Pensament cínic

Rouault 1955

"El pensament cínic considera que els humans viuen de pa i circ (en les seves sofisticadíssimes versions actuals). I ara aquest pensament sembla ser hegemònic. Per on aniria una alternativa a aquesta manera de pensar? Qui la impulsa actualment?"

(tuit d'en Rai de 04.02.2025)

Amic



André Derain 1905 Vlaminck

Vlaminck 1905 André Derain

"A friend is someone who knows all about you and still loves you."

Elbert Hubbard (1856-1915)

Possible traducció:

"Un amic és algú que ho sap tot de tu i continua estimant-te."

(amb agraïment a en Salva Franco per haver-nos fet arribar, en el seu moment, aquest text...)

Màrius Torres: Tan bell

Breughel 1565

Dia clar 

"El cel és tan blau que tot just s'hi afigura,  

obscur, un ocell.  

Fa un dia tan clar com en una pintura  

de Breughel el Vell.  

Si no estigués trist, res no fóra tan bell."

Màrius Torres, març de 1936.

TTP

Denis 1893

Una cosa és el temps que dediquem a la feina. Una altra el temps que dediquem a la família. Una altra és el temps que dediquem als amics. Una altra és el temps que dediquem a descansar. I una altra és el temps que dediquem a distreure'ns, a entretenir-nos, a divertir-nos (cinema, sèries, viatges, festes, etc.). Aquests semblen ser els nostres temps habituals, les nostres dedicacions. I són bons temps.

Cobreix això tot el nostre temps? No. Hi falta un temps peculiar i molt important: el temps de treball personal (TTP). El temps que dediquem a formar-nos i a madurar com a persones. No a formar-nos professionalment, sinó personalment. El temps que dediquem a treballar-nos, a conèixer-nos millor, a ampliar la nostra mirada, a revisar els nostres valors, a revisar els nostres propòsits. El temps que dediquem a millorar la nostra formació en aquells aspectes que incidiran en la nostra personalitat, no en la nostra capacitat laboral. Un temps que només és nostre, que no es pot compartir (el que no exclou activitats en grup). És el temps que "ens" dediquem.

El TTP inclou, i potser això pot semblar paradoxal, el temps dedicat generosament a ajudar als altres. És el temps de la política, és el temps de visitar malalts, és el temps de servei als més desafavorits, és el temps de la solidaritat. I també inclou el temps dedicat a la cultura. I el dedicat a l'art, sigui com a creadors o com a contempladors; i aquí s'hi poden incloure l'artesania i les modestes manualitats. I el dedicat a la contemplació de la natura. I el dedicat a l'amor entre persones. I també inclou el temps de l'esperit, el temps dedicat a la reflexió i la pràctica religioses o com en vulguem dir. Perquè totes aquestes activitats ajuden a formar-se i a madurar com a persones. Per això formen part del TTP.

Hi ha també un antiTTP. És el temps dedicat a la deformació o a l'evasió. El temps dedicat a activitats per enfortir la nostra vanitat, el nostre ego. I el dedicat a activitats que ens degraden, que ens fan malbé (el joc, les drogues, etc.). No cal fer llargues llistes. La nostra intuïció sincera sap perfectament quins són temps formadors i temps deformadors. Quins són temps constructius i quins són temps degradants. De vegades la realitat és dura i costa no evadir-se, costa no mirar d'ignorar-la, d'oblidar-la. Però acostuma a ser inútil i perjudicial. Cal entomar els problemes de cara, sense autojustificacions.

No és fàcil trobar "temps per a aquest temps", temps per al TTP. Els altres temps són tan absorbents! Només amb la feina i la família ja ens sembla que no ens queda temps per a res més. I fan falta els amics, i descansar, i distreure'ns. Però el TTP és un temps necessari, fins i tot el podríem qualificar d'imprescindible. Perquè si no madurem com a persones anem quedant encarcarats, empobrits, i la nostra projecció positiva sobre els altres va sent menys significativa, perdem capacitat d'aportació d'un testimoni humà valuós.

Fem, doncs, l'esforç de preservar en la nostra vida un espai per al TTP. Cadascú sabrà com organitzar-lo, des de la sinceritat, des de l'honestedat; és un espai on no hi ha lloc per a trampes ni per a excuses (tots sabem en el fons quan estem dedicant realment energies al TTP). No hi ha receptes estàndard: cadascú se l'ha d'organitzar a la seva manera, peculiar, diferent.

