dilluns, 18 de juliol de 2016

Al Cèsar el que és del Cèsar




Rouault 1935



És ben coneguda l'expressió que els evangelis posen en boca de Jesús: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu."

El context és el següent (Mateu 22, 15-21):

"Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:
- Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?
Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:
- Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà:
- De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen:
- Del Cèsar.
Jesús els diu:
- Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu."


Aquesta narració també es troba a Marc 12,13-17 i Lluc 20,20-26.


Com totes les imatges o metàfores religioses, aquests també pot ser objecte d'interpretacions prou diverses i compatibles. I com passa amb tot text religiós, val la pena l'esforç de mirar d'interpretar-lo, d'esbrinar què ens diu. Que dependrà de cada persona i de cada context, però on cada interpretació pot enriquir les altres.

Una possible interpretació d'aquest passatge evangèlic seria considerar que Jesús hi subratlla que els diners no són de Déu, o sigui que no són un instrument útil a l'hora de seguir un procés de maduració personal que inclogui una obertura a l'àmbit religiós, l'àmbit simbòlic que incorpora la referència a la divinitat com a una de les seves grans característiques.

Una interpretació més freqüent és la que hi veu una indicació per a diferenciar el món secular del món religiós, el món de la dinàmica quotidiana (feina, família, amics, entreteniments...) del moment de replegament interior. De la diferenciació entre el profà i el sagrat, per dir-ho en uns altres termes prou habituals.

També es veu habitualment com una simple resposta hàbil de Jesús per eludir la trampa dels seus interlocutors, que li volien fer dir que no s'havien de pagar impostos a Roma, sigui per poder-lo denunciar davant de les autoritats romanes sigui per confrontar-lo amb les posicions més nacionalistes i antiimperialistes jueves.

Reflexions obertes per obrir-ne d'altres...