dilluns, 20 de gener de 2014

Fragments del Dhammapada






El Dhammapada és un conjunt de breus aforismes del buddhisme hinayana, escrit en llengua pali fa uns 2.300 anys. Aquests són alguns d'ells:


"Allò que som avui prové dels nostres pensaments d'ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà: la nostra vida és la creació de la nostra ment." (1)

"La vigilància és la sendera de la immortalitat; la negligència és la sendera de la mort. Aquells qui estan vigilants no moren mai; aquells qui no estan vigilants ja són morts." (21).

"Mitjançant l'elevació en la fe i en la vigilància, mitjançant el control de si mateix i l'harmonia amb si mateix, l'home savi construeix una illa per a la seva ànima a recer de les tempestes." (25)

"La ment és inconstant i inquieta, difícil de guardar i de contenir: que l'home savi adreci la seva ment així com el constructor de fletxes fa rectes les seves fletxes." (33)

"Així com l'abella recull l'essència de la flor i se n'allunya sense destruir-ne la bellesa ni el perfum, així el savi peregrini en aquesta vida." (49)

"No pensis en les faltes dels altres, en el que han fet o en el que han deixat de fer. Més aviat pensa en les teves pròpies faltes, en el que has fet o en el que has deixat de fer." (50)

"Com un llac transparent, serè i profund, així esdevé l'ànima del savi quan escolta les paraules del Dhamma." (82)

"Ell és calm com la terra impassible; constant com la columna ferma; pur com el llac cristal·lí; és lliure del Samsara, la sèrie inacabable de naixements i morts." (95)

"En la claredat de la seva visió, ell ha trobat la llibertat: els seus pensaments són pau, les seves paraules són pau i el seu treball és pau." (96)

"Ara t'he vist, constructor! Mai més no tornaràs a construir aquesta casa. Totes les teves bigues han estat trencades i el sostre derruït. La meva ment s'ha despullat de tot allò que produeix l'existència i ha assolit la destrucció del desig." (154)

"És fàcil veure les faltes dels altres, però és difícil veure les pròpies faltes. Un hom escampa les faltes dels altres com plomes llançades al vent, però amaga les pròpies faltes com el jugador astut amaga el seu joc." (252)

"No hi ha sendera en el firmament, i el monjo ha de trobar la sendera interior. El món gaudeix amb els plaers que són obstacles en la sendera; però els il.luminats han creuat el riu del temps i han vençut el món." (254)

"Deixa el passat endarrera; deixa el futur endarrera; deixa el present endarrera. Aleshores estaràs a punt per anar-te'n a l'altra riba. Mai més no retornaràs a una vida que acaba amb la mort." (348)

"Aquell per al qual no hi ha aquesta ni l'altra riba, que, més enllà de tot temor, és lliure, aquell jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui viu en contemplació, que és pur i està en pau, que ha fet el que havia de fer, que és lliure de passions, que ha assolit la Suprema fi, aquell jo l'anoment un Brahman. Aquell qui no fereix amb els seus pensaments, paraules o accions, que manté aquests tres sota control, aquell jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui ha tallat la corretja, el fuet i la corda, amb tots els seus lligams, que ha aixecat la barra que tanca la porta, que està despert, jo l'anomeno un Brahman. Aquell la visió del qual és profunda, que és savi, que coneix la sendera i el que hi ha fora de la sendera, que ha assolit el fi més elevat, jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui en aquest món ha anat més enllà del bé i del mal i que, lliure de sofriments, és lliure de passions i és pur, jo l'anomeno un Brahman." (385, 386, 391, 398, 403, 412)