Formar-se i madurar. Formar-se per enriquir-se internament i ampliar horitzons amb uns propòsits ben determinats, en els que hem pensat amb cura. Madurar per tenir més gruix, més densitat, per esdevenir persones més dignes de ser considerades com a persones de referència, persones amb capacitat d'aportar alguna cosa de profit als altres. Fem possible, fem real el nostre TTP.

(aportació de Raimon Ribera a la sessió de cloenda del Programa Vicens Vives 2024-2025 celebrada a ESADE el 13.06.2025)

Imatges per al silenci XX

Claude Lorrain 1666

"La sortida de sol i el capvespre invoquen el silenci."

(tuit d'en Rai de 17.11.2024)

Neteja

Odilon Redon 1899

"El treball de l'artista és una neteja; elimina tot el que hi ha en ell de petit i de passatger: els seus sofriments en solitud, els seus desigs vagues, els seus somnis inquiets i les alegries destinades a marcir-se. Llavors l'espai en ell s'eixampla com per a una festa, ha construït l'única llar digne... d'ell mateix."

Rainer Maria Rilke, Diari florentí (1898, el primer dels seus Diaris de joventut)

Obertura al transcendent

Bissier 1962

"Neither the meaning nor the truth of religious symbols can be found except by a mind open to the transcendent as a dimension of reality. But openness to the transcendent is more a matter of existence, of fundamental stance, than it is of argument, for such a stance determines the kind of arguments and explanations we find rellevant and illuminating."

Langdon Gilkey a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:

"Ni el significat ni la veritat dels símbols religiosos poden ser trobats si no és per una ment oberta al transcendent com una dimensió de la realitat. Però l'obertura al transcendent és més una qüestió de l'existència, de la postura fonamental, que no pas d'argumentació, perquè tal postura determina el tipus d'arguments i explicacions que trobem rellevants i il·luminadors."

Barita amb calcopirita

Anunciació de Leonardo

Leonardo da Vinci 1475

Verlaine: Sols ponents

Daubigny 1865

Soleils couchants

"Une aube affaiblie

verse par les champs

la mélancolie

des soleils couchants.

La mélancolie

berce de doux chants

mon cœur qui s’oublie

aux soleils couchants.

Et d’étranges rêves,

comme des soleils

couchants sur les grèves,

fantômes vermeils,

défilent sans trêves,

défilent, pareils

à de grands soleils

couchants sur les grèves."

Paul Verlaine, Poèmes saturniens, Paysages tristes I (1866)

Possible traducció:

Sols ponents

"Una alba afeblida

escampa pels camps

la malenconia

dels sols que se'n van.

La melancolia

agombola amb dolços cants

el meu cor que s'oblida

en els sols que se'n van.

I somnis estranys,

com sols

ponents sobre els sorrals,

fantasmes vermells,

desfilen sens treves,

desfilen, semblants

a grans sols

ponents sobre els sorrals".

Procés avaluatiu

Kupka 1912

"Coneixem el món i hi reaccionem emocionalment. També l'avaluem desaforadament, fins que aconseguim controlar i fer més consistent i orientat aquest procés avaluatiu. Llavors ens podem comprometre en la transformació positiva de la realitat, i si s'escau, liderar-ne alguna dinàmica."

(tuit d'en Rai de 31.12.2024)

Influència

Vermeer 1665

"You don't have to be a person of influence to be influential. In fact, the most influential people in my life are probably not even aware of the things they've taught me."

Scott Adams

Possible traducció:

"No cal ser una persona d'influència per tenir influència. De fet, la gent que més m'ha influït en la meva vida no tenen probablement cap consciència de les coses que m'han ensenyat."

(amb agraïment a en Salva Franco per haver-nos fet arribar, en el seu moment, aquest text...)

Quatre amics

Bissier 1960

"Zi Si, Zi Yu, Zi Li  i Zi Lai es van reunir per conversar dient: "Aquell que pot considerar el que no existeix com el seu cap, la seva vida com la seva columna vertebral i la mort com les seves natges, aquell que sap que la vida i la mort, la possessió i la pèrdua, formen part d'un mateix tot, és el nostre amic".

Tots quatre es van mirar i van riure. Van sentir una profunda intimitat entre ells al cor, i sabien que havien format una profunda amistat entre ells.

Un temps després, Zi Yu va emmalaltir i Zi Si va anar a veure com estava.

