dimecres, 9 de setembre de 2015

Ens farem mal




Tàpies 1980



"Quins poden ser aquests efectes no desitjats de la independència ? El debat gira al voltant dels costos econòmics i de la sortida de les institucions europees. Però no són els únics. Ni els més rellevants. Per mi el risc més important és que, sense desitjar-ho, acabem fent-nos mal en el que és més important per a una societat: la convivència i el progrés social.

El veritable obstacle per a la independència no és l’Estat, sinó la pluralitat de la societat catalana. Si la gran majoria de catalans volguessin la independència, no hi hauria Estat que ho pogués impedir. Però no és així. Tenim preferències polítiques diferenciades.

(...)

En tot cas, qui té ara com ara la principal responsabilitat d’evitar que ens fem mal? A parer meu, els independentistes. Crec que, pensant en l’interès general, han de fer un pas enrere. Un pas enrere que no significa renunciar a les seves aspiracions, sinó sotmetre-les a la disciplina de dues virtuts clàssiques: la prudència i la temprança.

Els líders de la coalició independentista s’han de fer la pregunta de quins són els límits que no poden traspassar els experiments socials. A aquesta pregunta el gran pensador liberal Isaiah Berlin va contestar que fins aquell punt en què les conseqüències comencin a ser irreversibles. Crec que a Catalunya comencen a ser-ho: la fractura social interna. Si no es frena, l’escenari per als pròxims anys és una barreja de frustració, malenconia, conflicte social i desordre polític."


Anton Costas a La Vanguardia del 09.09.15