Quimera

Rembrandt 1660

"Quina quimera és l'ésser humà? Quina novetat, quin monstre, quin caos, quin subjecte de contradicció, quin prodigi! Jutge de totes les coses, cuc de terra imbècil, dipositari de la veritat, claveguera d'incertesa i error, glòria i deixalla de l'univers."

Blaise Pascal, Pensées, 434, article VIII, 1 (1670).

Text original:

"Quelle chimère est-ce donc que l’homme ? quelle nouveauté, quel monstre, quel chaos, quel sujet de contradiction, quel prodige ! Juge de toutes choses, imbécile ver de terre, dépositaire du vrai, cloaque d’incertitude et d’erreur, gloire et rebut de l’univers."

M'agrada la transcripció d'aquest fragment que fa Edgar Morin a la seva Introduction à une politique de l'homme (1965, un llibre que llegit seixanta anys després resulta d'una lucidesa exemplar, i on introdueix la noció d'antropolítica, que potser caldria reprendre):

"Quelle chimère est-ce donc que l'homme! Quelle mechanceté! Quel chaos! Quel sujet de contradictions! Juge de toutes choses, imbécile ver de terre - dépositaire du vrai - amas d'incertitudes, monstre incompréhensible."

El cuiner

"El cuiner tallava una vedella per al príncep Wen Hui. El tacte de les mans, l'aplicació de la força amb les espatlles, la forma com es plantava amb els peus i premia amb els genolls: amb naturalitat la pell se separava, i el ganivet tallava naturalment pel seu endemig - tot amb gran harmonia, vibrant, segons semblava, amb la cadència de la "Dansa del bosc de mores", o com seguint el tempo del clàssic "Jingshou".

El príncep Wen Hui s’exclamà : "Admirable! Com pots ser que tinguis tan bona tècnica?"

El cuiner, desant l'eina, es dirigí al governant tot dient: "El que el vostre servent estima és el Tao: això, excedeix tota tècnica. Al principi, quan el vostre servent tallava una vedella, no hi veia més que una vedella. Tres anys més tard, no podia veure'n més que totes les parts separades. A dia d'avui, en tot cas, m'hi dirigeixo com a un esperit, i no me la miro amb els ulls corporals: aturo la informació sensorial, perquè és l'esperit, el que es mou com vol. Segueixo les línies que marca el cel, tallo per les obertures i em faig camí per les grans cavitats, basant-me en la constitució natural del fenomen. La tècnica em fa evitar els tendrums, i encara molt més els ossos. Un bon cuiner canvia el seu ganivet un cop l'any, perquè talla; un cuiner corrent el canvia cada mes, perquè trosseja. Ara, el vostre servent té el mateix ganivet de fa dinou anys, el qual ha escindit finament milers de vedelles: i tot i així és afilat com si acabés de sortir de l'esmolet. Allí tenim músculs, i aquests

tenen espais a l'entremig: i el ganivet no és gens gruixut, de forma que la seva finor penetra per aquests espais i s'hi mou amb gran lleugeresa, ah!, talment que la fulla té espai de sobra: així porto dinou anys amb el ganivet com acabat d'esmolar. En tot cas, cada cop que em topo amb un punt dens, veig la seva dificultat, i amb compte procedeixo i amb cautela; miro bé com cal aturar-me, movent-me lentament. Moc el ganivet lleugeríssimament - i de sobte se separa la peça i cau com un conglomerat de fang a terra. Dempeus amb el ganivet a la mà, miro al voltant, i vacil·lant amb satisfacció el netejo i el deso."

El príncep Wen Hui digué: "Fantàstic! Sento les paraules d'un cuiner, i hi aprenc com nodrir la vida".

Zhuangzi

(magnífica traducció de Ferran Berenguer)

Camus i la vellesa

Cézanne 1906

“N'être plus écouté : c'est cela qui est terrible lorsqu'on est vieux.”


L'envers et l'endroit (1937)



“Vieillir, c'est passer de la passion à la compassion.”


Les justes (1949)


Possibles traduccions:

«Ja no ser escoltat: això és el que és terrible quan s'és vell.»

"Envellir, és passar de la passió a la compassió."

