dilluns, 26 de setembre de 2016

Les Benaurances




Rouault 1937



Aquest és el text de les Benaurances que apareix a l'Evangeli de Mateu 5, 3-12:


"Benaurats els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel.
Benaurats els qui ploren: Déu els consolarà.
Benaurats els humils: ells posseiran la terra.
Benaurats els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà.
Benaurats els compassius: Déu se'n compadirà.
Benaurats els nets de cor: ells veuran Déu.
Benaurats els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus.
Benaurats els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel.
Benaurats vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit."


I aquest és el comentari de Marià Corbí al respecte (no disposem de la data d'elaboració d'aquest text):

"Els pobres en l'esperit són benaurats perquè, pel despreniment de la seva ment i el seu cor, ni el seu esperit es recolza en res ni res s'adhereix al seu esperit. Qui està així de nu, té la ment i el cor lliures per conèixer i sentir la realitat que realment hi ha i no el que li dicten que vegi els seus desigs.

Només el qui no posseeix res, el que està buit de sí mateix, pot ser humil. I és humil perquè no té res pel que lluitar ni que defensar.

Són benaurats els que ploren i els que tenen fam i set de justícia. Són beneïts perquè no es lamenten per sí mateixos sinó per la veritat i la justícia. Qui estima apassionadament la veritat i la justícia, s'oblida de sí mateix.

Els compassius són feliços perquè amb la seva compassió mostren que no viuen per a ells. Qui viu per a ell, no pot ser compassiu. Fomentar la compassió és allunyar-se de sí mateix.

Només els que no empren el seu sentir en ésser i en tenir disposen d'un cor net. Tenir el cor net és disposar d'un sentir i d'uns perceptors lliures, frescos i nous, sense adherències ni obstacles per copsar, veure i estimar.

Els qui treballen per la pau son benaurats perquè la seva pau és el testimoni inequívoc que ni busquen res ni defensen res.

També els perseguits pel fet de ser justos sense motiu són benaurats perquè han defensat la justícia amb la seva vida.

Els que pateixen insults, persecucions i suporten injustament tota mena de calúmnies per causa de la veritat han après a estimar la veritat per sobre de sí mateixos.

Qualsevol que mereixi una sola d'aquestes benaurances, és algú que ha silenciat completament el seu interès, que ha sortit de si mateix fins arribar a ser com si no existís per al seu propi viure.

Qui s'ha silenciat fins aquest extrem, no ho ha aconseguit amb l'esforç de la seva voluntat; només un coneixement i un sentir als que no es pot donar nom engendren un silenci així. Aquesta és la causa de la benaurança que Jesús proclama.

Qui és digne d'una sola d'aquestes benaurances les mereixerà totes, perquè amb una de sola haurà arribat a la completa nuesa; i amb la nuesa, al coneixement que no es pot anomenar ni descriure, i des d'ell a totes les benaurances.