Blauet III

Mas de Mataraboses, a Pena-roja de Tastavins (Matarranya)

Sibèria

Del patiment, a través de la compassió, a la dignitat.

Sento  el patiment.
Sento el patiment de la humanitat passada.
Sento la seva por, la seva gana,  el seu fred, la seva soledat, el seu desesper, la seva misèria moral.
Una catalana qualsevol del 2015 sent el seu patiment.
El de milions de persones empresonades als Gulags.
A la gèlida Sibèria, oblidada per tothom.

Sento el seu patiment, però ja no el puc portar sobre les meves espatlles. M'esclafaria.
Sento el seu patiment, però ja no el puc portar dins del meu cor. M'explotaria.
Veig els seus rostres, els seus ulls, les seves llàgrimes, els seus ossos.
Són tots morts. En el fred. A Sibèria.
Però els conec, els he vist, i això em permet viure amb dignitat.

Ara ha arribat el moment d'alliberar-me d'aquest pes.
No pas de la dignitat que m'han donat. Només del pes.
Ara, la meva neboda anirà a Sibèria i enterrarà el meu patiment, perquè els faci companyia.
Certament no la necessiten pas, la meva companyia.
Tots son ben morts i oblidats. Però jo sí que la necessito.
Ara vull que una altra generació agafi aquest patiment per a poder viure amb dignitat.

A Sibèria enterraré el patiment de tots els homes i el meu.

A Sibèria.


Mercè

Preciós i terrible

Twombly 1951

"La nostra consciència és un do preciós i terrible."


Irvin Yalom a La Vanguardia del 29.07.2015

Yeats: The Lake Isle of Innisfree

Monet 1891

"I will arise and go now, and go to Innisfree,
And a small cabin build there, of clay and wattles made;
Nine bean rows will I have there, a hive for the honeybee,
And live alone in the bee-loud glade.

And I shall have some peace there, for peace comes dropping slow,
Dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight's all a-glimmer, and noon a purple glow,
And evening full of the linnet's wings.

I will arise and go now, for always night and day
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements gray,
I hear it in the deep heart's core."


William Butler Yeats (1865-1939). El poema és de 1892.



Traducció al català d'Antoni Vergés:

"M'aixecaré i aniré a Innisfree,
i construiré una petita cabana de canyes i d'argila.
Allí tindré quatre solcs de llegums i una arna per a les abelles,
i viuré sol entre el seu brunzit clar.

Allí hi haurà pau, perquè la pau degota lentament,
des de la matinada fins quan canta el grill.
La mitja nit és allí una visió,
una purpúria resplendor el migdia,
i la tarda l'habiten les ales dels ocells.

M'aixecaré ara i hi aniré. Per sempre. Nit i dia
sentiré esmunyir-se les aigües del llac amb un suau so.
Mentre camino sobre l'asfalt gris
sento la remor de l'aigua al fons de la meua ànima."



La nostra traducció, més literal, dedicada a la Pepita Mas:

"M'aixecaré i me n'aniré ara, i me n'aniré a Innisfree,
i construiré allà una petita cabana, feta de canyes i d'argila.
Allà tindré nou solcs de fesols, una arna per a les abelles,
i viuré sol en la claror brunzent.

I allà hi trobaré certa pau, ja que la pau degota lentament,
degotant dels vels del matí fins on canta el grill.
Allà la mitjanit és tota una visió, i el migdia una purpúria resplendor,
i el vespre és ple d'ales d'ocells.

M'aixecaré i me n'aniré ara, perquè sempre, nit i dia,
sento l'aigua del llac llepant amb un suau so la riba;
mentre m'estic al camí, o sobre l'asfalt gris,
la sento al fons del centre del meu cor."

Krishnamurti: Educació

Hernández Pijuan 1990

"S'està fent cada cop més evident que l'educador necessita ser educat. No és qüestió d'educar al nen sinó més aviat a l'educador, ja que aquest ho necessita molt més que l'alumne. (...) I educar a l'educador és molt més difícil que educar a l'infant, perquè l'educador ja està definit, fixe."

