 |
| Daubigny 1865 |
Soleils couchants
"Une aube affaiblie
verse par les champs
la mélancolie
des soleils couchants.
La mélancolie
berce de doux chants
mon cœur qui s’oublie
aux soleils couchants.
Et d’étranges rêves,
comme des soleils
couchants sur les grèves,
fantômes vermeils,
défilent sans trêves,
défilent, pareils
à de grands soleils
couchants sur les grèves."
Paul Verlaine, Poèmes saturniens, Paysages tristes I (1866)
Possible traducció:
Sols ponents
"Una alba afeblida
escampa pels camps
la malenconia
dels sols que se'n van.
La melancolia
agombola amb dolços cants
el meu cor que s'oblida
en els sols que se'n van.
I somnis estranys,
com sols
ponents sobre els sorrals,
fantasmes vermells,
desfilen sens treves,
desfilen, semblants
a grans sols
ponents sobre els sorrals".
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada