dijous, 15 de setembre de 2016

Als peus del Mestre




Hodler 1909



Aquest text és una adaptació i traducció al català de la versió castellana de "A los pies del Maestro" ("At the feet of the Master"), primera obra de Jeddu Krishnamurti escrita encara sota el nom d'Alcyone. El text es va publicar el 1910, quan Krishnamurti només tenia 15 anys. Hi ha qui diu que el text són les notes que Krishnamurti prenia dels ensenyaments del mestre Mahatma Kuthumi. També és possible que l'autor del text sigui Charles Webster Leadbeater (1854-1934), membre de la Societat Teosòfica des de 1883; Krishnamurti tot just havia començat a aprendre l'anglès el 1909. Es diu que el títol el va suggerir Annie Besant, en aquella època Presidenta de la Societat Teosòfica. Posteriorment, Krishnamurti es va desmarcar d'aquest text, així com de la Societat Teosòfica, però si se'l situa correctament segueix tenint el seu interès.

(Traducció feta per Raimon Ribera el desembre de 1990)



"En el Camí es requereixen quatre qualitats: discerniment, absència de desigs, recte comportament i amor.


I.- Discerniment

Denominarem discerniment la facultat de distingir el real de l'il·lusori. Es la facultat que guia  les persones per entrar al Camí. Però és més que això i cal utilitzar-la no tan sols al començament del Camí, sinó a cada una de les seves etapes, diàriament, fins al final.

S'entra en el Camí perquè hom veu que només en ell es troben les coses dignes de ser assolides. Els que no saben això treballen per assolir riqueses i poder, però hi ha béns més grans, reals i perdurables; quan s'assoleixen, ja no es pensa més en aquells altres.

Al món hi ha dues menes d'éssers: els savis i els ignorants. Aquesta saviesa és el que ens interessa. Els savis saben quin és el seu destí, allò que els és propi, que els pertoca de fer; saben quina és la seva missió i procuren portar-la a terme. Els ignorants no saben encara què han de fer; persegueixen l'irreal en lloc del real, els cal aprendre a diferenciar l'un de l'altre. Per fer-ho, el discerniment - la lucidesa, la clarividència - és el primer pas. Ell ens permetrà diferenciar-los i diferenciar-ne les moltes varietats: discernir entre el que és just i el que és injust, entre l'essencial i l'accessori, l'útil i l'inútil, el veritable i el fals, l'altruista i l'egoista.

Aquells que, desitjant seguir el Mestre en el Camí, han decidit servir el que és just costi el que costi, no troben dificultat a l'hora de triar entre el just i l'injust. Però el cos és diferent de la persona i la voluntat de la persona no sempre coincideix amb el desig del cos. Quan el vostre cos desitgi alguna cosa, pareu-vos a pensar si vosaltres ho desitgeu de veritat. Perquè vosaltres sou Déu i voleu només el que Déu vol; heu de buscar a fons dins vostre per trobar-hi el Déu intern i escoltar la seva veu, que és la vostra veu. El cos és el cavall damunt el qual cavalquem. Per tant, l'heu de tractar bé; sense cansar-lo, donant-li bons aliments, tenint-lo ben net. Sense un cos net i sa no podreu portar a terme el dur treball de preparació, suportar l'esforç constant. Heu de governar sempre el vostre cos, no que el cos us governi a vosaltres.

També heu d'aprendre a controlar la còlera, l'injuria, l'enveja, l'avarícia, el desig dels béns dels altres, la depressió. El vostre cos desitja totes aquestes coses i moltes d'altres perquè li agraden les vibracions intenses i el canvi constant de vibracions. Però vosaltres no necessiteu aquestes coses i per això heu de saber distingir entre els vostres desigs i els del vostre cos.

A la nostra ment li agrada de pensar orgullosament que està separada  de la resta del món, pensar donant-se molt de valor a ella mateixa i poc a les altres coses. Encara que l'haguem apartat de la frivolitat, la ment insisteix a especular sobre ella mateixa, a incitar-vos a pensar en els vostres propis progressos, en comptes de pensar en la tasca dels Mestres i en ajudar als altres. Quan mediteu, ella procurarà fer-vos pensar en les diverses coses que ella desitja, en comptes de pensar en el que vosaltres voleu. Vosaltres no sou aquesta ment, sinó que ella està al vostre servei i per tant també respecte a ella cal el discerniment. Heu de vigilar constantment, si no voleu fracassar.