"Si jo desitjo comprendre a un infant, no he de tenir un ideal del que ell hauria de ser. Per a comprendre'l, l'he d'estudiar tal com és. (...) Si vosaltres com a pares voleu comprendre el vostre fill, el mireu a través de la pantalla d'un ideal?, o simplement l'estudieu, perquè al vostre cor hi ha amor? L'observeu, vigileu els seus estats d'ànim, la seva idiosincràsia. Com que en vosaltres hi ha amor, l'estudieu. És quan no teniu amor que teniu un ideal. Observeu-vos i ho notareu. Quan no hi ha amor, teniu aquests enormes exemples i ideals amb els quals forceu a l'infant, el sotmeteu. Però quan teniu amor l'estudieu, l'observeu, i li doneu llibertat per a ser el que ell és: el guieu i l'ajudeu, no a anar a l'ideal, no d'acord amb certa norma d'acció, sinó per portar-lo al que ell és. (...) L'heu d'estudiar, d'observar, i això demana molt de temps: demana paciència, cura, tendresa: i com que no teniu res d'això, l'encaixeu en un motlle d'acció que anomeneu "ideal". (...) Quan el mestre persegueix un ideal és incapaç de comprendre l'infant, perquè llavors el futur, l'ideal, resulta més important que l'infant, que és el present."

J. Krishnamurti a Educant l'educador, Bombai, 13 de març de 1948

Masculins i femenins

Algú va recopilar fa temps al Magazine de La Vanguardia un llistat d'aquests que contrasten valors masculins i femenins. Tot i que ja sabem que la realitat és més complexa que les contraposicions primàries, aquesta mena d'exercici sovint és útil per prendre consciència de les dinàmiques de la realitat.

A més, contraposar masculí i femení també va bé per recordar que no és el mateix que contraposar home i dona. Hi ha homes més propers a força valors del llistat dels femenins, i viceversa.

Cada parella de valors ens posa al davant d'una realitat que ens porta a una reflexió específica, fecunda, de cara a mirar d'orientar millor el nostre personal sistema ideològic.

Heus ací els dos llistats (a l'esquerra els considerats valors masculins, a la dreta els femenins):

Canvi                                      Permanència

Raó                                         Sentiment

Control                                   Espontaneïtat

Ciència                                   Intuïció

Nivell de vida                         Qualitat de vida

Competició                             Col·laboració

Jerarquia                                 Igualtat

Dominació                              Submissió

Regles abstractes                    Compassió

Risc                                         Seguretat

Agressió                                  Negociació

Uniformitat                             Personalització

Simplificació                          Complexitat

Autonomia                             Compromisos afectius

Poder sobre altres                  Influència

Llibertat                                 Igualtat

Si jo hagués de fer la ponderació d'aquestes parelles de valors, faria la següent:

Canvi (50%)                                     Permanència (50%)

Raó (50%)                                        Sentiment (50%)

Control (40%)                                  Espontaneïtat (60%)

Ciència (70%)                                  Intuïció (30%)

Nivell de vida (25%)                       Qualitat de vida (75%)

Competició (20%)                           Col·laboració (80%)

Jerarquia (20%)                               Igualtat (80%)

Dominació (20%)                            Submissió (80%)

Regles abstractes (20%)                  Compassió (80%)

Risc (50%)                                      Seguretat (50%)

Agressió (10%)                               Negociació (90%)

Uniformitat (10%)                          Personalització (90%)

Simplificació (20%)                       Complexitat (80%)

Autonomia (10%)                           Compromisos afectius (90%)

Poder sobre altres (20%)                Influència (80%)

Llibertat (40 %)                              Igualtat (60%)

Si comparem la suma de percentatges, a mi em dona 475 punts de masculinitat i 1125 punts de feminitat. Interessant a l'hora de pensar quin model de relacions interpersonals i socials volem fomentar.

