Insondable silenci

Vermeer 1660

"En contra de la creença que els moments prosaics són incompatibles amb la dignitat de l’art, Vermeer ens diu que tot moment és digne de ser contemplat de manera gairebé reverent. Perquè si hom es pregunta per què Vermeer ha parat esment en aquest moment concret fàcilment conclou que podria haver estat igualment l’anterior, o el proper, o qualsevol. Perquè en allò que fem, en cada moment, ja hi és tota la plenitud no tan sols de la bellesa, sinó directament de la humanitat, la de tots i la de cadascú. Tot depèn de la mirada. L’insondable silenci de Vermeer no és altra cosa que una educació de la mirada. Els quadres de Vermeer mostren el que podem veure quan no tan sols mirem, sinó quan hi veiem des del silenci."

Fragment del preciós escrit de Josep M. Lozano sobre Vermeer i el silenci, que podeu trobar a:

http://www.josepmlozano.cat/Bloc0/PersonaEmpresaiSocietat/tabid/217/EntryId/1447/L-insondable-silenci-de-l-univers-de-Vermeer.aspx​

Vermeer 1670