dijous, 4 de setembre de 2014

Laniakea







La nota del gran periodista científic Josep Corbella a La Vanguardia del 4 de setembre de 2014 sobre els darrers descobriments pel que fa al nostre fascinant i immens context galàctic:

"La Via Làctia, la nostra galàxia, forma part d’un enorme eixam de centenars de milers de galàxies que es dirigeixen cap a una regió de l'espai que les atreu amb la seva portentosa gravetat. El supercúmul de galàxies, que els seus descobridors presenten avui a la revista Nature, fa 500 milions d'anys llum de diàmetre i conté una massa de 100.000 bilions de sols. L'han anomenat Laniakea, que significa cel immens en llengua hawaiana.

La seva mida resulta difícil de concebre a escala humana. La Via Làctia, amb els seus 200.000 milions d’estrelles i els seus 100.000 anys llum de diàmetre, ja és per si mateixa immensa en comparació amb el nostre petit sistema solar. I és poc més que un gra de sorra entre les 100.000 grans galàxies, i un nombre molt més gran de galàxies menors, de Laniakea. Però Laniakea és al seu torn diminuta en comparació amb el conjunt de l’univers. “Cabrien 6 milions de Laniakees a l’interior de l’univers observable”, explica per correu electrònic Brent Tully, astrònom de la Universitat de Hawaii (EUA) i director de la investigació. Una altra manera d’expressar-ho, afegeix Tully, és que, per cada una de les grans galàxies de Laniakea, n’hi ha 50.000 a la resta de l’univers. De manera semblant a com el sistema solar es troba a la perifèria de la Via Làctia, la nostra galàxia es troba en un extrem de Laniakea, lluny del corrent central de galàxies i molt lluny del Gran Atractor –com l’anomenen els astrònoms– cap al qual es dirigeixen.

Investigacions anteriors havien establert que les galàxies no estan escampades de manera uniforme per l’univers, sinó que s’agrupen en cúmuls i al llarg de filaments. Entre els cúmuls i filaments, hi ha vastes regions sense matèria, oportunament anomenades buits. Se sabia que la Via Làctia forma part de l’anomenat Grup Local, compost per més de 50 galàxies. I que aquest Grup Local s’integra al supercúmul de Virgo (o Supercúmul Local), que conté més de cent grups de galàxies i que es dirigeix cap a l’enigmàtica anomalia gravitatòria del Gran Atractor. La nova investigació ha revelat que el supercúmul de Virgo forma part d’una estructura molt més gran.

El descobriment de Laniakea ha estat possible gràcies a les dades del projecte Cosmic-Flows 2, que cartografia el moviment de milers de galàxies pròximes al Gran Atractor. Analitzant el moviment que descriu cada galàxia respecte a la Terra, i descomptant per a cada una el moviment atribuïble a l'expansió de l'univers, s'ha obtingut un mapa tridimensional d’alta precisió del moviment d’unes galàxies respecte a les altres. Els resultats de la investigació mostren com les galàxies s'organitzen en rius còsmics que es desplacen al llarg de corrents gravitatoris. En algunes zones els fluxos divergeixen, “com l'aigua allà on es divideixen els corrents”, explica Brent Tully. Així, apareixen llocs on galàxies properes es mouen en direccions oposades.

En altres zones, en canvi, els fluxos convergeixen i es precipiten cap a avencs gravitatoris de manera similar a com l'aigua baixa per torrents cap a les valls. Al supercúmul de Laniakea, tots els corrents convergeixen cap a la vall del Gran Atractor.






El nom: “El cel immens” dels navegants polinesis. El nom de Laniakea es deriva de les paraules hawaianes lani (que significa cel) i akea (immens, incommensurable). Els autors de la investigació el van elegir en honor als navegants de la Polinèsia que utilitzaven els astres per orientar-se en els seus viatges per la immensitat de l'oceà Pacífic."