Recomanacions de novel·les

Chagall 1913

La tria de novel·les que hi ha a continuació no respon a cap criteri objectiu. Són, simplement, novel·les que m'han agradat, o impactat, o emocionat, o impressionat, o commocionat, o meravellat, o commogut. Novel·les que duc al cor, que han estat rellevants en un moment o altre de la meva vida. I la llista es va ampliant, fins el dia en que quedarà fixada.

Alas, Leopoldo (Clarín): La regenta (1884)

Anglada, Maria Àngels: Les closes (1978)

Auster, Paul: 4 3 2 1 (2017)

Beauvoir, Simone de: Les mandarins (1954)

Bernanos, Georges: Sous le soleil de Satan (1926), L'imposture (1927), La joie (1928), Journal d'un curé de campagne (1936)

Böll, Heinrich: I no va dir ni una sola paraula (1953), Casa sense amo (1954), Opinions d'un pallasso (1963)

Bowles, Paul: The Sheltering Sky (1949)

Burgess, Anthony: A Clockwork Orange (1962)

Camus, Albert: L'étranger (1942), La peste (1947), La chute (1956), Le premier homme (1995, obra pòstuma)

Caldwell, Erskine: Tobacco Road (1932), God's little acre (1933), Journeyman (1935), A House in the Uplands (1946), Place called Estherville (1949)

Capote, Truman: In Cold Blood (1966)

Cesbron, Gilbert: Les saints vont en enfer (1952), Chiens perdus sans collier (1954)

Cronin, A. J.: The Citadel (1937), The Keys of the Knigdom (1941), Adventures of a Black Bag (1947)

Doctorow, E. L.: Ragtime (1975), The March (2005)

D'Ors, Eugeni: Gualba, la de mil veus (1915)

Dostoievski, Fiódor: Stepàntxikovo i els seus habitants (1859), El jugador (1866), Crim i càstig (1866), Els germans Karamazov (1880)

Durrel, Lawrence: The Alexandria Quartet (1958-1961)

Dürrenmatt, Friedrich: Grec busca grega (1955), L'avaria (1956)

Faulkner, William: As I lay dying (1930), Absalom, Absalom! (1936), Requiem for a Nun (1951)

Flaubert, Gustave: Madame Bovary (1856)

Foer, Jonathan Safran: Everything is illuminated (2002), Extremely Loud and Incredibly Close (2005)

Ford, Richard: The Sportswriter (1986), Be mine (2023)

Gadenne, Paul: Siloé (1941), L'invitation chez les Stirl (1955),  Les Hauts-Quartiers (1956)

García Márquez, Gabriel: Cien años de soledad (1967)

Gary, Romain: La vie devant soi (1975)

Giono, Jean: Colline (1928), Un de Baumunges (1929), Regain (1930), Le grand tropeau (1931), Que ma joie demeure (1934)

Giraudoux, Jean: Aventures de Jérôme Bardini (1930)

Gómez Bárcena, Juan: Ni siquiera los muertos (2020), Lo demás es aire (2022)

Greene, Graham: The power and the glory (1940), The Heart of the Matter (1948), The Quiet American (1955), Our Man in Havana (1958), A burn-out case (1960), The Comedians (1966), May we borrow your husband (1967), The Honorary Consul (1973), The human factor (1978)

Grossman, Vasili: Vida i destí (1960)

Hemingway, Ernest: A farewell to arms (1929), For whom the bell tolls (1940), The old man and the sea (1952)

Hesse, Hermann: Peter Camenzind (1904), Sota la roda (1906), Rosshalde (1914), Demian (1919), Klein i Wagner (1919), El darrer estiu de Klingsor (1920), Siddhartha (1922), El llop estepari (1927), Narcís i Goldmund (1930), Viatge a Orient (1932), El joc de les granisses (1943)

Huston, Nancy: Les Variations Goldberg (1981), Instruments des tenèbres (1996), Prodige (1999)

Huxley, Aldous: Point Counter Point (1928), Brave New World (1932)


James, Henry: Washington Square (1880)

Joyce, James: Dubliners (1914)

Juan Arbó, Sebastià: Terres de l'Ebre (1932), Camins de nit (1935)

