Místics i artistes

Memling 1480

"Poden comunicar-se les idees, i tota la superestructura racional de la ment, a través dels instruments del pensament o ciència; però les intuïcions més profundes de la ment, que no són ni racionals ni econòmiques, però que, tot i això, exerceixen una influència immutable i perpètua sobre les successives generacions d'éssers humans, només són accessibles al místic i a l'artista, i només aquest darrer els hi pot donar una representació objectiva. Però el místic també és un artista, perquè mai un veritable místic és conscient de les veritats sublims sense, alhora, aspirar a donar-los una expressió poètica."

Herbert Read a Art i societat (1936)

Verlaine: Pensem

Daubigny 1863

"Le soleil, moins ardent, luit clair au ciel moins dense.

Balancés par un vent automnal et berceur,

les rosiers du jardin s'inclinent en cadence.

L'atmosphère ambiante a des baisers de soeur.

La Nature a quitté pour cette fois son trône

de splendeur, d'ironie et de sérénité:

Clémente, elle descend, par l'ampleur de l'air jaune,

vers l'homme, son sujet pervers et révolté.

Du pan de son manteau, que l'abîme constelle,

elle daigne essuyer les moiteurs de nos fronts,

et son âme éternelle et sa force immortelle

donnent calme et vigeur à nos coeurs mous et prompts.

Les frais balancements des ramures chenues,

l'horizon élargi plein de vagues chansons,

tout, jusqu'au vol joyeux des oiseaux et des nues,

tout, aujourd'hui, console et délivre.  Pensons."

Paul Verlaine, Poèmes saturniens, Épilogue I (1866)

Possible traducció:

"El sol, menys ardent, brilla clar en el cel menys dens.

Bressolats per un vent de tardor i calmant,

els rosers del jardí s'inclinen rítmicament.

L'atmosfera ambient té petons de germana.

Aquesta vegada la natura ha deixat el seu tron

d'esplendor, d'ironia i de serenor:

Clement, ella baixa, per l'amplitud de l'aire groc,

cap a l'home, el seu subjecte pervers i revoltat.

Amb la vora del seu mantell, que l'abisme constel·la,

ella es digna a netejar la humitat del nostre front,

i la seva ànima eterna i la seva força immortal

donen calma i vigor als nostres cors suaus i ràpids.

El fresc balanceig de les branques canes,

l'horitzó ampliat ple de vagues cançons,

tot, fins i tot el vol alegre dels ocells i dels núvols,

tot, avui, consola i deslliura. Pensem."

Amor

Ingres 1808

"L'amour, en France, n'est qu'une passion secondaire que la vanité et l'esprit se chargent d'étouffer."

Stendhal a Vie de Rossini (1823)

Possible traducció:

"A França, l'amor només és una passió secundària que la vanitat i l'enginy s'encarreguen de reprimir."

Quimera

Rembrandt 1660

"Quina quimera és l'ésser humà? Quina novetat, quin monstre, quin caos, quin subjecte de contradicció, quin prodigi! Jutge de totes les coses, cuc de terra imbècil, dipositari de la veritat, claveguera d'incertesa i error, glòria i deixalla de l'univers."

Blaise Pascal, Pensées, 434, article VIII, 1 (1670).

Text original:

"Quelle chimère est-ce donc que l’homme ? quelle nouveauté, quel monstre, quel chaos, quel sujet de contradiction, quel prodige ! Juge de toutes choses, imbécile ver de terre, dépositaire du vrai, cloaque d’incertitude et d’erreur, gloire et rebut de l’univers."

M'agrada la transcripció d'aquest fragment que fa Edgar Morin a la seva Introduction à une politique de l'homme (1965, un llibre que llegit seixanta anys després resulta d'una lucidesa exemplar, i on introdueix la noció d'antropolítica, que potser caldria reprendre):

"Quelle chimère est-ce donc que l'homme! Quelle mechanceté! Quel chaos! Quel sujet de contradictions! Juge de toutes choses, imbécile ver de terre - dépositaire du vrai - amas d'incertitudes, monstre incompréhensible."

El cuiner

"El cuiner tallava una vedella per al príncep Wen Hui. El tacte de les mans, l'aplicació de la força amb les espatlles, la forma com es plantava amb els peus i premia amb els genolls: amb naturalitat la pell se separava, i el ganivet tallava naturalment pel seu endemig - tot amb gran harmonia, vibrant, segons semblava, amb la cadència de la "Dansa del bosc de mores", o com seguint el tempo del clàssic "Jingshou".

El príncep Wen Hui s’exclamà : "Admirable! Com pots ser que tinguis tan bona tècnica?"

El cuiner, desant l'eina, es dirigí al governant tot dient: "El que el vostre servent estima és el Tao: això, excedeix tota tècnica. Al principi, quan el vostre servent tallava una vedella, no hi veia més que una vedella. Tres anys més tard, no podia veure'n més que totes les parts separades. A dia d'avui, en tot cas, m'hi dirigeixo com a un esperit, i no me la miro amb els ulls corporals: aturo la informació sensorial, perquè és l'esperit, el que es mou com vol. Segueixo les línies que marca el cel, tallo per les obertures i em faig camí per les grans cavitats, basant-me en la constitució natural del fenomen. La tècnica em fa evitar els tendrums, i encara molt més els ossos. Un bon cuiner canvia el seu ganivet un cop l'any, perquè talla; un cuiner corrent el canvia cada mes, perquè trosseja. Ara, el vostre servent té el mateix ganivet de fa dinou anys, el qual ha escindit finament milers de vedelles: i tot i així és afilat com si acabés de sortir de l'esmolet. Allí tenim músculs, i aquests

tenen espais a l'entremig: i el ganivet no és gens gruixut, de forma que la seva finor penetra per aquests espais i s'hi mou amb gran lleugeresa, ah!, talment que la fulla té espai de sobra: així porto dinou anys amb el ganivet com acabat d'esmolar. En tot cas, cada cop que em topo amb un punt dens, veig la seva dificultat, i amb compte procedeixo i amb cautela; miro bé com cal aturar-me, movent-me lentament. Moc el ganivet lleugeríssimament - i de sobte se separa la peça i cau com un conglomerat de fang a terra. Dempeus amb el ganivet a la mà, miro al voltant, i vacil·lant amb satisfacció el netejo i el deso."

El príncep Wen Hui digué: "Fantàstic! Sento les paraules d'un cuiner, i hi aprenc com nodrir la vida".

Zhuangzi

(magnífica traducció de Ferran Berenguer)

Camus i la vellesa

Cézanne 1906

“N'être plus écouté : c'est cela qui est terrible lorsqu'on est vieux.”


L'envers et l'endroit (1937)



“Vieillir, c'est passer de la passion à la compassion.”


Les justes (1949)


Possibles traduccions:

«Ja no ser escoltat: això és el que és terrible quan s'és vell.»

"Envellir, és passar de la passió a la compassió."

Recomanacions de novel·les

Chagall 1913

La tria de novel·les que hi ha a continuació no respon a cap criteri objectiu. Són, simplement, novel·les que m'han agradat, o impactat, o emocionat, o impressionat, o commocionat, o meravellat, o commogut. Novel·les que duc al cor, que han estat rellevants en un moment o altre de la meva vida. I la llista es va ampliant, fins el dia en que quedarà fixada.