Blauet II

Mas de Mataraboses, a Pena-roja de Tastavins (Matarranya)

No era tan difícil

Tàpies 1975

"Més d'un 70% dels ciutadans de Catalunya defensen de manera sostinguda des de fa anys que el futur de la relació amb Espanya s'ha de decidir en un referèndum legal, democràtic i vinculant; així ho manifesten en les enquestes i en les successives convocatòries electorals. Un percentatge similar de catalans expressen la seva insatisfacció amb l'statu quo i la voluntat d'anar més enllà, per la via d'ampliar la capacitat d'autogovern o apostant directament per la independència. La suma dels dos corrents majoritaris podia haver donat una força imbatible als partits que representaven el catalanisme, i alguns vam reclamar reiteradament un pacte de lleialtat recíproca entre independentistes, federalistes i partidaris de la confederació. Per aconseguir imposar un referèndum amb totes les garanties i, després, per donar-se suport mútuament un cop els ciutadans de Catalunya haguessin decidit a qui feien costat. No era tan difícil i era una manera de garantir que els dos blocs es modulaven mútuament. Però ni uns ni altres no van voler.

Va ser una decisió incomprensible i poc intel·ligent. Ara ja és tard: si el 27-S guanyen els independentistes hauran d'intentar tirar endavant tot sols el seu projecte, sense el suport dels qui defensen la sobirania de Catalunya però encara volen negociar. Si guanyen els federalistes o els confederalistes no tindran el suport de l'independentisme i hauran d'afrontar sols la negociació amb Madrid, que d'aquesta manera naixerà condemnada al fracàs. Els ciutadans teníem dret a esperar un esforç més gran per tal de garantir que el futur transités pels camins més segurs, que només la força de la unitat podia garantir. Sense suports externs, els guanyadors s'enfrontaran a escenaris dificilíssims. I les dificultats afegides les pagarem els ciutadans."

Rafael Nadal a La Vanguardia del 24.07.2015

Vergonya

Twombly 1952

Ara ho veuen? Quina vergonya! Quanta hipocresia!

Els parcs eòlics maten l'ànima d'un paisatge, però només qui és sensible a aquesta ànima ho sap...

Els parcs eòlics canviaran els llums per reduir impacte visual

Els municipis s'havien queixat de les molèsties causades per llums de colors dispars a la nit

Els parcs eòlics de Catalunya modificaran els llums nocturns de senyalització, dins d'un pla de la direcció general de Qualitat Ambiental de la Generalitat destinat a reduir l'impacte visual i lluminós. El pla comportarà la substitució de 235 balises nocturnes, de manera que il·luminacions que fins ara eren blanques intermitents o vermelles intermitents passaran a ser vermelles fixes. El pla, que té l'aval de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), sorgeix després de les reiterades queixes dels municipis i la seva població per les molèsties que ocasionen els llums de colors diferents projectats pels parcs eòlics (Anoia, Terra Alta...).

Aquest impacte visual és especialment greu en municipis "que estan envoltats de cadenes muntanyoses i on els diferents propietaris dels aerogeneradors segueixen criteris també diferents", diu Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental. "A més de l'impacte ambiental, la disparitat de tipologia nocturna que es dóna simultàniament en algunes zones danya el paisatge nocturn i ofereixen una imatge de desassossec especialment en entorns rurals foscos", diu un informe de Qualitat Ambient.

El problema té l'origen en què les guies de senyalització i il·luminació de les turbines eòliques d'AESA han comportat l'aplicació de criteris diferents. El resultat és que els aerogeneradors poden estar senyalitzats de nit amb balises que emeten llum blanca intermitent, llum vermella intermitent o llum vermella fixa. Un estudi de la Generalitat va determinar que hi ha 404 aerogeneradors senyalitzats a Catalunya. En 44 la solució és apagar els llums (ja que estan al costat d'altres molins de vent i són redundants) i es canviaran en 235, mentre les altres 125 no caldrà canviar-les. Les actuacions previstes suposen una inversió d'1,5 milions d'euros; es desenvoluparan en quatre anys, i tindran una subvenció del Goven de fins al 40%.

Antonio Cerrillo a La Vanguardia del 22.07.2015

Sisebut

Millares 1957

"L'1 de juliol de 612 entra en vigor la llei promulgada pel rei visigot Sisebut segons la qual es declarava que els jueus no tenien drets i que podien ser condemnats a la pena capital.

