dilluns, 6 de novembre del 2023

Petrarca: Sonet 62



Giotto 1311



"Padre del ciel, dopo i perduti giorni,
dopo le notti vaneggiando spese,
con quel fero desio ch’al cor s’accese,
mirando gli atti per mio mal sì adorni,

piacciati omai col Tuo lume ch’io torni
ad altra vita et a più belle imprese,
sì ch’avendo le reti indarno tese,
il mio duro adversario se ne scorni.

Or volge, Signor mio, l’undecimo anno
ch’i’ fui sommesso al dispietato giogo
che sopra i più soggetti è più feroce.

’’Miserere’’ del mio non degno affanno;
reduci i pensier’ vaghi a miglior luogo;
ramenta lor come oggi fusti in croce."


Petrarca, Sonet LXII


Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):


"Pare del cel, pels jorns que malversava,
per tantes nits com sospirava en va
pel fer desig que el cor em va inflamar,
després que pel meu mal sos ulls mirava;

dugui'm ta llum, que el món agraciava,
a una altra vida i escaient obrar;
així mon dur enemic, quan tornarà
posant paranys, veurà com s'enganyava.

Avui acaba l'onzèn any, Senyor,
d'estar subjecte al jou despietat,
que, tant com t'hi sotmets, es fa cruent.

Pel meu poc digne afany tingues perdó;
dóna als desigs errants un fi adient;
digue'ls que avui en creu fores clavat."