Déu és mort

Rouault 1930

Hi ha un punt de nostàlgia de la divinitat en aquest "Gott ist tot" (a Des dels cairats, Tushita edicions 2022) de Francesc Bellmunt?

"Em veig la sang a les mans, imatge nítida

record d'aquell martiri, talment un joc:

amb tota la força del meu cor jove i gasiu

vaig matar el meu Déu i ho vaig celebrar

cantant el crim als quatre vents de la ignorància.

Del mite escanyat en un carrer de fàbriques,

petit ídol de postguerra que em parlava,

encara en cremen estelles a la foguera de l'oblit."