(...)

El jueu com a boc expiatori és una marca creada per Sisebut per a la posteritat.

(...)

No n'hi ha prou de plorar en comprovar que aquesta decisió va promoure l'assassinat de milers de jueus, sota la peregrina acusació de ser uns deïcides, ja que, al cap i a la fi, aquest acte expressa una necessitat política d'exterminar aquell qui no pensa d'acord amb les regles establertes."

José Enrique Ruiz-Domènec a La Vanguardia / Culturas del 04.07.2015

Krishnamurti: Amor

Hernández Pijuan 1996

"Una ment que aspira al coneixement sense l'amor és una ment que opera de forma despietada i que només busca l'eficiència."

"L'amor neteja la ment del mal."

J. Krishnamurti a La urgència d'una nova educació

Dues ONG

Sonia Delaunay 1956

Hi ha dues ONG que m'agradaria que existissin:

1) Una és "Humanitats sense fronteres". Amb una doble línia de treball:

- d'una banda, trencar fronteres culturals a l'hora d'accedir al gaudi de les humanitats, promovent activitats d'alta divulgació, o sigui de màxima divulgació dels continguts més elevats;

- d'altra banda, impulsar iniciatives de caire interdisciplinari en el camp de les humanitats, trencant fronteres i mirant d'interrelacionar les diferents disciplines de cara a copsar millor la identitat cultural global de determinats moments històrics i de cara a obrir noves línies de treball a partir de l'interdisciplinarietat.

2) L'altra és "Interiorisme sense fronteres". També amb una doble línia de treball:

- d'una banda, portar l'interiorisme fins a aquells sectors que per manca de recursos o de formació no poden accedir-hi per ells mateixos;

- d'altra banda, treballar per una dinàmica no invasiva ni colonialista de l'interiorisme occidental al món, promovent que la incorporació de la modernitat (tecnologies, disseny, etc.) es faci buscant solucions adients amb la cultura tradicional de cada lloc.

Blauet I

Mas de Mataraboses, a Pena-roja de Tastavins (Matarranya)

Friedrich: Contemplant la natura sol

Friedrich 1818

Friedrich 1820

Què s'ha de fer?

Tàpies 1973

"L'èxit del procés sobiranista reclama alguna cosa més que la unitat dels independentistes;  la complexitat del país i les dificultats objectives del procés requereixen recuperar l'entesa entre independentistes i aquells que defensen el dret a decidir; un bloc encara més ampli, encara que potser menys  intens en les objectius nacionals tornarà a ser imprescindible per a persistir.  I si, com tot sembla augurar, els resultats del 27S són ajustats,  tots tenim l'obligació de no trencar ponts  i capacitat de diàleg amb aquells que compartim una mateixa aspiració democràtica. I és que caldria ser molt miop per a creure i pensar que aquells que defensen el dret a decidir i no la independència son "unionistes", segur que una part del camí a recórrer l'hem de fer plegats. A més, quan els escenaris espanyols oberts aquest passat 24 de maig generen dinàmiques noves en la política espanyola , cal estar amatents. La història ens ha ensenyat que quan hem avançat plegats hem avançat més."

Carles Campuzano a Tribuna.Cat del 15.07.2015

"Què s'ha de fer? Hi ha dues opcions. Una és continuar fugint endavant, amb els riscos esmentats. L'altra és fer un pas enrere.

La primera opció està impulsada més per sentiments i emocions que per la raó. El risc és voler fabricar, com diria la filosofa política alemanya Hannah Arendt, la història al marge de les preferències de la majoria.

Des del punt de vista de l'interès general, probablement l'opció més aconsellable és fer un pas enrere per agafar embranzida per formular propostes polítiques coherents, factibles i àmpliament compartides. Propostes que, a la vegada que preservin la cohesió social, permetin afrontar els grans reptes de l'atur, la desigualtat, la pobresa i la falta d'oportunitats. I també els reptes que porta la nova revolució industrial dels robots i les plataformes digitals. No serà fàcil fer aquest pas enrere. Però alguns ja l'han iniciat.

