dijous, 25 d’agost de 2016

Vinyoli: Sol davant teu



Vlaminck 1905



"Sol davant teu, encesa llunyania
reveladora, digue’m el secret
que vetlla en tu.
            Silenci.
                       L’últim clam
del dia mor, deixant-me sols preguntes.
Com ara el món, així també la vida:
posta constant, fluent, cap a naixences
que no sabem.
                       De tants que et precediren
i ja no són, avui ets el resum:
petita veu que puja com la flama,
dient només: Tots som per a morir.
Un breu instant, però, sobre la terra
cremar estimant t’és concedit.
Altre saber no t’és donat: cal perdre’s
en foc humil, però l’amor coneix."


Joan Vinyoli