dimarts, 27 de setembre de 2016

Programacions




Jawlensky 1936



"La nostra vida es converteix en un embolic perquè prenem per realitat el que no són més que programacions que no ens serveixen de res i ens agafem a elles perquè no sabem descobrir una altra cosa. En el fons, tenim una enorme inseguretat i per sentir-nos millor, anem a consultar als que creiem saben més que nosaltres, creient que ells ens solucionaran els problemes."


"Tota programació i condicionament et porten a ser un robot. Els hàbits serveixen per a coses pràctiques (caminar, conduir...) però en l'àmbit de veure les coses amb profunditat, en l'amor i la comunicació, els hàbits són com anestesiar la creativitat, la novetat, i no desitjar viure el risc del present."


"Estem indoctrinats i ens deixem arrossegar per les programacions. Viure lliurement, essent senyor de tu mateix, és no deixar-se portar ni per cap persona ni per cap situació. Saber que res ni ningú no té poder sobre tu ni sobre les teves decisions. Això és viure millor que un rei, i saber sentir la formosa simfonia de la vida i fruir-ne."


"Canvia la teva programació i tot canviarà. Renuncia a les teves exigències: el més important per viure el present, tant amb tu mateix com amb els altres, és renunciar a les exigències.

Les exigències són la font de tot problema de relació i convivència. Exigeixes que l'altre no sigui egoista, que no sigui indiferent, i et convences a tu mateix que ho fas pel seu "bé". ¿Que ho fas pel seu bé? Llavors, perquè et molesta la seva actitud? No serà que t'està reflectint quelcom que no et permets a tu mateix? No t'enganyis, digues les coses pel seu nom. No siguis exigent amb tu mateix i començaràs a no exigir als altres. Surt d'aquesta programació que et té agafat a l'arbre "del bé i del mal" i començaràs a acceptar la realitat sense judicis ni crítiques.

Quan t'empipa que el teu amic sigui exigent, és que tu ho ets també. Quan t'empipa que no reaccioni, no siguis exigent i no li demanis el que no està disposat a fer en aquest moment. Però pots comprendre'l i no jutjar-lo, sinó esperar que ell sabrà sortir per si mateix de la seva passivitat. Això pot ajudar-lo, i en canvi l'exigència no.

No et correspon a tu accelerar els resultats, perquè tu no ets aquí per arreglar el món, sinó per estimar-lo i comprendre'l. No et dones compte que quan busques un resultat i lluites per ell, el que fas és buscar-te a tu mateix? Vols, en el fons, tenir raó i demostrar-ho. Oblides que, per a cada persona, la vida té reservat un ritme i una ocasió. Mira les persones tal com són, respecta-les, accepta-les i mira de comprendre-les allà on són i dóna'ls-hi la resposta que a tu et correspon: la de l'amor i la comprensió."


"M'enfado. Per què m'enfado? Perquè soc exigent. Ets capaç de deixar anar aquestes exigències? Adonar-te de tot això. El conflicte ve de les insatisfaccions i intoleràncies que tens amb tu mateix. Si no t'acceptes a tu mateix, com toleraràs els altres? Aniràs pel món exigint-te a tu i als altres contínuament, i sempre insatisfet. Si tu no canvies, ai de tu i dels que t'envolten!, ja que et convertiràs en un fariseu intolerant.  El secret de l'alliberament t'arribarà quan t'afartis de patir. Necessites trobar el "tresor amagat" que només és dins teu."


"Si em vull canviar a mi mateix haurà de ser a base de comprensió, intuïció, consciència, tolerància, sense violència. Doncs això mateix necessiten els altres. Totes les repressions tenen un sol motiu: la insatisfacció de tu mateix, la teva intolerància. No es pot donar llibertat si tu no ets lliure. No pots estimar si no t'estimes. I no podràs fingir-ho, ja que la teva boca pot dir una cosa, però la teva veu, la teva actitud i tot el teu cos n'estaran dient una altra. Hi haurà una contradicció que contaminarà l'ambient. És preferible mostrar la teva veritat als altres mostrant l'estadi en el que estàs amb senzillesa i la teva capacitat real en aquest moment.

Quan fas el bé des de tota la teva persona, com una expressió natural del teu ésser, no ets conscient de fer-ho. Quan n'ets conscient i te n'enorgulleixes, és que ha entrat en tu el "jo" que tot ho complica, i des d'aquí el creure't més que els altres. El pitjor de tot és la hipocresia dels pares i mestres fent de models que després no són capaços de complir i d'aquí sorgeix el desconcert i la desconfiança dels infants quan l'ídol s'ensorra. D'aquesta desil·lusió dels infants sorgeix després l'odi."


"Només cal distanciar-se de si mateix -com Santa Teresa- i adonar-se de quan actua la programació en tu i quan ets tu mateix. En adonar-te de la teva programació i de com actua a través teu, ja t'has dissociat d'ella, i ja no té força sobre tu, ja no et domina, perquè tu ets quelcom molt diferent de la teva programació; ella no és més que una forma d'expressió que fas servir per hàbit, però no té res a veure amb tu. Llavors, quan observes aquests hàbits, te'ls prens amb humor: "Ja em passarà!" I llavors ja no estàs molest, perquè al teu jo veritable no l'afecta.

La vida s'escapa i cal aprofitar-la fins al fons. És important fixar-se en la ofensa, per aprendre, però no en l'ofensor, que actua per la seva programació."


"Abans de canviar als altres, canvia tu. Neteja la teva finestra per a veure-hi millor. Posa l'atenció en la causa negativa que t'ha fet patir, no el qui t'ha ofès. La causa és la programació. Aquesta programació te la van posar des de petit, tu no en tens la culpa, com tampoc la té l'altre.

En arribar a aquest estadi, veuràs que tot el que et passa és bo. Com l'agricultor que té pous d'aigua i que està tranquil perquè ja no depèn de si plou o no. Tot ho veuràs bé i amb calma."


"Les persones programades van buscant sempre fer les coses "millor". Van ansiosos de victòries, de les seves conquestes, dels seus assoliments i mai estan satisfets, per això pateixen tant quan no assoleixen els objectius que la seva exigència els imposa. Són éssers que no viuen i gaudeixen amb el real.

Aquests éssers estenen la seva exigència als altres i per això estan incapacitats per estimar. Busquen la felicitat on no és.

Només en la llibertat s'estima. Quan estimes la vida, la realitat, amb totes les teves forces, estimes molt més lliurement a les persones. Si tu gaudeixes amb mil flors no t'agafes a cap, però si t'agafes només a una, no gaudeixes de cap."


Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.





1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

A Internet es troba aquesta publicació que suposo que deu ser més àmplia que el que es va publicar a "Vida Nueva".

http://app.idu.gov.co/boletin_alejandria/1311_100817/doc/e_libro/Mello%20Anthony%20-%20La%20Iluminacion%20Es%20La%20Espiritualidad.pdf

A la primera pàgina s'hi pot llegir això:

"No importa ser ateo, musulmán o católico; lo importante es la circuncisión y el
bautismo del corazón."

No costa gaire d'imaginar que a la Congregació per a la doctrina de la fe (aleshores liderada pel cardenal Joseph Ratzinger) no els fes gaire gràcia que un jesuïta escrigués reflexions com aquesta.

Potser ara amb un Papa jesuïta com ell en Tony de Mello hi hagués patit una mica menys. Però els clàssics de l'espiritualitat del segle XX com ell i Thomas Merton perduraran temps i temps malgrat les urticàries que en un primer moment poden provocar.