Un pas enrere pot ser també una estratègia favorable per als interessos a llarg termini dels partidaris d'assolir la independència. Com diuen reiteradament les enquestes publicades, ara com ara els números no avalen la independència. Un pas endavant és arriscat per als seus propis interessos. És millor dotar-se de paciència i provar de guanyar suport abans de continuar el camí cap a Ítaca.

Sorprenentment, l'opció del pas enrere és la que requereix més clarividència política sobre els nostres interessos a llarg termini. I també la que necessita més coratge personal. Entre altres coses, per resistir les acusacions de traïció.

Són temps estranys, els que estem vivint, en què es necessita més coratge per ser moderat que per ser radical."

Anton Costas a La Vanguardia del 15.07.2015

Yesterday

Una de les grans cançons dels Beatles, que ara ha fet 50 anys...

"Yesterday, all my troubles seemed so far away.

Now it looks as though they’re here to stay.

Oh, I believe in yesterday.

Suddenly,I’m not half the man I used to be,

There’s a shadow hanging over me,

Oh, yesterday came suddenly.

Why she had to go I don’t know she wouldn’t say.

I said something wrong, Now I long for yesterday.

Yesterday, love was such an easy game to play.

Now I need a place to hide away.

Oh, I believe in yesterday.

Why she had to go I don’t know she wouldn’t say.

I said something wrong,

Now I long for yesterday."

http://merceirai.podOmatic.com/entry/2008-10-20T14_28_27-07_00

Krishnamurti: Aprenentatge

Hernández Pijuán 1990

"La major part de la gent creu que l'aprenentatge es fomenta a través de la comparació, quan de fet és ben bé el contrari. La comparació porta frustració i només fomenta l'enveja, fet al qual anomenem competència. Tal com passa amb altres formes de persuasió, la comparació no deixa aprendre i engendra por. També l'ambició engendra por. Ja sigui personal o s'identifiqui amb la tasca col·lectiva, l'ambició és sempre antisocial. L'anomenada "noble ambició" en la vida de relació és fonamentalment destructora."


"La imitació porta a l'ésser humà a repetir el que s'ha après sense experimentar-ho."


J. Krishnamurti a La urgència d'una nova educació"

Sobre el bé

“If I am asked “what is good?” my answer is that good is good and that is the end of the matter. Or if I am asked “How is good to be defined?” my answer is that it cannot be defined, and that is all I have to say about it. But disappointing as these answers may appear, they are of the very last importance.” (n. 6)

“Everyone does in fact understand the question “is this good?” When he thinks of it, his state of mind is different from what it would be, where he asked “Is this pleasant, or desired, or approved?” It has a distinct meaning for him, even though he may not recognize in what respect it is distinct. Whenever he thinks of intrinsic value or “intrinsic worth” or says that a thing ought to exist, he has before his mind the unique object –the unique property of things- which I mean by “good.” (n.  13)

G. E. Moore (1873-1958) a Principia Ethica (1903)

Possible traducció:

"Si em pregunten "que és el bé?" la meva resposta és que el bé és el bé i que aquest és el final de l'assumpte. O si em pregunten "Com s'ha de definir el bé?" la meva resposta és que no es pot definir, i això és tot el que he de dir sobre això. Però per decebedores que aquestes respostes puguin semblar, són de la més gran importància. "(n. 6)

"De fet, tota persona entén la pregunta "¿és bo, això?" Quan pensa en ella, el seu estat mental és diferent del que seria si se li preguntés "¿Això és agradable, o desitjat, o aprovat?" Té un significat diferent per a ella, tot i que no pugui reconèixer en quin sentit és diferent. Cada vegada que ella pensa en valor intrínsec o en "valuositat intrínseca" o diu que una cosa hauria d'existir, té davant la seva ment l'objecte únic -la propietat única de les coses- que jo entenc per "bo". (n. 13)

Meditació musical

Seurat 1883

L'extraordinari moviment lent del Quartet americà de Dvorak...

http://merceirai.podOmatic.com/entry/2008-04-03T13_17_38-07_00

Paisatges de Balthus

Balthus 1954

"...el quadre es desenvolupa lentament, dia a dia, en el silenci i la pau. És el quadre qui m’ensenya a refusar la roda frenètica del temps. El que vull assolir és el seu secret, la seva immobilitat."

