dimarts, 3 de juliol del 2018

Prioritat de país




Hernández Pijuan 2002



La gran prioritat de la Catalunya actual és la llengua catalana. En l'actual context de globalització i migracions, el més important és la llengua. Més que l'economia, més que la sanitat. Els esforços i els recursos han de tenir la llengua com a primera referència. Els esforços i els recursos del sector públic, i també els dels ciutadans.

Els nouvinguts d'altres cultures que creguin el que vulguin, que vesteixin com vulguin, que mengin el que vulguin, però que aprenguin bé el català. I cal facilitar els mitjans perquè això sigui així. L'escolarització en català, cursos gratuïts i a l'abast, esplais, casals d'infants, colònies, clubs esportius, mitjans de comunicació, parelles lingüístiques, premis, el que sigui: tot el que afavoreixi l'aprenentatge i l'ús quotidià del català ha de ser màximament potenciat.

Aquest esforç té dues dimensions: la quantitativa i la qualitativa. La quantitativa vol dir que cal arribar a tothom, que no hi ha d'haver guetos impermeables al català, que aquest esforç val per pobres i rics, per llatinoamericans, per subsaharians, per musulmans, per europeus de l'est i de l'oest: ningú en pot quedar a fora.

La qualitativa vol dir que cal vetllar a fons per la qualitat de la llengua, i molt especialment per la qualitat fonètica. Tant és que es parli català oriental com occidental, el cas és que es parli bé. Que es minimitzin els estrangerismes. Que el vocabulari sigui ric i acurat. Que la gramàtica sigui un referent permanent. I això vol dir vetllar per la qualitat del català no només dels nous parlants sinó també dels antics parlants, massa sovint insensibles a l'esforç de parlar i escriure millor la pròpia llengua. Aquest és un esforç de tothom, no només dels nouvinguts.

Aquesta hauria de ser la nostra prioritat col·lectiva. Si volem tenir un país, això és el que cal posar en primer lloc.