Kazantzakis, Nikos: Alexis Zorba (1946), El Crist de nou crucificat (1948)

Koestler, Arthur: Foscor al migdia (1940, també anomenada El zero i l'infinit; en anglès Darkness at noon, l'original alemany Sonnenfinsternis)

Kundera, Milan: La broma (1967), Amors ridículs (1968), El vals de l'adéu (1972), La insostenible lleugeresa del ser (1984), La immortalitat (1990), La lenteur (1993)

Mann, Thomas: Els Buddenbrook (1901), La mort a Venècia (1912), La muntanya màgica (1924), Josep i els seus germans (1933-1943), Lotte a Weimar (1939), El doctor Faustus (1947)

Mauriac, François: Le baiser au lépreux (1922), Génitrix (1923), Le fleuve de feu (1923), Le désert de l'amour (1925), Thérèse Desqueyroux (1927), Destins (1928), Le noeud de vipères (1932), Le mystère Frontenac (1933), La fin de la nuit (1935)

Mazzucco, Melania Gaia: La lunga attesa dell'angelo (2008)

McCarthy, Cormac: The Road (2006)

Melville, Herman: Moby Dick (1851, traducció de Maria Antònia Oliver), Bartleby, the Scrivener (1853)

Moncada, Jesús: Camí de sirga (1988)

Morgenstern, Soma: Trilogia “Espurnes dins l’abisme” (1930-1945): “El fill del fill pròdig”, “Idili a l’exili”, “El testament del fill pròdig”

Orwell, George: 1984 (1948)

Pàmies, Teresa: Testament a Praga (1971)

Perucho, Joan: Les aventures del cavaller Kosmas (1981)

Pirandello, Luigi: Il fu Mattia Pascal (1904)

Quignard, Pascal: Tous les matins du monde (1991)

Robinson, Marilynne: Gilead (2004), Home (2008), Lila (2014), Jack (2020)

Rolland, Romain: Jean Cristophe (1912), Colas Breugnon (1919)

Sales, Joan: Incerta glòria (1955)

Salinger, J.D.: The Catcher in the Rye (1951)

Saroyan, William: The Laughing Matter (1951)

Satta, Salvatore: Il giorno del judicio (1975)

Scott Fitzgerald, F.: The Great Gatsby (1925)


Sender, Ramón J.: Mr. Witt en el Cantón (1935), Réquiem por un capmesino español (1953)

Simenon, Georges: Les gens d'en face (1933), La neige était sale (1948)


Solgenitsin, Alexandr: Un dia d'Ivan Deníssovitx (1962)

Steinbeck, John: The Pastures of Heaven (1932), Tortilla Flat (1935), Of mice and men (1937), The Grapes of Wrath (1939), The Red Pony (1945), Cannery Row (1945), The Pearl (1947), East of Eden (1952), Sweet Thursday (1954), The winter of our discontent (1961), Travels with Charley. In search of America (1962)

Stendhal: Le rouge et le noir (1830)

Tolstoi, Liev: Guerra i pau (1869), Anna Karènina (1877, traducció d'Andreu Nin), Resurrecció (1899), Khadjí-Murat (1904)


Tomasi di Lampedusa, Giuseppe: Il Gattopardo (1957)


Torrente Ballester, Gonzalo: Los gozos y las sombras (1962)


Vargas Llosa, Mario: La ciudad y los perros (1962), Conversación en La Catedral (1969), Pantaleón y las visitadoras (1973)

Vonnegut, Kurt: Slaughterhouse-Five (1969)


Wharton, Edith: Ethan Frome (1911), The age of innocence (1920)

White, Patrick: Voss (1957)

Wilde, Oscar: The picture of Dorian Gray (1890)

Williams, John: Stoner (1965), Augustus (1972)

Zola, Émile: Thérèse Raquin (1867), La fortune des Rougon (1871), La Curée (1872), Le Ventre de Paris (1873), La conquête de Plassans (1874), La faute de l'Abbé Mouret (1875), Son Excellence Eugène Rougon (1876), L'Assommoir (1877), Une page d'amour (1878), Nana (1880), Pot-Bouille (1882), Au Bonheur des Dames (1883), La Joie de vivre (1884), Germinal (1885), L'OEuvre (1886), La Terre (1887), Le Rêve (1888), La Bête humaine (1890), L'Argent (1891), La Débâcle (1892), Le Docteur Pascal (1893)

Regalims VI

Regalims de fang als murs del Mas de la Punta de Vallibona, fotografiats per Li Migara.