Balthus

Balthus 1957

Com en la nit...

"Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca."

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

Bach/Huxley: Suite en Si menor

L'estimulant interpretació que Aldous Huxley fa de la Suite en Si menor de Bach per a flauta i cordes BWV 1067 (1739) a la seva novel·la Contrapunt (1928), en traducció de Maria Teresa Vernet:

"En el largo introductori, Johann Sebastian (...) havia fet una afirmació: al món hi ha coses grans, coses nobles; hi ha homes que són com reis de naixença; hi ha conqueridors reials, senyors intrínsecs de la terra. Però Bach havia seguit la seva meditació, en l'allegro fugat, sobre una terra que és complexa i multitudinària, ai las! Sembla que ja haguem trobat la veritat; els violins l'anuncien, clara, definida, inconfusible; la tenim, la prenem triomfalment. Però se'ns esmuny de les mans, per a presentar-se en un nou aspecte entre els violoncels i, després, altre cop en la columna d'aire vibrant [de la flauta]. Cada part viu la seva vida per separat; es toquen, llurs rutes es creuen, es combinen per un moment i creen això que sembla una harmonia final i perfecta, però només per a separar-se altre cop. Cadascuna està sempre sola i roman separada i individual. "Jo soc jo", afirma el violí, "el món gira al meu voltant. "Al voltant meu", crida el violoncel. "Al voltant meu", insisteix la flauta. I tots tenen raó i no en tenen; i cap d'ells no vol escoltar els altres.

A la fuga humana hi ha set-cents milions de veus. El soroll que en resulta significa potser quelcom per a l'estadístic, però no diu res a l'artista. Només considerant una o dues veus alhora pot l'artista comprendre quelcom. Aquí, per exemple, hi ha una veu individual, i Johann Sebastian Bach planteja el cas. El rondó comença exquisidament i senzillament melodiós, gairebé com una cançó popular. És una noia que canta per a ella mateixa, que canta l'amor, i que està sola i que és tendrament planyívola. Una noia que canta entre les muntanyoles, mentre els núvols volen damunt la seva testa. Però, solitari com un dels núvols flotants, un poeta ha escoltat la seva cançó. Els pensaments que ha desvetllat dintre seu són la sarabanda que segueix el rondó. Els seus pensaments són una lenta i bella meditació sobre la beutat (a despit de la immundícia i de l'estupidesa), sobre la bondat profunda (a desgrat de tot el mal), sobre la unitat (malgrat la torbadora diversitat) del món. És una beutat, una bondat, una unitat

que cap recerca intel·lectual no pot descobrir, que l'anàlisi dissipa,  però de la realitat de la qual l'ànima se sent irresistiblement convençuda, de sobte, de tard en tard. Una noia que canta, sola, sota els núvols, basta per a crear la certesa; àdhuc n'hi ha prou amb un matí clar. ¿És una il·lusió, o bé és la revelació de la veritat més profunda? Qui ho sap!

(...)

I que n'era, de bella, aquella música, i que trista, i com reconfortava encara. La sentia dintre seu, com un fluir d'exquisit sentiment, que lliscava, suaument però irresistible, a través de totes les laberíntiques complicacions del seu ésser. El seu cos i tot s'agitava i es gronxava al compàs, amb el batec i l'ondulació de la melodia. (...) La música era infinitament trista; i, malgrat tot, consolava. La música ho acceptava tot, per dir-ho així. (...) Expressava tota la tristesa del món, i, partint de les profunditats d'aquesta tristesa, era capaç d'afirmar - deliberadament i quieta, sense protestar massa - que tot era acceptable, que tot estava bé, en certa manera. Incloïa la tristesa dins d'una felicitat més vasta i més comprensiva."



La versió de Karl Richter:

https://www.youtube.com/watch?v=smLuSZ12YeY



La versió de Jordi Savall:

https://www.youtube.com/watch?v=CQRA8_rg2Fs