dijous, 21 de febrer de 2013

Pallassos


Gris 1919


Hi ha dues menes de pallassos. Els pallassos A són aquells que volen fer riure i fan riure. Els pallassos B són aquells que no volen fer riure i fan riure.

Els pallassos A, siguin professionals o simples persones amb gràcia, són una bona contribució a la societat, transmeten alegria, sentit de l'humor, distància, relaxació.

Els pallassos B són patètics. Parlen seriosament de coses que per a ells són importants i l'entorn reacciona rient, enfoten-se'n, caricaturitzant-los, fent-ne riota. És una situació trista, lamentable, tant per al pallasso B com per als que se'n riuen. Aquesta reacció de mofa és sovint fruit d'una crueltat col·lectiva espontània amb profundes arrels en la psicologia de grup. Una crueltat que difícilment apareix quan l'individu està sol. Però el pallasso B també és culpable, perquè no hauria de parlar de determinades coses sense prou rigor o fonament com per no generar la reacció de mofa en el seu entorn. I sovint el pallasso B, amb tota la seva bona voluntat i entusiasme, no es dóna compte de la seva ridiculesa, i encara fa més el ridícul, encara esdevé més patètic.