dilluns, 1 de juliol de 2013

La banalitat del mal





"El mal està mancat de tota profunditat, i de qualsevol dimensió demoníaca. És un desafiament al pensament, perquè el pensament tracta d'assolir certa profunditat, anar a les arrels, i en el mateix moment en que s'ocupa del mal se sent decebut perquè no troba res. Això és la banalitat. Només el bé té profunditat i pot ser radical."

Hannah Arendt (recollit per Oriol Pi de Cabanyes en el seu bon comentari a la pel·lícula "Hannah Arendt" de Margarethe von Trotta a La Vanguardia de l'1 de juliol de 2013. La pel·lícula, que també inclou aquesta cita a la seva part final, val la pena per la claredat amb que aconsegueix mostrar algunes reflexions fonamentals; i la Barbara Sukova ho fa bé, com de costum).

Dues notes arran d'aquesta temàtica:

- compte amb tot allò que deshumanitza, que esdevé més important que els éssers humans, sigui una idea, un poble o el que sigui. Algunes d'aquestes coses tenen valor i són importants, però no es poden posar a dalt de tot.

- la cita de Arendt permet entendre millor les tradicions mitològiques no dualistes, on no hi ha un principi del bé i un del mal al mateix nivell, sinó on la divinitat s'identifica únicament amb el principi del bé. El mal és real i terrible, però inconsistent.