No hi ha terme mig entre el que és just i el que no ho és. Heu de fer el que és just i deixar de fer el que és injust, sense que us pesi el que pensin o diguin els ignorants. Heu d'estudiar a fons les lleis profundes de la Natura; quan les conegueu, organitzeu la vostra vida d'acord amb ella, utilitzant sempre la raó i el sentit comú.

Heu de saber distingir l'important del secundari. Ferms com una roca quan es tracti del que és just i el que és injust, doneu sempre la raó als altres en qüestions de poca importància. Perquè heu de ser amables i gentils, raonables i condescendents; heu de donar sempre als altres la mateixa llibertat que necessiteu per a vosaltres mateixos.

Mireu de veure què és el que més convé que feu i recordeu que no heu de jutjar les coses per la seva grandesa aparent. Té molt més mèrit fer una cosa mínima però útil per a la tasca del Mestre que fer-ne una altra de més gran aparença de les que el món anomena bones.

No tan sols heu de distingir entre l'útil i l'inútil, sinó entre el més útil i el menys útil. Alimentar  un pobre és bo, útil i noble; però alimentar el seu esperit és encara més noble i més útil que alimentar el seu cos. Qualsevol ric pot alimentar el cos d'un necessitat, però només els savis poden alimentar el seu esperit. Si sou savis, el vostre deure és ajudar els altres a atènyer la saviesa.

No obstant, per savis que sigueu, us queda molt per aprendre en aquest Camí i per això també en ell cal el discerniment. Heu de pensar amb cura què és el que val més la pena que aprengueu. Tot coneixement és útil i algun dia l'assolireu; però mentre només en tingueu una part, vigileu que aquesta sigui la més útil.

Déu tant és Saviesa com Amor i quanta més saviesa assoliu, més bé podreu manifestar  Déu. Estudieu, doncs, però, en primer lloc, estudieu el que us ajudi a ajudar els altres. Estudieu pacientment, no perquè els homes us anomenin savis, ni tampoc per tenir la joia de ser-ho, sinó perquè només el savi pot ajudar sàviament. Per molt que vulgueu ajudar, si sou ignorants podeu fer més mal que bé.

Heu de saber distingir el que és fals del que és veritable. Heu d'aprendre a ser fiables en totes les circumstàncies, en pensament, paraula i obra.

Primer en pensament; això no és fàcil, perquè al món hi ha molts pensaments falsos, moltes supersticions i ningú que estigui esclavitzat per elles pot progressar. Així, doncs, no heu de sostenir una idea precisament perquè altres la sostenen, ni perquè s'hagi cregut en ella durant segles, ni perquè estigui escrita en algun llibre que els homes tinguin per sagrat. Heu de pensar sobre cada qüestió per vosaltres mateixos i jutjar si és raonable. Recordeu que l'opinió de mil homes sobre un tema que no coneguin no té cap valor. Els que vulguin anar pel Camí han d'aprendre a pensar per ells mateixos, perquè la superstició és un dels mals més grans del món, un dels lligams dels que us heu de desempallegar del tot.   

Pel que fa als altres, els vostres pensaments han de ser fiables; no heu de pensar sobre ningú allò que no sapigueu. No suposeu que els altres estan sempre pensant en vosaltres. Si algú fa alguna cosa que sembla perjudicar-vos, o diu alguna cosa que us sembli referit a vosaltres, no penseu: "Em vol ofendre". Probablement ni tan sols pensa en vosaltres, perquè cada ànima té les seves pròpies tribulacions i pensaments, que floten principalment al seu voltant. Si un home us parla empipat, no penseu :"M'odia, mira de ferir-me". Potser algú altre  o alguna cosa l'han fet empipar i com que us troba casualment a vosaltres, descarrega en vosaltres el seu mal humor. Ell obra imprudentment, perquè tota mena d'empipament és prova d'insensatesa; però vosaltres no us heu de formar d'ell una opinió equivocada.

Fins i tot quan expliqueu coses heu de ser fiables, exactes i sense exageracions. No feu mai processos d'intencions; l'altre pot estar obrant per raons que us són desconegudes. Si sentiu dir alguna cosa contra algú, no ho repetiu; podria no ser cert i, ni que ho fos, és caritatiu callar. Penseu bé abans de parlar, no sigui que digueu coses inexactes.

