dilluns, 25 de juliol de 2016

Miró: Constel·lacions




01 Miró 1940 21 gener Le lever du soleil


02 Miró 1940 31 gener L'échelle de l'évasion


03 Miró 1940 12 febrer Personnages dans la nuit guidés par les traces phosphorescentes des escargots


04 Miró 1940 15 febrer Femmes sur la plage


05 Miró 1940 5 març  Femme à la blonde aisselle coiffant sa chevelure à la lueur des étoiles


06 Miró 1940 16 març L'étoile matinale


07 Miró 1940 27 març  Personnage blessé


08 Miró 1940 13 abril Femme et oiseaux


09 Miró 1940 27 abril Femme dans la nuit


10 Miró 1940 14 maig Danseuses acrobates


11 Miró 1940 4 setembre Le Chant du rossignol à minuit et la pluie matinale


12 Miró 1940 14 octubre Le 13 l'échelle a frôlé le firmament


13 Miró 1940 2 novembre Nocturne


14 Miró 1940 31 desembre La poétesse


15 Miró 1941 27 gener Le réveil au petit jour


16 Miró 1941 11 març Vers l'arc-en-ciel


17 Miró 1941 26 abril Femmes encerclées par le vol d'un oiseau


18 Miró 1941 14 maig Femmes au bord du lac à la surface irisée par le passage d'un cygne


19 Miró 1941 26 maig L'Oiseau-migrateur


20 Miró 1941 12 juny Chiffres et constellations amoureux d'une femme


21 Miró 1941 23 juliol Le Bel oiseau déchiffrant l'inconnu au couple d'amoureux


22 Miró 1941 14 agost Le crepuscule rose caresse les femmes et les oiseaux


23 Miró 1941 12 setembre Le passage de l'oiseau divin



"[Les Constel·lacions] es basaven en reflexos sobre l'aigua. No d'una manera naturalista - objectiva , és clar. Però eren formes suggerides per aquells reflexos. En elles, la meva intenció primordial era assolir un equilibri en la composició. Va ser una feina molt llarga i extremadament àrdua. Ho disposava sense cap idea preconcebuda. Unes quantes formes suggerides aquí, demanaven altres formes qualssevol per a equilibrar-les. Aquestes, al seu torn, en demanaven d'altres. Semblava interminable. Vaig tardar, almenys, un mes a fer cada aquarel·la, i també el trigaria, dia rere dia, a pintar-hi altres petites taques, estrelles, remolins diminuts, punts de colors incalculablement menuts per tal d'aconseguir l'equilibri total i complex."


"Em sembla que és una de les coses més importants que hauré fet, i encara que siguin formats petits, fan l'efecte de ser grans frescos."


(...) la troballa del fons va ser el punt de partença que em va suggerir tota la resta. La cosa va anar així: havia comprat a París un àlbum per a netejar els pinzells, i quan vaig fer-ho per primera vegada, em vaig quedar parat del resultat. A partir d'aleshores, quan acabava una Constel·lació netejava en una pàgina nova els pinzells, i d'aquesta manera quedava preparat el fons per a la següent."

"(...) Vaig posar-hi títols molt poètics perquè havia escollit aquesta línia i perquè ja no em quedava al món altra cosa que la poesia."


Joan Miró

(cites tretes de les pàgines 374-375 del catàleg de l'exposició feta per la Fundació Joan Miró el 1993 celebrant el centenari del naixement de l'artista).