"Que notable! Això en què m'he convertit, que s'ha tornat tan inflexible i rígid!"

La seva esquena s'havia encorbat, els seus cinc òrgans vitals sobresortien cap a l'exterior, la barbeta estava sobre al melic, les espatlles eren més altes que la part superior del cap i els seus dits estaven corbats en ganxos que apuntaven cap al cel. Tot i que la seva energia vital semblava estar completament fora de joc, el seu cor estava calmat i no semblava preocupat. Es va arrossegar fins al pou, va mirar la seva imatge a l'aigua i va dir: "Uf! Mira aquesta cosa en què m'he convertit, tan inflexible i rígida".

Zi Si va preguntar: "Et sap greu?"

"De què serveix odiar el que m'han pres o el que m'han donat! Suposant que el meu braç esquerre s'anés convertint gradualment en un pollastre, llavors podria utilitzar-lo per saber quan és de nit i cantar anunciant l'alba. Suposant que el meu braç dret s'anés convertint gradualment en una ballesta, llavors podria utilitzar-lo per abatre un ocell per rostir-lo. Suposant que les meves natges es convertissin gradualment en rodes i el meu esperit en un cavall, llavors podria muntar-hi. Quina necessitat tindria de qualsevol altre mitjà de transport!

A més, tot el que es rep arriba en el moment oportú. T'has d'adaptar al que s'ha perdut. Acceptant amb calma i vivint en el compliment, llavors ni el dolor ni l'alegria poden envair-te. Això és el que els antics anomenaven "alliberament del lligam". Per a aquells que no poden trobar aquest alliberament, sempre hi haurà alguna cosa per posar-los en servitud. A més, els éssers vius no poden triomfar sobre allò que la natura ha fet que succeeixi des del principi dels temps. Quina raó podria trobar per a que em sabés greu!"

Un temps després, Zi Lai va emmalaltir, ofegant-se mentre s'apropava la mort. La seva dona i els seus fills estaven aplegats al seu voltant, sanglotant. Zi Li va anar a veure com estava i els va dir: "Vergonya a tots vosaltres! Allunyeu-vos d'ell! No li feu tenir por de la transformació. No mostreu tristesa, només està passant per canvis."

Aleshores es va recolzar al brancal de la porta i va dir al seu amic: "Que notable! Quins canvis que estàs experimentant! Què seràs després, en què et convertiràs? Et convertiràs en el fetge d'una rata, o en la pota d'un insecte?"

Zi Lai va dir: "Quan un pare i una mare produeixen un fill, l'est, l'oest, el sud i el nord convergeixen en un punt que marca el destí que ha de seguir. Quan aquestes múltiples energies dins d'una persona convergeixen, és dirigida per elles com si fossin el seu pare i la seva mare. Si m'han acostat a la mort i intento evitar-ho, estic sent temerari. El gran cúmul de terra (el món) es fa càrrec de la meva forma física, lluita per mantenir-me amb vida, em bressola en la meva vellesa i proporciona un lloc per descansar el meu cos després de la mort. Beneïda sigui la meva vida i beneïda sigui la meva mort!

Agafem el cas d'un gran ferrer ocupat a fondre metall. Si una porció d'aquest metall es separés de la resta i li digués: "Vull esdevenir una espasa cèlebre", el ferrer pensaria que aquella peça de metall era un mal auguri. De la mateixa manera, si un moribund digués: "Vull continuar essent un ésser humà", llavors la mare natura pensaria que aquesta persona era un mal auguri. De fet, el món és com un gran forn, i la mare natura és com un mestre ferrer, i ells fan les transformacions. Sigui quin sigui el resultat, n'hem d'estar contents. Tan naturalment com caiem en un somni profund, ens despertem de sobte".

Zhuangzi, del capítol 6 (versió de Raimon Ribera, a partir de la traducció a l'anglès de Nina Correa i al francès de Liou Kia-hway)

Versió anglesa de Nina Correa:

Zi Si (Great Sacrificial Attendant), Zi Yu (Great Charioteer), Zi Li (Great Plowman) and Zi Lai (Great Messenger) all came together to have a chat saying: "Who can consider what doesn't exist as his head, life as his spine and death as his buttocks? Whoever knows that life and death, surviving and perishing, are part of the same whole, I'd like to take them as a friend."

The four of them all looked at each other and laughed. They felt a profound intimacy with each other in their hearts, and they they knew they'd formed a deep friendship with each other.

