dissabte, 30 de juliol del 2022

Realitat i existència


Vallotton 1902


"La posició de la realitat i la posició de l'existència pel que fa al valor són inverses l'una de l'altra. Ja que de la realitat es pot dir que és neutre en la mesura que ella s'ha fet sense nosaltres i de l'existència que és neutre en la mesura que només pot ser feta per nosaltres. És que precisament la realitat només pot ser considerada en la seva complexitat i en la seva plenitud, mentre que l'existència només pot ser considerada en la seva simplicitat i la seva nuesa; l'una consisteix en quelcom de donat al que no podem impedir de ser el que és, l'altra en un poder de fer real el que encara és només possible. Mentre que estem obligats a oposar la realitat al valor tot preguntant-nos si pot ser que arribin a coincidir, només oposem l'existència al valor amb el propòsit d'obligar-nos a nosaltres mateixos a obtenir aquesta coincidència.

És doncs una forma de pessimisme pensar que la realitat és no només indiferent al valor, sinó incapaç de rebre'l. Però és una forma de pessimisme singularment agreujada pensar que l'existència té desig del valor, però és incapaç de produir-lo. Si la realitat i l'existència pertanyen totes dues a un camp neutre, és per tal de reconèixer que la realitat pot esdevenir expressió del valor, al que sovint acaba desmentint, però que l'existència és sempre l'agent del valor, al que sovint acaba traint."


Louis Lavelle Traité des valeurs (1951), p. 282-283


Text original:

"La position de la réalité et la position de l’existence à l’égard de la valeur sont inverses l’une de l’autre. Car de la réalité on peut dire qu’elle est neutre dans la mesure où elle s’est faite sans nous et de l’existence qu’elle est neutre dans la mesure où elle ne peut se faire que par nous. C’est que précisément la réalité ne peut être considérée que dans sa complexité et dans sa plénitude, au lieu que l’existence ne peut être considérée que dans sa simplicité et sa nudité ; l’une consiste dans un donné que l’on ne peut empêcher d’être ce qu’il est, l’autre dans un pouvoir de rendre actuel ce qui n’est encore que possible. Tandis que nous sommes obligés d’opposer la réalité à la valeur en nous demandant s’il peut arriver qu’elles coïncident, nous n’opposons l’existence à la valeur qu’afin de nous obliger nous-même à obtenir cette coïncidence. C’est donc une forme de pessimisme de penser que la réalité est non seulement indifférente à la valeur, mais incapable de la recevoir. Mais c’est une forme de pessimisme singulièrement aggravée de penser que l’existence est désireuse de la valeur, mais incapable de la produire. Si la réalité et l’existence appartiennent toutes deux à un domaine neutre, c’est afin de reconnaître que la réalité peut devenir l’expression de la valeur qu’il lui arrive souvent de démentir, mais que l’existence est toujours l’agent de la valeur, qu’il lui arrive souvent de trahir."