Verlaine: Passejada sentimental

Daubigny 1866

Promenade sentimentale

"Le couchant dardait ses rayons suprêmes

et le vent berçait les nénuphars blêmes;

les grands nénuphars entre les roseaux

tristement luisaient sur les calmes eaux.

Moi j’errais tout seul, promenant ma plaie

au long de l’étang, parmi la saulaie

où la brume vague évoquait un grand

fantôme laiteux se désespérant

et pleurant avec la voix des sarcelles

qui se rappelaient en battant des ailes

parmi la saulaie où j’errais tout seul

promenant ma plaie; et l’épais linceul

des ténèbres vint noyer les suprêmes

rayons du couchant dans ses ondes blêmes

et les nénuphars, parmi les roseaux,

les grands nénuphars sur les calmes eaux."

Paul Verlaine, Poèmes saturniens, Paysages tristes III (1866)

Possible traducció:

Passejada sentimental

"El sol ponent llançava els seus raigs suprems

i el vent sacsejava els pàl·lids nenúfars;

els grans nenúfars entre les canyes

lluïen tristament sobre les tranquil·les aigües.

Jo vagava sol, passejant la meva ferida

per vora l'estany, entre els salzes

on la vaga boira evocava un gran

fantasma lletós desesperant-se

i plorant amb la veu de les truques

que es cridaven batejant les ales

entre els salzes on vagava sol

passejant la meva ferida; i el gruixut sudari

de la foscor va venir a ofegar els suprems

raigs del sol ponent en les seves ones pàl·lides

i els nenúfars, dins del canyís,

els grans nenúfars sobre les tranquil·les aigües."