Sigueu fiables en l'acció; no pretengueu mai ser diferents del que sou, perquè tota disfressa serveix d'obstacle a la pura llum de veritat que ha de brillar a través vostre com la llum del sol brilla a través d'un vidre transparent.

Heu de distingir entre l'egoisme i el desinterès; perquè l'egoisme es presenta sota moltes formes i quan us penseu que finalment l'heu destruit en algun aspecte, sorgeix en un altre tan fort com sempre. Però de mica en mica us anirà entrant tant per tot arreu la idea d'ajudar els altres que no us quedarà lloc ni temps per pensar en vosaltres mateixos.

També heu de distingir en un altre sentit. Heu d'aprendre a reconèixer Déu en tots els éssers i totes les coses, prescindint del mal que puguin presentar a la superfície. Podeu ajudar els vostres germans a través del que teniu de comú amb ells, o sigui la Vida Divina. Apreneu a despertar-la i a vivificar-la en ells, així us salvareu del que és fals.



 II.- Absència de desigs

Hi ha molta gent per a qui la qualitat "absència de desigs" és molt difícil, perquè els sembla que els seus desigs són ells mateixos i que si rebutgen els seus desigs peculiars, els seus gustos i disgustos, desapareixerà el seu jo. Però és possible, si es vol, aconseguir aquesta qualitat.

El discerniment ja us ha mostrat  que les coses més desitjades pels homes, com la riquesa i el poder, no tenen cap valor. Quan això no tan sols es diu sinó que es viu, en desapareix el desig. Però hi ha qui deixa de perseguir els béns terrenals per tal de guanyar el cel o assolir l'alliberament personal: no heu de caure en aquest error. Si heu oblidat el jo, no podeu pensar en quan aquest jo serà lliure o en quina mena de cel tindrà. Recordeu que qualsevol desig egoista lliga, per elevat que sigui el seu objecte i fins que no us en hagueu alliberat  no estareu del tot preparats per dedicar-vos a la tasca del Mestre.

Quan desapareguin tots els desigs referits al jo, encara pot quedar- vos el desig de veure els resultats de la vostra obra. Si ajudeu algú, voldreu veure quant l'heu ajudat; fins i tot potser voldreu que aquell a qui haureu ajudat també ho vegi i us ho agraeixi. Això encara és desig i a més manca de confiança.

Quan feu tot l'esforç possible per ajudar, hi ha d'haver un resultat, tant si el podeu veure com si no; si reconeixeu la manera d'obrar de la Llei, sabreu que això és així. Per això, heu d'obrar rectament per amor al que és recte, no amb l'expectativa d'una recompensa; heu de treballar per amor al treball, no per l'esperança de veure'n el resultat; us heu d'integrar al servei del món perquè l'estimeu i no podeu deixar d'oferir-vos a ell.

Us heu de prevenir davant certs petits desigs freqüents en la vida diària. No desitgeu mai brillar o semblar superiors en algun sentit; no enraoneu gaire. Es millor parlar poc; és millor encara callar, fins que esteu segurs que el que aneu a dir és veritable, bo i pot ajudar els altres. Abans de parlar, penseu amb cura si el que aneu a dir posseeix aquestes tres qualitats; si no és així, no ho digueu.

El millor és acostumar-se des del primer moment a pensar curosament abans de parlar, perquè quan assoliu la Iniciació us heu de fixar en cada paraula, no sigui que digueu el que no s'ha de dir. Molta xerrameca vulgar és insensata i vana; quan és xafarderia, és maligna. Així, doncs, acostumeu-vos a escoltar, més que a parlar; no opineu si no us ho demanen directament. En resum, les qualitats són: saber escoltar, estimar i callar; i la darrera és la més difícil de totes.

Un altre desig habitual que heu de reprimir severament és el ficar-se en els assumptes dels altres. El que un altre faci o digui o cregui no és cosa vostra i heu d'aprendre a deixar-lo tranquil. Ell té tot el dret al pensament, la paraula i l'acció lliures, mentre no es fiqui amb un altre. Així com vosaltres reclameu la llibertat de fer el més convenient, heu de concedir-li la mateixa llibertat i quan la fa servir no teniu cap dret a ocupar-vos-en. Si penseu que obra equivocadament i podeu trobar l'oportunitat de dir- li en privat i amb la més gran delicadesa la vostra opinió, és possible que el convenceu; però hi ha molts casos en què, fins i tot així, la intervenció seria impròpia. Mai no heu de parlar a una tercera persona sobre la qüestió, perquè això és un comportament molt baix.

Si veieu un cas de crueltat contra un nen o un animal, el vostre deure és defensar-los. Si esteu encarregat d'instruir  una altra persona, és el vostre deure de reprendre afectuosament les seves faltes. Excepte en casos semblants, ocupeu-vos dels vostres propis assumptes i exerciteu la virtut del silenci.



III.- Recte comportament

Les sis regles de comportament que es requereixen són:

- primera, domini de la ment
- segona, domini de l'acció
- tercera, tolerància
- quarta, alegria
- cinquena, aspiració única
- sisena, confiança

Domini de la ment. La qualitat "absència de desigs" ens mostra que hem de dominar el nostre cos; ara parlem del mateix, però en relació a la ment. Això vol dir domini del temperament, de manera que no pugueu sentir còlera o impaciència; domini de la ment, de manera que pugueu assossegar-vos i tranquil·litzar el pensament i, a través de la ment, domini del sistema nerviós, per tal que s'exciti com menys millor.

Això darrer és difícil, perquè quan us prepareu per entrar al Camí no podeu evitar que el vostre cos es torni més sensible i així els nervis són pertorbats per qualsevol xoc o so i el cos sent agudament qualsevol pressió; però heu de fer el possible per evitar-ho.

La ment tranquil.la vol dir també coratge per afrontar sense por les proves i dificultats del Camí; vol dir, a més, fermesa per considerar serenament tot el que us passi en la vida quotidiana i evitar l'incessant tedi i inquietud que dimanen de certs detalls de la vida, en els que molts malgastem la major part del temps. El Mestre ensenya que a un home no li ha d'importar gens tot el que provingui de l'exterior: tristeses, disgusts, malalties, pèrdues; tot això no l'ha d'afectar gens, no ha de permetre que pertorbi la calma de la seva ment. Aquestes coses són el resultat d'accions passades i quan arribin les heu de suportar amb calma, recordant que tot mal és transitori i que el vostre deure és romandre sempre contents i serens. Allò no ho podeu canviar i per tant és inútil que us preocupi. Val més que penseu en el que feu ara, perquè això sí que podeu modificar-ho.

No us deixeu portar mai per la tristesa ni la depressió. La depressió és un mal, perquè s'encomana als altres i fa les seves vides més penoses, a la qual cosa no teniu cap dret. Per això, si mai us envesteixen, rebutgeu-les per sempre.

Encara heu de dominar el vostre pensament en un altre sentit: no li permeteu vagarejar a la ventura. Fixeu l'atenció en el que esteu fent, sigui el que sigui, per tal de fer-ho com més bé millor; no acostumeu la vostra ment a la lassitud o la dispersió, sinó que conserveu bons pensaments sempre en el seu fons, disposats a sortir en el moment en que quedi lliure.

Utilitzeu cada dia el poder del vostre pensament per a bons propòsits; penseu cada dia en algú que sapigueu que està trist, que pateix o que necessita ajuda i envieu-li pensaments d'amor. Aparteu la vostra ment de l'orgull, perquè l'orgull és fill de la ignorància. L'ignorant es creu gran, creu que ha fet una gran cosa; el savi sap que només Déu és gran i que només Ell fa totes les coses bones i perfectes.

Domini de l'acció. Si la vostra ment és tal com ha de ser, es pertorbarà molt poc amb la vostra acció. Recordeu que, per ajudar els homes, el pensament s'ha de convertir en acció. En aquesta tasca no hi caben tebieses, sinó una activitat constant. Però heu de dur a terme el vostre propi deure, no el dels altres, a no ser que sigui amb el seu permís i per tal d'ajudar-los. Deixeu que cadascú compleixi el seu propi deure, a la seva manera; estigueu sempre disposats a oferir el vostre suport quan sigui necessari, però mai no us entremeteu. Perquè per algunes persones el més difícil que hi ha és aprendre a complir els seus propis deures i precisament això és el que vosaltres heu de fer.

