Corrupció

Klee 1926 Reconstrucció

La corrupció és greu, la situació actual és difícilment tolerable. Cal demanar responsabilitats, cal que hi hagi gent que les assumeixi i deixi els seus càrrecs. Cal aconseguir un entorn social intransigent amb la corrupció a tot nivell. Cal crear un marc legislatiu que la faci més difícil i fomenti i protegeixi la transparència. Cal donar més importància a la qualitat personal d'aquells i aquelles que assumeixen responsabilitats socials rellevants: polítics, empresaris, periodistes, professors, militars i policies, jutges, funcionaris, etc. Cal regenerar moltes de les nostres estructures, maneres de fer, institucions, partits polítics, valors. Cal acabar amb un món d'aparences, on es fa veure que les coses no són com són, quan de fet tothom sap com són. No es pot fer política des de la prepotència i l'ostentació, des de la frivolitat i l'amiguisme.

Cal també, però, situar les coses al seu lloc precís. Dir tot això pot estar bé però pot ser també un clam impotent. Els suflés catàrtics acostumen a incidir poc en la realitat, i en l'entorn comunicatiu actual els suflés són freqüents: el que avui és gran notícia, d'aquí a pocs dies és oblidat perquè ja ha perdut impacte, novetat, morbositat. Estripar-se la roba com es feia en l'antiga tradició jueva és massa sovint un gest aparatós de cara a la galeria. I dir que això és inacceptable en un moment on tanta gent ho està passant econòmicament malament és un argument delicat, perquè pot implicar que en un moment de bonança econòmica la corrupció és tolerable.

És cert que la majoria dels ciutadans no tenim canals per obtenir canvis estructurals immediats que afrontin la gran corrupció dels sistema. Però podem aprofitar la situació per preguntar-nos que és el que està al nostre abast de fer, tant a nivell personal com col·lectiu. Tan de bo aprofitem aquestes conjuntures crítiques per treballar-nos més i millor, sense malgastar energies en gestualitats sense conseqüències. Siguem curosos a l'hora d'evitar les actituds hipòcrites; només des de la pròpia consistència obtindrem el dret a criticar i ens dotarem de la capacitat de canviar les coses.

Cal mirar, doncs, de canalitzar bé la indignació i no fer-ne un foc d'encenalls. Preguntem-nos què podem fer nosaltres en el nostre comportament professional per construir una societat més sana, més rigorosa, més seriosa. Mirem de fer arribar als partits actuals que s'han de revisar a fons a tot nivell i siguin més propers a la gent, més accessibles, més oberts, més inclusius. Mirem de fer real el millorament de la nostra qualitat humana, única base des de la que podrem aconseguir que els altres també s'incorporin a aquesta dinàmica. Revisem a fons els nostres propis valors, fem-los aflorar, prenem-ne consciència i analitzem-los críticament. Mirem d'anar més enllà del realisme que proclama que "les coses són com són", i que per tant la corrupció és inevitable; fem-nos una mica més "idealistes".

Deixem-nos impactar pel desastre i treiem-ne lliçons per a incidir en la realitat. Creem coses noves, xarxes noves, organitzacions noves, conscients del compromís i l'esforç que això suposa, de la generositat que demana. Si som capaços de generar noves dinàmiques en aquesta línia, aquestes ens motivaran i orientaran personalment i incidiran en l'entorn, i aquest serà el millor fruit que podrem treure d'una realitat que ens escandalitza però que corre el risc de portar-nos només a un desfogament estèril. Sapiguem situar bé les coses i procurem trobar petits passos reals de canvi en la bona direcció.