Seguretat

Lucian Freud 1994

"Un dels grans enemics de la condició humana és el comprensible desig de seguretat. Pot fer fer coses que no s'haurien de fer, pot deformar la percepció de les emocions. Quan la persona se sent insegura, s'agafa a qualsevol cosa per compensar-ho."

(tuit d'en Rai de 10.09.2024)

Mosaic de fulles

Mosaic de fulles de tardor,

perfecte en cada lloc cada color,

no posades així per cap autor

sinó per l'atzar, de vegades colpidor.

Gracián: Saber triar

Rembrandt 1642

"Hombre de buena elección. Lo más se vive della: supone el buen gusto y el rectísimo dictamen, que no bastan el estudio y el ingenio. No hay perfección donde no hay elección; dos ventajas incluye, poder escoger, y lo mejor. Muchos de ingenio fecundo y sutil, de juicio acre, estudiosos y noticiosos también, en llegando al elegir, se pierden; cásanse siempre con lo peor, que parece afectan el errar, y así, este es uno de los dones máximos de arriba."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 51 (1647).

Diàleg punyent

Twombly 1957

A- La combinació de la teoria del disseny intel·ligent del cosmos amb una visió mística de la majestat divina que preval sobre el problema del mal pretén esdevenir una actualització de la demostració de l'existència de Déu.

La concepció simbòlica de la divinitat no va per aquest camí, no veu Déu com un ésser intel·ligent preexistent al cosmos sinó com una construcció cultural humana destinada a potenciar el desplegament del millor que hi ha en la condició humana.

B- Matisaria la segona part de la segona part: destinada a... "Déu", com a expressió simbòlica cultural, apunta a la percepció-vivència de la realitat (interior i exterior) des del silenci de tota construcció humana.

A- Feliços els qui aconsegueixen silenciar tota construcció cultural humana! Els que no ho aconseguim, mirem de refinar aquestes construccions culturals, especialment les que tenen que veure amb la divinitat...

Advent

Zurbarán 1659

La tradició cristiana parla de l’Advent com a temps per preparar el Nadal, per preparar-se per rebre l’infant Jesús, el Messies, el Crist, l'Ungit, el Salvador, l’Emmanuel (Déu amb nosaltres), el fill de Déu, l’enviat de Déu, ja que molts i molt diversos són els títols que se li atorguen, sovint des d'un impuls d'agraïment i entusiasme pel que aquesta figura significa en la vida de aquells que el tenen com a referent.

Com tots els símbols, la imatge de l'Advent permet diverses interpretacions, que poden ser complementàries. Una d’elles seria veure l’Advent com la preparació per a acollir quelcom que canviarà la vida, que farà fer un salt qualitatiu, que permetrà passar de viure “com sempre”, “com de costum”, a viure diferent, a viure amb sentit i plenitud, a viure des de l’esperança i la confiança.

Hi ha ansietat i expectació davant de la possibilitat que es produeix aquesta irrupció, aquest esdeveniment vitalment clau, excepcional, extraordinari. L’Advent seria llavors el temps per gestionar aquesta expectació, aquest neguit. Temps de foscor, temps de nit: la llum encara no és aquí. Però temps, precisament, per veure com canalitzar l’extraordinària energia generada per l’expectació de manera que faci possible que es produeixi l’esdeveniment, el naixement, la irrupció de la llum, de l’infant lluminós.

Si això fos així, l’Advent seria cabdal, seria el gran temps; i tota la vida podria ser llegida en termes d’Advent, en termes de la pròpia contribució (esforç, encert) a fer possible el gran canvi.

És aquest canvi en la “vivència de la vida” allò que anomenem “salvació”? Com es fa aquest pas? Depèn de nosaltres? És un regal del cel? Podem fer alguna cosa per facilitar-lo? L’Advent és el temps propici per a aquestes reflexions.