Encara que intenteu fer una tasca més elevada, no per això heu d'oblidar els vostres deures ordinaris, ja que fins que aquests no estiguin resolts no quedareu lliures per prestar altres serveis. No us comprometeu a noves obligacions habituals, però compliu perfectament les que teniu, o sigui amb tots aquells deures que us semblin evidents i raonables, no pas deures imaginaris que altres intentin imposar-vos. Si voleu estar al servei dels altres, heu de complir els vostres deures ordinaris  millor i no pitjor que els altres; perquè fent-ho així també els serviu.

Tolerància. Heu de sentir una tolerància perfecta envers tothom i un interès sincer pel pensament dels altres, que pot ser tan valuós com el vostre. Per ajudar els altres, els heu de comprendre. No caigueu en el fanatisme ni en la superstició. Sigueu indulgents i bondadosos en tot. Respecteu les creences dels altres, encara que a vosaltres ja no us serveixin. Sigueu bondadosos, amables, tolerants amb tothom, sense distinció del seu origen, raça o religió.

Alegria. Heu de suportar alegrement els vostres sofriments, agraint que no siguin encara més grans. Heu de refusar tota idea de possessió: podeu perdre les coses que més valoreu i fins i tot les persones que més estimeu. Fins i tot llavors heu de romandre alegres, disposats a separar-vos de tot. Si esteu deprimits, com podeu ajudar els altres ? L'alegria ha de ser la vostra norma.

Aspiració única. El vostre objectiu ha de ser seguir el Camí, seguint la crida del Mestre. No ho oblideu, siguin quines siguin les obligacions que us surtin al pas; cap altra tasca s'ha d'interferir en la vostra ruta. I us heu de fixar bé en cada pas del Camí, per tal de fer-lo com més bé millor. Feu el que feu, feu-ho de cor, tan bé com pugueu. Esforceu-vos tant com pugueu a fer allò que hagueu de fer.

Res no us ha de desviar ni un sol moment del camí en el que heu entrat. Ni temptacions, ni plaers, ni afectes no us han de separar d'ell. Us heu d'identificar amb el Camí, que ha de formar part de la vostra naturalesa, de manera que el seguiu sense haver-hi de pensar i sense plantejar-vos la possibilitat d'abandonar-lo. Vosaltres l'heu agafat; apartar-vos-en seria com apartar-vos de vosaltres mateixos.

Confiança. Heu de confiar en el Mestre; heu de confiar en vosaltres mateixos. Sense plena confiança no es pot establir la perfecta corrent d'amor i de poder.

Heu de tenir confiança en vosaltres mateixos. Dieu que us coneixeu bé ? Si us ho sembla, senyal que no us coneixeu; només coneixeu la vostra prima superfície. Vosaltres, el vostre Jo real, és una espurna del mateix Foc Diví i com que Déu, que tot ho pot, està en vosaltres, no hi ha res que no pugueu fer si voleu. La vostra voluntat ha de ser com el ferro forjat, si voleu trobar el Camí.


IV.- Amor

L'Amor és la qualitat més important, perquè quan és prou fort en una persona, l'estimula a revestir-se amb totes les altres qualitats, que sense l'amor mai no serien suficients.

L'amor és més que una aspiració; és voluntat, resolució, determinació. Per arribar-hi, la resolució ens ha d'omplir per tot arreu, fins a no deixar lloc a cap altre sentiment. L'amor és la voluntat de ser u amb Déu però no per escapar del sofriment i el cansament sinó perquè, a partir del vostre profund amor envers Déu, pugueu obrar amb Ell i com Ell... si Déu és Amor, per tal d'arribar a ser u amb Ell heu d'estar plens d'amor i d'altruisme perfecte.

A la vida diària, això vol dir dues coses: primera, que procureu atentament no fer mal a cap ésser vivent; segona, que estigueu sempre alerta per si es presenta l'oportunitat d'ajudar.

Primer, no fer mal. Hi ha tres comportaments que causen en el món més mal que tots els altres: la maledicència, la crueltat i la superstició, perquè són comportaments contra l'amor. Els heu de vigilar i combatre constantment.

