divendres, 20 de març de 2015

Botticelli: La Primavera



Botticelli 1482


Al centre, Venus, deessa de l’amor, serena, equilibrada, maternal, embarassada, presideix l’escena.





A la dreta Cèfir, el vent càlid de la primavera, bufa sobre Cloris, la terra, i fa que sorgeixin flors per la seva boca; Cloris es transforma en Flora, la preciosa noia de vestit amb flors.







A l’esquerra, les tres serventes de Venus, les tres Gràcies: Voluptas (la voluptuositat, la més a l’esquerra), Castitas (la castedat, d’esquena) i Pulchritudo (la bellesa, a la dreta).









A l’extrem esquerre, Mercuri, missatger dels déus, que juga amb el seu bastó amb uns petits núvols.






Des del damunt de Venus, Cupido (Cupidell) adreça la sageta de l’amor envers l'esvelta Castitas, la qual adreça la seva mirada a Mercuri.




L’obra pot plasmar un dels cercles neoplatònics de l’Amor. Aquest sorgeix a la terra mitjançant la passió (representada per Cèfir, un vent que se t’emporta) i torna al cel com a contemplació (la de “Castitas” envers Mercuri i la d’aquest cap al cel; Mercuri, missatger dels déus, seria també nexe d’unió entre la terra i el cel).





A un nivell més senzill, també es pot veure en el quadre la representació de la primavera com el temps de les flors i el temps de l'amor...