Què és la "música religiosa"?

Memling 1485

Què és la música religiosa? És religiosa tota la música autoanomenada religiosa? Hi ha música religiosa entre la que no es considera com a tal? És un tema complicat. Hi ha com a mínim dues maneres de considerar la música religiosa:

1. La música formalment religiosa. Música religiosa seria aquella considerada com a tal pel seu autor, per una societat o per una època. Exemples: cants ancestrals, “ragas” de l’Índia, música litúrgica tibetana, cant gregorià, música sufí, música litúrgica ortodoxa, flauta xakuhachi japonesa, polifonies religioses del Renaixement, cantates i misses de Bach, misses i rèquiem de Mozart, rèquiems de Verdi o Fauré, Stabat Maters (del gregorià a Pärt), himnes protestants, espirituals negres... És molt diversa, aplega un conjunt de mons molt diferents. Però és “objectiva”, hi ha consens en considerar-la com a tal. Una variant d'això seria considerar “música religiosa” la lligada a les cerimònies religioses, sigui quin sigui el seu origen i el seu etiquetatge inicial. Això ens porta al tema de música i litúrgia: el paper de la música en la pregària i la celebració. I a recordar la necessitat de noves recerques en aquest camp, vinculades amb la sensibilitat contemporània.

2. La música "viscuda" com a religiosa. Serien les músiques que, per a l'oient, expressen i conviden a la dimensió de profunditat, de saviesa, de misteri, d'incandescència, etc. de la realitat. Aquestes músiques són encara més diverses que les incloses a la primera accepció. Aquesta és una accepció molt subjectiva, depèn de cadascú, de cada moment, de cada situació vital, de la sintonia entre la música i la situació viscuda. Per això és difícil indicar músiques concretes amb aquesta capacitat, tot i que potser hi ha músiques que tenen més aquesta capacitat que altres (o sigui, que hi ha més gent que amb més freqüència pot experimentar emocions religioses a través d'aquestes músiques). Ens podem preguntar doncs si aquesta música pot anar més enllà de la simple emoció individual, si només és en funció del moment vital i l’estat anímic, o té una certa "objectivitat" al darrere. És una qüestió “només” subjectiva, personal?

Vist això, sembla que hi hauria tres possibilitats de música religiosa. Per una part, la música formalment religiosa i viscuda com a religiosa, o sigui la que compliria alhora els criteris 1 i 2; aquella part de la música religiosa que té la capacitat de desvetllar-nos emocions religioses, amb la component subjectiva que això comporta. El segon grup seria el de la música formalment religiosa però que no és subjectivament viscuda com a religiosa, o sigui la que compleix el criteri 1 però no el 2; actualment una bona part de la música en un altre moment pensada com a religiosa té dificultats per a ser viscuda com a tal. Finalment, el tercer grup el formaria la música formalment no religiosa però viscuda com a religiosa, que compleix el criteri 2 però no l'1, i que com dèiem és més difícil d'assenyalar concretament, donada l'alta dosi de subjectivitat que suposa (el que per a un pot ser molt religiós per a un altre pot no ser-ho gens).

Aquestes distincions són difícilment aplicables a una anàlisi musical objectiva. Però poden ser d'utilitat a l'hora d'endinsar-se en el món musical relacionant-lo amb l'àmbit religiós. Un exercici personal ben recomanable.