La maledicència -dir mal dels altres- comença amb el mal pensament, que ja és en si mateix un crim. En totes les persones i en totes les coses hi ha bé i mal. Qualsevol dels dos podem reforçar-lo, pensant- hi, i així ser constructius o destructius; fer la voluntat de la Paraula o treballar contra ella.
 Si penseu malament d'un altre, cometeu tres iniquitats alhora: primera, ompliu l'ambient que us envolta de mals pensaments, augmentant així les tristeses del món. Segona, si en el ser en qui penseu hi ha el mal que li atribuïu, contribuïu a envigorir-lo i alimentar-lo i així feu pitjor al vostre germà en lloc de fer-lo millor; i si aquest mal no és en ell i només l'heu imaginat, llavors el vostre maligne pensament el pot temptar i el pot induir a obrar malament, convertint-lo en allò que d'ell heu pensat. Tercera, nodriu la vostra ment de mals pensaments en lloc de bons pensaments i així impediu el vostre propi desenvolupament i us feu, als ulls dels qui poden veure, un objecte lleig i repulsiu, en lloc de bonic i amable.

No content amb fer-se tot aquest mal i fer-lo a la seva víctima, el maldient procura amb totes les seves forces que els altres participin del seu crim. Els exposa amb vehemència la seva xafarderia, amb l'esperança que el creguin i llavors els convençuts cooperin amb ell, enviant mals pensaments al pobre pacient. Procureu, doncs, evitar del tot aquest comportament. No parleu mai malament de ningú; negueu- vos a escoltar  qui us parli malament d'un altre i digueu-li, afectuosament: "Potser això no sigui cert i, ni que ho fos, és millor no parlar-ne".

Pel que fa a la crueltat, aquesta és de dues menes: intencionada i sense intenció. La crueltat intencionada consisteix en causar, deliberadament, dolor a altres éssers vivents i aquest és el més greu dels mals comportaments. Direu que ningú no pot fer una cosa així, però el fet és que els homes l'han fet molt sovint i encara l'estan fent cada dia. Miren d'excusar la seva brutalitat amb el costum, però un crim no deixa de ser-ho perquè molts homes el cometin. I també hi ha crueltat en les paraules; una persona que digui una paraula amb la intenció de ferir-ne una altra és culpable del mateix crim.

I de vegades una paraula dita de passada fa tant de mal com una d'intencionada; és la crueltat sense intenció, contra la qual heu d'estar també sempre en guàrdia. En general, és fruit de la irreflexió. Hi ha gent tan ambiciosa i gasiva que ni tan sols s'adonen del sofriment que causen als altres. Hi ha gent que, pensant tan sols en la seva cobdícia, es preocupen poc dels cossos i les ànimes i els arruïnen per satisfer-la. Hi ha tant de sofriment fruit del descuit, d'oblidar com una acció afecta els altres ! Si voleu entrar al Camí, heu de pensar en les conseqüències dels vostres actes, per tal de no caure en la crueltat irreflexiva.

La superstició és un altre mal terrible, que ha causat grans crueltats  i engendrat despietades manques de consideració i respecte, fins i tot en els que coneixen el deure de la fraternitat. Quants crims s'han comès en nom del Déu de l'Amor per culpa de la superstició ! Vigileu que no en quedi ni rastre en vosaltres.


Heu, doncs, d'evitar aquests tres grans delictes, perquè són comportaments contra l'amor. Però no solament us heu de refrenar davant el mal, sinó que heu de ser actius per al bé. L'intens desig de servir ha d'arribar al màxim, fins al punt de tenir-lo sempre al punt de mira per aplicar-lo al vostre voltant i no tan sols a les persones, sinó també als animals i a les plantes. Heu d'oferir el vostre servei fins i tot en les petites coses de la vida diària, de manera que sigui un hàbit que us ajudi a l'hora d'emprendre coses de més importància. Ja que si desitgeu arribar a ser u amb Déu no és pel vostre propi benefici sinó per convertir-vos en canal per on flueixi el Seu amor per arribar als altres.

El qui està en el Camí no viu per a si mateix, sinó per als altres; s'oblida d'ell mateix per poder servir-los. Es com una ploma en mans de Déu, per la que circula el seu pensament i es manifesta al món. Es com un canal de foc vivent que vessa sobre el món l'Amor Diví que omple el seu cor.

La saviesa que us fa capaços d'ajudar, la voluntat que dirigeix la saviesa, l'amor que inspira la voluntat, aquestes són les vostres qualitats. Voluntat, Saviesa i Amor són els tres aspectes de la Paraula; i vosaltres, que voleu posar-vos al seu servei, els heu de manifestar en el món."