dilluns, 7 de setembre de 2015

Krishnamurti: El recte pensar



Hernández Pijuan 1986


"El recte pensar sorgeix amb el coneixement d'un mateix. (…) I el coneixement d'un mateix representa una tasca enorme, que requereix constant observació i una consciència alerta, desperta i meditativa. (…) Sense entendre'ns a nosaltres mateixos no podem entendre la totalitat de les coses. El coneixement d'un mateix és el començament de la saviesa. I el coneixement d'un mateix es cultiva mitjançant la recerca que l'individu fa de si mateix. (…) La comprensió d'un mateix requereix un estudi objectiu i desapassionat del nostre propi ésser en el seu conjunt: cos, sentiments i pensaments. (...) El coneixement d'un mateix és el començament del recte pensar, i sense coneixement d'un mateix és impossible pensar veritablement.”

“És indispensable que ens comprenguem a nosaltres mateixos, ja que en fer-ho començarem a pensar rectament; i en el procés del recte pensar descobrirem el que significa viure amb fondària i d'una manera creadora, realitzar Allò que supera tota mesura. Per a viure plenament i d'una manera creadora hi ha d'haver comprensió d'un mateix; i per arribar a conèixer-nos necessitem sinceritat i humilitat, amor i un pensament totalment lliure de por. La virtut resideix en l'alliberament del desig. Aquest engendra multiplicitat i repetició; i la vida, per culpa d'ell, es converteix en una sèrie de complicacions, penes i turments.”

“Aquest estat de consciència desperta, alerta i expandida s'assoleix amb la comprensió, no a través de jutjar, de comparar, de negar o d'acceptar.”

“Cap problema no pot ser resolt en el seu mateix pla, en el seu mateix nivell. Ha de ser entès, i per tant dissolt, des d'un nivell diferent i més profund d'abstracció.”

“Mentre la vida segueixi essent un devenir, una evolució del “jo”, sempre tancada en el pensament-sentiment del “jo” i de “el que és meu”, serà un procés destructiu, cruel i no creador. (...) La vida viscuda sota el signe del “jo” i de “el que és meu”, és destructora i engendra conflictes. Quan s'atura aquest voler i no voler, sorgeix la clara consciència de la por, de la mort, del no res. Però si el pensament pot anar més enllà i superar, elevant-se, aquest temor, troba davant seu la realitat suprema.”

“Com és possible alliberar del desig el nostre pensar i sentir? Tornant-nos plenament conscients; estudiant i entenent el “jo”i les seves accions, arribarem a alliberar-nos del desig.”

“Per observar-se sense dificultat, la ment ha d'adoptar un ritme lent.”

“La vida pura i senzilla és estar lliure d'esperit adquisitiu, d'aferraments i de distracció. (...) La vida pura i senzilla no consisteix únicament en acontentar-se amb poques coses, sinó més aviat en emancipar-se de l'afany adquisitiu, de la dependència i de la distracció, tant íntimes com externes. La consciència constantment desperta i alerta determina la cessació del procés pel qual la memòria, lligant-nos al temps, identificant-nos, edifica el “jo”. Només llavors pot sorgir davant nostre la suprema realitat.”

“El “jo”, ¿és una entitat permanent, una essència espiritual? ¿Que no és potser un compost, una acumulació d'elements, i per tant “impermanent”? ¿Que no és el “jo” un resultat i no, en conseqüència, una essència espiritual? La continuïtat que el “jo” posseeix, ¿que no és potser deguda a la memòria “identificativa”, subjecte al temps i per tant efímera i transitòria? (...) La seva extinció, ¿és qüestió de temps, és a dir, un procés horitzontal, o bé la il·luminació només és possible quan aquest procés horitzontal del temps s'abandona, arribant, en conseqüència, a pensar-sentir directament, verticalment? Per aquest camí horitzontal del temps, de la postergació, de la ignorància, no s'arriba a la Veritat; només se la pot trobar verticalment, en qualsevol etapa del procés horitzontal, si el pensar-sentir aconsegueix escapar-se d'aquest procés emancipant-se del desig i del temps. Aquest alliberament no depèn del temps sinó de la intensitat amb que la consciència està desperta i alerta, i de la plenitud del coneixement d'un mateix. (...) Només el recte pensar ens pot alliberar de la ignorància i del dolor; i el recte pensar no és un resultat del temps. Ho podem aconseguir donant-nos compte intensament, en el moment present, de totes les limitacions que impedeixen la claredat i la comprensió.”

