dimarts, 10 de desembre de 2013

El nadó per terra


Algunes Nativitats del segle XV, gran segle de la pintura simbòlica, situen al nen Jesús directament a terra. Què es vol expressar amb aquesta imatge? 


Bouts 1445

Fra Angelico 1441

Gentile da Fabriano 1423

Mestre d'Àvila 1476

Mestre de Flémalle 1420

Petrus Christus 1452

Van der Goes 1476

Mircea Eliade ens dóna una resposta a "El sagrat i el profà" (magníficament editat en català per Fragmenta Editorial el 2012, p.175):


"Aquesta experiència fonamental -que la mare humana és només la representant de la gran mare tel·lúrica- ha donat lloc a innombrables costums. Recordem, per exemple, el part sobre el sòl (la humi positio) (...) No és difícil copsar el sentit religiós d'aquest costum: l'infantament i el part són les versions microcòsmiques d'un acte exemplar executat per la terra; la mare humana només imita i repeteix aquest acte primordial de l'aparició de la vida en el si de la terra. Per consegüent, la mare humana ha de trobar-se en contacte directe amb la gran genitora, per deixar-se guiar per ella en l'execució d'aquest misteri que és el naixement d'una vida, per rebre'n les energies benèfiques i trobar-hi la protecció maternal. Encara està més estès el costum de dipositar el nadó per terra. El trobem avui encara en alguns països d'Europa: el nadó, un cop rentat i embolcallat, és dipositat sobre el sòl."



Altres representacions posen el nen a terra però a sobre d'una punta del mantell de la Mare de Déu. Quin significat simbòlic té aquest mantell (sovint blau)? Alguna referència celestial? I posar-lo sota el nen, és una manera de fer-li més lleu l'estar a terra?

Filippo Lippi 1460

Filippo Lippi 1465

Gerard David 1490

Ghirlandaio 1485

Martini 1470

Memling 1472

Memling 1500

Mestre desconegut flamenc 1500

Pacher 1481

Petrus Christus 1445

Van der Weyden 1450

Com veiem, el mantell de la Mare de Déu és normalment blau o blanc, i de vegades es combina un vestit blanc amb un mantell blau. Una hipòtesi possible és la de veure el blanc com a símbol de puresa, de la virginitat de Maria, i el blau fosc com el color de la nit, de l'aigua, de les entranyes de la terra, del nord. Aquest blau fosc es contraposarà al vermell del sol, en una contraposició blau-roig, símbol de la contraposició foscor-llum i de la contraposició terra-cel.

A l'escena del naixement apareix aquest contrast entre la mare blava, nocturna i terrenal, i el nen lluminós, solar; i ens serà dit que de la foscor ha sortit la llum, de les entranyes de la terra ha sortit un infant celestial. El contrapunt simbòlic el trobarem en les escenes de l'enterrament de Jesús, on la mare juga també un paper important: la terra acull el fill mort, el sol es pon a les entranyes de la terra fins a la seva resurrecció al cap de tres dies (segons concepció de l'astrologia tradicional). Abans, la sang vermella del Crist s'haurà vessat des de la creu, i també allà, al peu de la creu, hi haurà la mare amb el mantell blau per rebre-la. Blau i vermell mantindran aquest diàleg, aquesta polaritat que acompanya aquests moments simbòlicament forts com són el naixement i la mort de Jesús.

La polaritat, la dualitat és la tensió bàsica, la contraposició fonamental, el model d'anàlisi més elemental per a una millor comprensió de les dinàmiques de la realitat: cel i terra, llum i foscor, dia i nit, calor i fred, masculí i femení, yin i yang, el tret sencer i el tret partit de l'Yi Jing, etc.

Un nivell d'anàlisi més complex és el d'agafar com a referència quatre factors: els quatre punts cardinals, els quatre elements, on l'aigua és el nord (dos trets partits), el foc és el sud (dos trets sencers), l'aire és l'est (un tret sencer sobre un de partit) i la terra l'oest (un tret partit sobre un de sencer).

Finalment, un tercer nivell encara més complex és el que abasta vuit elements, com la rosa dels vents, amb les conegudes equivalències de l'Yi Jing: al nord, la nit, l'aigua, amb un tret sencer entre dos trets trencats, com l'aigua del riu passa entre les dues ribes; al nord-est la muntanya, el primer que es veu en clarejar el dia, amb un tret sencer sobre dos trets partits: un munt de terra que abasta el cel; a l'est, el llamp, un tret sencer sota dos trets partits, ja que el llamp celestial ha penetrat la terra; al sud-est, l'aire, dos trets sencers sobre un tret partit, molt de cel damunt la terra; al sud, el dia, el foc, amb un tret trencat entre dos de sencers, formant una imatge dels raigs solars; al sud-oest la terra, amb tres trets partits; a l'oest el llac, un tret partit sobre dos de sencers, com el forat que conté l'aigua; al nord-oest el cel, amb tres trets sencers. (veure el post "Invitació a l'Yi Jing" de 29 de febrer de 2008, un dels primers de l'Aglaia).



1 comentari:

Eva Mercader ha dit...

Ojalá pudieramos adentrarnos en el pensamiento simbólico de una época...
Pero así con la influencia del presente me atreveré a opinar. La sensación primera al ver al niño en el suelo es de desnudez. El niño está más desnudo, es más humano, es más terrenal. Y me viene esta pregunta...¿El Cristo está en la tierra?. Sobre el azul, se sabe que es un color femenino, y transmite calma, ¿Una Virgen más maternal, más cercana, en definitiva más humana?. Dios es más cercano.