Les societats caòtiques

"Encarnar la divinitat per a les nacions consisteix en què els governants no donin ordres cruels, els funcionaris no tinguin una burocràcia complicada, les persones educades no actuïn amb engany, els artesans no practiquin artesanies decadents; els deures es deleguin sense confusió, els instruments es completin però no s'adornin.

Les societats caòtiques són d'una altra manera. Els ambiciosos s'eleven entre si a alts càrrecs, els sofisticats s'honoren entre si amb artificis. Els vehicles són extremament decoratius, els instruments són extravagantment embellits. Els que tenen afany de coses lluiten pel que és difícil d'obtenir, considerant-ho preciós. Els escriptors persegueixen la complexitat i la prolixitat, considerant això important. A causa dels sofismes, als assumptes se'ls dóna una llarga consideració sense que es prenguin decisions, el que no ajuda a l'ordre, fomentant per contra la confusió. Els artesans fan curiositats, emprant anys per completar coses que no són mai útils."

Del Wenzi 168

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)