“A la realització d'Allò que no es detura, que és immortal, no s'hi arriba pel camí de la continuïtat del “jo”. Tampoc no es troba en l'oposat a aquesta continuïtat. En els oposats hi ha conflicte, però no hi ha la veritat. Amb l'alerta i desperta consciència d'un mateix, i a la llum del coneixement d'un mateix, arriba el recte pensar. La capacitat de realitzar la veritat està en nosaltres. Cultivant el recte pensar, fruit del coneixement d'un mateix, el nostre pensament s'obre a la Realitat, a Allò que no depèn del temps.”

“Si afirmo simplement que hi ha continuïtat després de la mort o que no n'hi ha, l'únic efecte d'aquesta afirmació serà enfortir una o altra creença; i això és, precisament, l'obstacle que s'interposa en el camí de la suprema realitat. El que resulta indispensable és que deixem enrere les nostres estretes creences i formulacions, els nostres desigs i esperances, per experimentar Allò on no hi caben ni el temps ni la mort.”

“Si en la vostra activitat diària i en la vostra vida de relació sou plenament conscients, començareu a deslligar el vostre pensar i sentir de la causa de la ignorància i el dolor. Al donar-vos cada cop més compte de les vostres accions i reaccions, tant les superficials com les íntimes i profundes, les distraccions s'aturaran d'una manera natural i una vida senzilla començarà certament per a vosaltres.”

“La vida de relació és un procés d'autorevelació: és un mirall en el que comencem a descobrir-nos a nosaltres mateixos, les nostres tendències, pretensions, mòbils limitats i egoistes, pors, etc. A la vida de relació, si us manteniu desperts i alerta, veureu que la vostra manera de ser quedarà al descobert: i això porta conflictes i dolor. (...) La vida de relació serà sempre penosa, una lluita constant, fins que d'ella en sorgeixi un profund i ampli coneixement d'un mateix. Amb el coneixement d'un mateix arriba l'amor inextingible.”

“Ningú no us podrà conduir a la Veritat: ni els Mestres, ni els deus ni els seus missatgers. Vosaltres sols haureu de bregar, buscar i descobrir. (...) Si espereu que alguna altra persona us salvi del sofriment i de la ignorància d'aquest món bàrbar i caòtic, l'única cosa que estareu fent és engendrar més desordre, mala voluntat, ignorància i dolor. Dels vostres pensaments i sentiments vosaltres en sou els únics responsables; només vosaltres hi podeu introduir claredat i ordre. Només vosaltres us podeu salvar de vosaltres mateixos. Només amb la vostra pròpia comprensió superareu la cobdícia, la mala voluntat i la ignorància. (...) La percepció del que és veritable rau en el recte pensar, en la humilitat, en la compassió, en la vida pura i senzilla, no en l'autoritat de ningú. L'autoritat d'un altre ésser humà, per gran que sigui, només porta a més grans sofriments i ignorància.”

“Per molt que formulem o mirem d'entendre el que anomenem Déu o la Veritat, no comprendrem el desconegut fins que la ment mateixa arribi a ser quelcom de tan ampli, tan incommensurable, com Allò que intenta sentir i experimentar. Per a experimentar l'incommensurable, l'incognoscible, la ment ha d'anar més enllà i posar-se per sobre d'ella mateixa.” (...) Mentre la ment sigui l'instrument del “jo”, del desig, hi haurà dualitat i conflicte. Una ment en tals condicions no pot comprendre l'incommensurable.”

“Només quan observador i observat s'han extingit, sorgeix l'Incommensurable.”

“Quan la ment està creativament buida, no quan ha agafat una direcció positiva, sorgeix la realitat suprema. (…) Quan la ment-cor està serena, creativament buida, només llavors sorgeix la realitat suprema. (...) Aquesta passivitat és en si mateixa activa. Amb la quietud sorgeix la suprema saviesa, la benaurança.”

“Una ment propensa a competir, embolicada amb els conflictes de l'esdevenir, i que pensa en termes de comparació,és incapaç de descobrir Allò que és real.”

“Si el que cerqueu és certesa, trobareu la mort; però si us sentiu insegurs i us poseu a explorar amb esperit d'aventura, podreu descobrir Allò que és real.”


J. Krishnamurti, "Només el recte pensar porta a la pau", cicle de conferències pronunciat a Ojai, California, el 1944.