dissabte, 23 de maig de 2015

El sagrat i els símbols



Bissier 1961


"Sacramental and kerygmatic symbols remain meaningless and ineffective unless they communicate the holy to us, and that means unless they bring to our awareness the presence of the holy throughout the total character of our own existence.

(...)

The worship that responds to the Christian presentation of the holy in Word and sacrament must be so related to lived experience that these traditional symbols communicate to us an awareness of our own essential relation to the holy. In order to be alive, religious symbols must provide shape to the patterns of ordinary life; correspondingly, natural, "secular" life must receive its fundamental forms from these symbols if it is to achieve its own essential goodness.

(...)
ç
The clue to renewed worship, as of a renewed Christian existence and theology, insofar as by reflection we can take hold of these matters, is to reapropriate through the forms of Christian symbolism the presence of the holy in the totality of ordinary existence.

(...)

Word and sacrament provide the symbols by which this encounter with the holy is shaped and restored; but it is the holy as it founds, permeates, and restores our daily being that gives life, reality, and meaning to these symbols and that provides the presence to which we respond in worship."


Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:


"Els símbols sacramentals i kerigmàtics romanen sense sentit i eficàcia llevat que ens comuniquin el sagrat, i això vol dir llevat que portin a la nostra consciència la presència del sagrat a través del caràcter total de la nostra pròpia existència.

(...)

El culte que respon a la presentació cristiana del sagrat en la Paraula i el sagrament ha d'estar tan relacionat amb la nostra experiència viscuda que aquests símbols tradicionals ens comuniquin la consciència de la nostra pròpia relació essencial amb el sagrat. Per tal d'estar vius, els símbols religiosos han de proporcionar forma als patrons de la vida ordinària; en conseqüència, la vida natural, "secular", ha de rebre les seves formes fonamentals d'aquests símbols si ha d'assolir la seva pròpia bondat essencial.

(...)

La clau d'un culte renovat, com d'una existència cristiana i una teologia renovades, en la mesura en que a través de la reflexió podem abastar aquests assumptes, és reconquerir a través de les formes del simbolisme cristià la presència del sagrat en la totalitat de l'existència ordinària.

(...)

La Paraula i el sagrament proporcionen els símbols pels quals aquesta trobada amb el sagrat pren forma i és restaurat; però és el sagrat en la mesura que funda, impregna, i restaura el nostre ésser quotidià el que dóna vida, realitat i significat a aquests símbols i que proporciona la presència a la qual responem amb el culte."