte d'un amor sacrificat? T'agrada que l'altre gaudeixi estimant-te, i també que gaudeixi en fer-te un favor. Llavors, per què quan ests tu el que estima o fa el favor esperes una compensació? No n'hi ha prou amb la joia de poder estimar i de compartir amb l'altre el que tens?"


"Tu no pots tenir l'amor, és l'amor el que et té a tu, i et canvia, i et purifica. La felicitat i l'amor van junts, però no produeixen emocions, ni excitació, perquè això és enemic de la felicitat. Tampoc produeixen avorriment, perquè la felicitat mai et sadolla quan és, de debò, felicitat. I no et sadolla perquè existeix on no existeix el "jo". La felicitat és un estadi de contínua consciència. Si ets conscient d'una cosa, la pots controlar sempre i veure-la tal com és. Si no ets conscient, aquesta cosa et domina.

Només si estimes seràs feliç, i només seràs feliç si estimes. I estimar és un estat que no tria a qui estimar, sinó que estima perquè no pot fer altra cosa: perquè és amor."


Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.