Some time later, Zi Yu got sick. Zi Si went to see how he was doing.

"How remarkable! This thing I've been turned into, that's become so inflexible and stiff!"

His back had become curved and hunched, his five vital organs protruded to the outside, his chin was hidden in his bellybutton, his shoulders were higher than the top of his head, and his fingers were curved into hooks that pointed up to the sky. Even though his vital energy seemed to be completely out of whack, his heart was clear and he didn't seem concerned. He dragged himself over to the well, looked at his image in the water and said:

"Ugh! Look at this thing I've been turned into, and how inflexible and stiff it is."

Zi Si asked: "Do you hate it?"

"What's the point in hating what's been taken away or what's been given to me! Supposing my left arm gradually turned into a chicken - then I could use it to tell when it was nighttime. Supposing my right arm gradually turned into a crossbow - then I could use it to shoot down a bird to roast. Supposing my buttocks gradually turned into a wheel and my spirit into a horse - then I could ride on it. What need would I have for any other means of transportation!

"Furthermore, whatever is received comes at the right time. Whatever has been lost must be adapted to. Calmly accepting and dwelling in compliance, then neither grief nor joy would be able to creep in. This is what's been called being released from bondage, and for those who can't find a release, there will always be something to put them into bondage. Besides, living things can't be victorious over what Nature has been causing to occur since the beginning of time. What reason could I find for hatred!"

Some time later, Zi Lai became ill, panting and gasping while near death. His wife and children were grouped around him sobbing. Zi Li went to see how he was doing and said to them: "Shame on you! Get away from him! Don't show sadness - he's merely going through changes."

He then leaned against the door jamb and said to his friend: "How remarkable! The changes you're experiencing! What will you become next - what will you turn into? Will you become a rat's liver? Will you become an insect's arm?"

Zi Lai said: "When a father and mother produce a child, east, west, south and north converge at a point that sets the destiny he must follow. When those multiple energies within a person converge, he's directed by them as though they were his father and mother. They've brought me close to death, and if I try to prevent it then I'm being foolhardy. How silly to look at this as some sort of crime that's been committed! The great clump of earth (the world) is loaded down with my physical form, struggles to keep me alive, cradles me in my old age, and provides a place to rest my body after I die. Therefore, that which is good at keeping me alive will also be good at providing a place for me to die. Now if a great blacksmith was pounding some metal, and the metal jumped up at him and said: 'I absolutely must be made into Mo Ye (a famous ancient Chinese double edged sword)', the blacksmith would think that piece of metal was an ill omen. Now, if I were ever to try to go against the shape my form has taken and say: 'Make me a whole person, nothing but a whole person', then Mother Nature would think that this person was an ill omen. Now, if the universe is like one great big oven, and Mother Nature is like a master blacksmith, where is it that we shouldn't go? As naturally as we fall into a sound sleep, we just as naturally suddenly wake up."

Camí de llibertat

Odilon Redon 1898

"Sapigueu, doncs, el que és l'art: un dels camins de la llibertat. Tots som nascuts encadenats. Alguns obliden les seves cadenes: les fan daurar o platejar. Nosaltres volem trencar-les. Sense recórrer a la violència odiosa, frenètica; ens volem alliberar d'elles madurant."

Rainer Maria Rilke, Diari florentí (1898, el primer dels seus Diaris de joventut)

Complicats i contradictoris

Lucian Freud 1948

"Tots els éssers humans són complicats i contradictoris. Les seves circumstàncies i experiències viscudes són tan diverses i el temps que tenen per rumiar és tan gran... Els éssers humans elementals, simples, transparents, són ficcions literàries."

(tuit d'en Rai de 22.05.2025)

Marc Aureli: Tot és efímer

"Tots som criatures d'un dia: els que recorden i els que són recordats. Tot és efímer: el record i l'objecte recordat. És proper el temps en que tot ho hauràs oblidat, tal com ho és el temps en que tu seràs oblidat de tothom. Pensa sempre que aviat no seràs ningú, enlloc."

Marc Aureli, Meditacions

(traducció de Joan Alberich i Mariné)

És possible que aquest text sigui una construcció d'Irvin D. Yalom al darrer conte del seu llibre "Mirar al sol". La segona frase sembla provenir de Meditacions IV, 35. La tercera potser prové de Meditacions XII, 21. Quan trobem l'origen de la primera i la darrera ja ho indicarem...