Alas, Leopoldo (Clarín): La regenta (1884)

Anglada, Maria Àngels: Les closes (1978)

Auster, Paul: 4 3 2 1 (2017)

Beauvoir, Simone de: Les mandarins (1954)

Bernanos, Georges: Sous le soleil de Satan (1926), L'imposture (1927), La joie (1928), Journal d'un curé de campagne (1936)

Böll, Heinrich: I no va dir ni una sola paraula (1953), Casa sense amo (1954), Opinions d'un pallasso (1963)

Bowles, Paul: The Sheltering Sky (1949)

Burgess, Anthony: A Clockwork Orange (1962)

Camus, Albert: L'étranger (1942), La peste (1947), La chute (1956), Le premier homme (1995, obra pòstuma)

Caldwell, Erskine: Tobacco Road (1932), God's little acre (1933), Journeyman (1935), A House in the Uplands (1946), Place called Estherville (1949)

Capote, Truman: In Cold Blood (1966)

Cesbron, Gilbert: Les saints vont en enfer (1952), Chiens perdus sans collier (1954)

Cronin, A. J.: The Citadel (1937), The Keys of the Knigdom (1941), Adventures of a Black Bag (1947)

Doctorow, E. L.: Ragtime (1975), The March (2005)

D'Ors, Eugeni: Gualba, la de mil veus (1915)

Dostoievski, Fiódor: Stepàntxikovo i els seus habitants (1859), El jugador (1866), Crim i càstig (1866), Els germans Karamazov (1880)

Durrel, Lawrence: The Alexandria Quartet (1958-1961)

Dürrenmatt, Friedrich: Grec busca grega (1955), L'avaria (1956)

Faulkner, William: As I lay dying (1930), Absalom, Absalom! (1936), Requiem for a Nun (1951)

Flaubert, Gustave: Madame Bovary (1856)

Foer, Jonathan Safran: Everything is illuminated (2002), Extremely Loud and Incredibly Close (2005)

Ford, Richard: The Sportswriter (1986), Be mine (2023)

Gadenne, Paul: Siloé (1941), L'invitation chez les Stirl (1955),  Les Hauts-Quartiers (1956)

García Márquez, Gabriel: Cien años de soledad (1967)

Gary, Romain: La vie devant soi (1975)

Giono, Jean: Colline (1928), Un de Baumunges (1929), Regain (1930), Le grand tropeau (1931), Que ma joie demeure (1934)

Giraudoux, Jean: Aventures de Jérôme Bardini (1930)

Gómez Bárcena, Juan: Ni siquiera los muertos (2020), Lo demás es aire (2022)

Greene, Graham: The power and the glory (1940), The Heart of the Matter (1948), The Quiet American (1955), Our Man in Havana (1958), A burn-out case (1960), The Comedians (1966), May we borrow your husband (1967), The Honorary Consul (1973), The human factor (1978)

Grossman, Vasili: Vida i destí (1960)

Hemingway, Ernest: A farewell to arms (1929), For whom the bell tolls (1940), The old man and the sea (1952)

Hesse, Hermann: Peter Camenzind (1904), Sota la roda (1906), Rosshalde (1914), Demian (1919), Klein i Wagner (1919), El darrer estiu de Klingsor (1920), Siddhartha (1922), El llop estepari (1927), Narcís i Goldmund (1930), Viatge a Orient (1932), El joc de les granisses (1943)

Huston, Nancy: Les Variations Goldberg (1981), Instruments des tenèbres (1996), Prodige (1999)

Huxley, Aldous: Point Counter Point (1928), Brave New World (1932)


James, Henry: Washington Square (1880)

Joyce, James: Dubliners (1914)

Juan Arbó, Sebastià: Terres de l'Ebre (1932), Camins de nit (1935)

Kazantzakis, Nikos: Alexis Zorba (1946), El Crist de nou crucificat (1948)

Koestler, Arthur: Foscor al migdia (1940, també anomenada El zero i l'infinit; en anglès Darkness at noon, l'original alemany Sonnenfinsternis)

Kundera, Milan: La broma (1967), Amors ridículs (1968), El vals de l'adéu (1972), La insostenible lleugeresa del ser (1984), La immortalitat (1990), La lenteur (1993)

Mann, Thomas: Els Buddenbrook (1901), La mort a Venècia (1912), La muntanya màgica (1924), Josep i els seus germans (1933-1943), Lotte a Weimar (1939), El doctor Faustus (1947)

Mauriac, François: Le baiser au lépreux (1922), Génitrix (1923), Le fleuve de feu (1923), Le désert de l'amour (1925), Thérèse Desqueyroux (1927), Destins (1928), Le noeud de vipères (1932), Le mystère Frontenac (1933), La fin de la nuit (1935)

Mazzucco, Melania Gaia: La lunga attesa dell'angelo (2008)

McCarthy, Cormac: The Road (2006)

Melville, Herman: Moby Dick (1851, traducció de Maria Antònia Oliver), Bartleby, the Scrivener (1853)

Moncada, Jesús: Camí de sirga (1988)

Morgenstern, Soma: Trilogia “Espurnes dins l’abisme” (1930-1945): “El fill del fill pròdig”, “Idili a l’exili”, “El testament del fill pròdig”

Orwell, George: 1984 (1948)

Pàmies, Teresa: Testament a Praga (1971)

Perucho, Joan: Les aventures del cavaller Kosmas (1981)

Pirandello, Luigi: Il fu Mattia Pascal (1904)

Quignard, Pascal: Tous les matins du monde (1991)

Robinson, Marilynne: Gilead (2004), Home (2008), Lila (2014), Jack (2020)

Rolland, Romain: Jean Cristophe (1912), Colas Breugnon (1919)

Sales, Joan: Incerta glòria (1955)

Salinger, J.D.: The Catcher in the Rye (1951)

Saroyan, William: The Laughing Matter (1951)

Satta, Salvatore: Il giorno del judicio (1975)

Scott Fitzgerald, F.: The Great Gatsby (1925)


Sender, Ramón J.: Mr. Witt en el Cantón (1935), Réquiem por un capmesino español (1953)

Simenon, Georges: Les gens d'en face (1933), La neige était sale (1948)


Solgenitsin, Alexandr: Un dia d'Ivan Deníssovitx (1962)

Steinbeck, John: The Pastures of Heaven (1932), Tortilla Flat (1935), Of mice and men (1937), The Grapes of Wrath (1939), The Red Pony (1945), Cannery Row (1945), The Pearl (1947), East of Eden (1952), Sweet Thursday (1954), The winter of our discontent (1961), Travels with Charley. In search of America (1962)

Stendhal: Le rouge et le noir (1830)

Tolstoi, Liev: Guerra i pau (1869), Anna Karènina (1877, traducció d'Andreu Nin), Resurrecció (1899), Khadjí-Murat (1904)


Tomasi di Lampedusa, Giuseppe: Il Gattopardo (1957)


Torrente Ballester, Gonzalo: Los gozos y las sombras (1962)


Vargas Llosa, Mario: La ciudad y los perros (1962), Conversación en La Catedral (1969), Pantaleón y las visitadoras (1973)

Vonnegut, Kurt: Slaughterhouse-Five (1969)


Wharton, Edith: Ethan Frome (1911), The age of innocence (1920)

White, Patrick: Voss (1957)

Wilde, Oscar: The picture of Dorian Gray (1890)

Williams, John: Stoner (1965), Augustus (1972)

Zola, Émile: Thérèse Raquin (1867), La fortune des Rougon (1871), La Curée (1872), Le Ventre de Paris (1873), La conquête de Plassans (1874), La faute de l'Abbé Mouret (1875), Son Excellence Eugène Rougon (1876), L'Assommoir (1877), Une page d'amour (1878), Nana (1880), Pot-Bouille (1882), Au Bonheur des Dames (1883), La Joie de vivre (1884), Germinal (1885), L'OEuvre (1886), La Terre (1887), Le Rêve (1888), La Bête humaine (1890), L'Argent (1891), La Débâcle (1892), Le Docteur Pascal (1893)