dissabte, 6 de juliol de 2013

Moralisme i política




A la seva magnífica - i modèlica - novel·la històrica August (1972), John Williams fa el següent comentari (transcrit de la bona traducció d'Albert Torrescasana):

"No, el que m'ofèn és el que intueixo en el to de la teva pregunta, perquè em sembla que hi detecto (tot i que espero equivocar-me) el tuf d'un moralista. I, al meu entendre, el moralista és la més inútil i menyspreable de les criatures. És inútil perquè s'estima més destinar les seves energies a emetre judicis més que no pas a adquirir coneixements, senzillament perquè jutjar és fàcil i adquirir coneixements és difícil. I és menyspreable perquè els seus judicis reflecteixen una imatge d'ell mateix que, en la seva ignorància i el seu orgull, li agradaria imposar al món. T'imploro: no et converteixis en un moralista; destruiràs el teu art i la teva ment, i seria un llast massa pesant fins i tot per a l'amistat més profunda."

És un contrapunt que els que tendim al moralisme hem de tenir ben present...

Tota la novel·la de Williams és una certa reflexió sobre l'ambivalència moral de l'exercici del poder, situada en el context d'un dels moments de màxima acumulació de poder en una persona, en aquest cas la d'Octavi Cèsar August.