dijous, 21 de juliol de 2016

Identitat




Tàpies 1984



"La identitat té a veure amb el que som, el que volem ser, el respecte que tenim pels altres, quin país volem construir, quins valors compartim. Sense identitat no hi ha subjectes, no hi ha ciutadans, no hi ha sentit de comunitat i encara menys sentit de nació. Sense identitat, les polítiques públiques de proximitat i de cohesió són banal retòrica. La política ha passat més d'un quart de segle equivocant-se respecte a la identitat i ara estem pagant-ne les conseqüències. Els uns van posar l'accent en una idea d'identitat tancada i romàntica, més feta des dels símbols i banderes que des dels valors i les fites col·lectives, més d'exclusió que no pas d'integració. Els altres van ser incapaços de fer altra cosa que amagar el cap sota l'ala, deixar-se arrabassar el camp de la identitat i finalment ignorar-la. Amb el temps, tots, els uns i els altres, van anar deixant de pensar-hi. Per uns la identitat dels catalans ja estava construïda. Pels altres, la identitat era una cosa que era millor parlar-ne poc. El resultat és obvi. Els ciutadans, la gent de carn i ossos, no acaba de saber on viu, no comparteix cap imaginari, no té clares quines són les regles del joc, no entén cap a on va col·lectivament.  Per això la gent es percep, encara més ara en temps de crisi global, socialment dislocada, fràgil i incerta.

La punyent incomoditat social que expressen els catalans -els vells i els nous- es fonamenta en la feblesa en els lligams d'identitat que comparteixen. És feble la memòria compartida, està difuminat el contracte de convivència que els relliga, està desnodrit el relat de futur. Memòria compartida, contracte cívic i projecte comú són els principals nutrients de la identitat. I d'això va el catalanisme. De com construir una memòria plural no unívoca, no dogmàtica, múltiple. De com afrontar el repte de la memòria múltiple i fragmentada que implica el món global. De com establir un nou contracte social que permeti compartir valors i democratitzar els coneixements de què disposem. De com es produeix convivència, progrés i llibertat. De com organitzem un sòlid projecte comú de futur."


Ferran Mascarell a l'Avui del 21.04.2009