"Yan Hui deia: "Milloro". Confuci deia, llavors: "Per què ho dius?"; i l'altre: "Mira, ja m'he oblidat de la bondat i de la justícia". Llavors Confuci: "Prou bé - però encara no hi som".
Un altre dia es van tornar a veure, i el noi li va dir: "Milloro". La resposta: "Com és, això?"; i ell: "M'he oblidat, ja, dels ritus i de la música". I el mestre que fa: "Ah, estupend - però encara queda".
I un altre dia que es van tornar a trobar, el jove expressa: "Milloro". Llavors: "Explica't", i ell: "m'he assegut i ho he oblidat tot". El reverend, tot astorat, se'l mira i diu "com dius? que t'has assegut i ho has oblidat tot?". I Yan Hui li deia: "Els músculs se m'han deslligat, i he deixat enrere el pensament; alliberant-me de cos i ment, he penetrat la gran unitat; és això, el que deia sobre asseure'm i oblidar-ho tot". Confuci digué: "Trobes aquesta unitat, i llavors ja no tens aferrament; t'hi transformes, i esdevens impermanent. I amb això ja te m'avances! El que és jo, demano poder seguir-te i anar rere teu."
Zhuangzi
(traducció de Ferran Berenguer)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada