Maduració personal

Torres-García 1932

Al seu llibre "The Twenty-One Skills of Spiritual Intelligence" (2012), Cindy Wigglesworth proposa 21 capacitats  per a fer un cert seguiment del procés de maduració personal. Ella en diu capacitats per mesurar la intel·ligència espiritual, però nosaltres no compartim aquest llenguatge (veure "Contra la intel·ligència espiritual" en aquest mateix blog, post del 22.10.12) i en fem una adaptació lliure des d'una perspectiva més "laica", més lligada a la qualitat humana. La terminologia que emprem no és, doncs, en alguns casos una traducció fidel de l'original, sinó una adaptació a un llenguatge que ens resulta més proper i adient.

Capacitats per a potenciar el procés de maduració personal

A) Bloc de l'autoconsciència

1. Consciència de la pròpia concepció del món ("Weltanschauung"). A través de quins filtres veig la realitat? Soc conscient de fins a quin punt la meva visió del món està impresa en el meu inconscient, que el que anomeno "real" o considero "donat" és una construcció?

2. Consciència de la nostra tasca a la vida. Quina és la nostra vocació, missió, propòsit, paper a la vida? A què ens sentim cridats, quina considerem que és la nostra feina al món? Què és allò que ens omple, que ens fa sentir curulls, "realitzats"? Què és allò que portem a dins i volem projectar?

3. Consciència de la jerarquia de valors (dels valors que un té i la seva jerarquització). Com estableixo les meves prioritats? Wigglesworth proposa una sintètica definició de "valor": "allò que et sembla prou important com per fonamentar accions i decisions." Els valors no són només "idees", només són reals si generen decisions i accions. Som conscients dels nostres valors i de la importància de tenir-ne? Hem intentat mai escriure un llistat dels nostres valors "reals", operatius (no els que ens agradaria tenir)? Sabem ordenar-los per importància?

4. Complexitat del pensament interior. Soc capaç de manegar la complexitat de la vida? Sé copsar-ne els matisos? O bé els meus mecanismes interns de pensament, d'anàlisi, són massa simples com per abastar aquesta complexitat? Ens limitem a trobar les coses "bé" o "malament"? Sabem entendre que hi ha elements consistents en punts de vista contradictoris? Sabem assumir aspectes paradoxals o misteriosos, incomprensibles?

5. Consciència del jo egocèntric i del jo altruista. Qui dirigeix la meva vida? El jo que només pensa en els meus interessos particulars o el jo que té en compte, que incorpora als altres, a la societat, a la cultura, a la natura, que sap estimar, ser generós, ser savi? Tots tenim aquests dos "jo", però quin paper juga cadascun en la nostra vida? Quin ens sembla més "autèntic"? Desitgem anar incrementant la importància del segon i disminuint la del primer? Tots dos parlen dins nostre: com fer-ho per anar escoltant més la calmada veu del segon que la impacient veu del primer? Som conscients de fins a quin punt la por i la inseguretat enforteixen el jo egocèntric? Podem fer madurar el jo egocèntric com per posar-lo al servei del jo altruista? Podem enfortir prou el jo altruista com perquè deixi d'haver-hi conflicte entre els dos "jo"? 

Nota: Pel que fa al jo altruista, hi ha qui l'aborda com un resultat del procés evolutiu (es parla de "gen altruista": sobrevivien més els que s'ajudaven entre ells que els que no ho feien...). Hi ha qui l'aborda com una internalització de les normes necessàries per a la convivència social, i per tant com a un resultat del procés educatiu i de socialització. Algunes tradicions religioses el consideren com una presència o manifestació en l'interior de cada individu del que elles tenen com a referent central: d'aquí que, com indica Wigglesworth , se l'hagi anomenat Saviesa Interior, Jo Espiritual, Ànima, Essència, Jo Etern, Atman, naturalesa de Buddha, Divinitat interior, Tao interior, etc. Wigglesworth i altres l'anomenen "Higher Self". Nosaltres preferim evitar tantes majúscules i vinculacions amb tan importants termes simbòlics de les grans tradicions religioses, que certament tenen la seva funció, i preferim tractar-lo més simplement com un constituent de la condició humana.

B) Bloc de la consciència de l'entorn

6. Consciència de la interconnexió de tot el que existeix. Ens veiem com a fruits puntuals del procés de desplegament còsmic, com un moment fugisser, una espurna, un grumoll de complexitat, derivat de l'explosió (fa 13.700 milions d'anys) d'un gran artefacte pirotècnic, explosió de la que sorgeix el que anomenem Cosmos o Univers? Som conscients de la interdependència existent entre tots els éssers vivents?

7. Consciència de les visions del món dels altres. Sabem escoltar realment els punts de vista diferents, fins i tot quan són oposats als nostres? Busquem activament aquests punts de vista diferents per mirar d'entendre'ls i d'aprendre'n alguna cosa? Mirem de sintonitzar, d'empatitzar amb ells, de tenir en compte els sentiments de les persones que els presenten? Podem arribar a tractar els altres amb cordialitat a pesar de tenir punts de vista diferents, podem anar més enllà de les diferències culturals? Ens ajuda aquest procés a ser més conscients de la relativitat del nostre punt de vista, els nostres valors, la nostra visió del món? Ens ajuda a veure que hem d'assumir la nostra visió del món com una opció lliure i conscient, anant més enllà de la simple herència inconscient? Ens porta aquest procés a revisar críticament la nostra pròpia visió del món?

8. Amplitud de la percepció del temps. És important mirar d'eixamplar al màxim la nostra consciència del temps: del nostre itinerari vital, del lligam amb els pares i avis, de la pertinença a una societat amb una determinada història, de l'itinerari de l'espècie humana, de l'evolució de les espècies vivents, de l'impacte del moviment de les plaques tectòniques en l'evolució de la vida a la Terra, de la gènesi del planeta i del sistema solar, de la gènesi de les galàxies, de la durada de l'univers (els famosos 13.700 milions d'anys...). Aquesta amplitud de consciència del temps ens permet una doble vivència paradoxal però fonamental: no som res més que una guspira que s'encén i s'apaga en pràcticament un instant, i alhora derivem, depenem i estem vinculats a un procés llarguíssim necessari per a fer possible la nostra existència. I el que fem, els nostres comportaments i decisions, és irrellevant, una petita peça infinitesimal en la història de l'univers, i alhora impacta en el nostre entorn, marca el present i el futur d'altres persones.

9. Consciència de les limitacions i del poder de la percepció humana. La nostra percepció és inherentment esbiaixada, i des d'aquest biaix crea la nostra "realitat". Els nostres sentits només copsen una limitada gamma de fenòmens. Tendim a voler conèixer allò que prèviament ens interessa o atrau, generant així moles deformacions i zones d'ombra (difícilment cerquem dades que contradiguin les nostres opinions prèvies). Ens costa veure allò en que no creiem, o esperem, o volem veure. Tenim un gran poder de "deformació" de la realitat.

10. Consciència de les lleis profundes/principis universals que afavoreixen una vida plena. Normes, regles, indicacions, orientacions ètiques que ens ajuden a actuar correctament o ens ajuden a situar-nos correctament en el món; actituds de fons que és millor adoptar per viure dignament. Cal que fem aflorar i revisem les que portem a dins i les que se'ns proposen des de fora, veient quina relació hi tenim realment. Ens costa aplicar-les, o les tenim assumides amb naturalitat?

11. Experiència de la unificació intemporal. Moments de sentir-se vinculat, connectat amb el conjunt de la realitat, viure el formar part d'ella, experimentar la unitat. Sentir-se més enllà de la multiplicitat i del temps. Moments de pura joia inesperada, de plenitud, de felicitat.

C) Bloc de l'autocontrol

12. Compromís amb el procés de maduració personal. Clarificar contínuament què és important per a nosaltres i veure més clarament la realitat. Mantenir el procés amb continuïtat, no només com una qüestió de moments excepcionals. Dedicar-hi regularment temps i energia. Dissenyar estratègies de treball (lectures, converses, activitats...). Buscar els punts clau que poden bloquejar la nostra maduració.

13. Mantenir el jo altruista al comandament. Identificar quan el jo egoista dirigeix el nostre comportament i veure les conseqüències que això comporta, per als altres i per a un mateix. Veure que seria preferible que fos el jo altruista el qui assumís la direcció. Aprendre a activar amb més facilitat el jo altruista, fins que aquesta predominança sigui la més habitual. Aconseguir que la predominança del jo altruista es faci sense esforç i es mantingui fins i tot amb vents desfavorables (pressions de l'entorn, pressions instintives, etc.). Controlar els pensaments i emocions generats pel jo egocèntric, de manera que no arribin a orientar el nostre comportament. "Com que no puc governar els esdeveniments, em governo a mi mateix" (Montaigne). Controlar les nostres reaccions als esdeveniments; inserir una falca entre esdeveniment i reacció que ens permeti fer entrar en joc el jo altruista. Desenvolupar l'art del comportament conscient. Desenvolupar la comprensió i la capacitat de reemmarcar les coses i perdonar.

14. Viure d'acord amb el propi propòsit i els propis valors. Aconseguir que els nostres propòsits i valors orientin realment la nostra vida, dirigeixin les nostres accions i decisions. Aconseguir posar la nostra vida al servei dels valors, i no al revés.

15. Mantenir la convicció. Fermesa en les circumstàncies adverses i els moments de desorientació. Mantenir la capacitat de generar sentit fins i tot quan res sembla tenir sentit, en temps de dificultat, desesperació, por, incertesa. Mirar de mantenir una actitud d'agraïment fins i tot en els moments més difícils. Aprendre a ser realista sobre la naturalesa de les coses.

16. Buscar orientació en el jo altruista. Tenir bona connexió amb el jo altruista, fàcil accés a ell. Deixar-lo manifestar a través de la intuïció, el llenguatge corporal, els pensaments lliures, els sentiments, els somnis. Ser sensible als seus missatges.

D) Bloc de la influència en l'entorn

17. Ser un testimoni de saviesa. Ser algú capaç d'ajudar als altres a potenciar i aplicar les capacitats relacionades amb el procés de maduració personal, de creixement en qualitat humana. Madurar ajudant a madurar. Ser testimoni de la gràcia del procés de maduració.

18. Ser un efectiu agent de canvi. Tenir la capacitat de promoure processos de canvi ben orientats en persones, grups, organitzacions, societats. Saber analitzar bé les situacions, buscar amb calma camins de transformació en els que tothom en surti beneficiat (no agafar la primera solució que es presenta d'un problema, anar a l'arrel de les coses, respectar amb paciència el ritme natural dels processos, evitar les crispacions, regir-se pel jo altruista, no descoratjar-se davant de les dificultats i fracassos).

19. Prendre decisions des de la comprensió. Mirar la realitat amb ulls amorosos. Ser comprensiu amb un mateix, no impacientar-se per la lentitud del procés de maduració i per les seves dificultats, perdonar les pròpies imperfeccions. Ser comprensiu amb els altres, no empipar-se si no entren en processos de maduració o ho fan molt lentament, respectar els seus propis camins, no creure's que sabem el que més els convé, ajudar-los sense crear dependències; ningú no pot fer el procés per un altre. Ser comprensius amb els nostres rivals o enemics, no odiar als que proposen camins diferents del nostre o s'oposen a la nostra manera de fer, utilitzar prudentment i amb intenció amorosa la pròpia força. Procurar no fer mal a ningú i tenir molt en compte els possibles sofriments que derivin de les nostres decisions, sense quedar però paralitzats per aquesta consciència d'aquests sofriments; buscar els camins d'actuació més equilibrats per fer el major bé possible.  Arribar a que l'emprendre les accions des d'una actitud interior compassiva, des del jo altruista, em sigui espontani, connatural, sense esforç.

20. Ser una presència calmant i guaridora. Anar quedant allunyat de discussions i conflictes, de les petites misèries egocèntriques, de xafarderies i victimismes, de crispacions i susceptibilitats. Ser capaços d'una acció sostinguda i alegre, que no ens fa malbé. L'espai al nostre voltant queda net de les emanacions del jo egocèntric i comunica pau, amor, absència de judici sever, potenciant així l'accés dels altres al seu propi jo altruista. Actuem des de la calma, la confiança i la humilitat. Posem més l'accent en el "ser" que en el "fer".

21. Estar en línia amb l'origen i el flux de la vida. La vida és un procés, un corrent imprevisible i en canvi constant, i ens hem d'anar adaptant, com l'aigua, al que trobem al davant, amb l'ajuda de la nostra intuïció interior, la sensibilitat al nostre cos, la consciència del que ens envolta. Així sabem quan és temps d'actuar i quins són els obstacles que hem d'afrontar.