diumenge, 21 d’agost de 2016

Enteniment i raó




Duchamp 1910



"En el pla del coneixement, els filòsofs medievals ja havien distingit entre dues capacitats cognoscitives: l'enteniment (intellectus) i la raó (ratio). El primer era superior. Se'l concebia com de caràcter intuïtiu i permetia arribar als principis que regien el coneixement i l'acció moral. D'una manera fulminant ens apropava a la divinitat. La segona capacitat, la raó, era més "humana". Posseïa una naturalesa discursiva i ens apropava a uns coneixements més efímers i temporals. Més tard, la il·lustració va invertir la jerarquia entre aquestes dues capacitats. A partir d'aquí, Kant va copsar bé dues coses: que pensem des de categories que només són nostres, i que estem condemnats a pensar coses que no coneixem ni podem conèixer. Entre aquestes darreres s'hi troben la llibertat i l'acció moral.  Elles, i no el coneixement, constitueixen, per a Kant, el vèrtex de la dignitat humana. El coneixement científic es circumscriu als fenomens; fora d'ells no hi ha coneixement. Però es vulgui o no, estem compel·lits a pensar més enllà d'ells, a pensar sense conèixer. Aquest és el camp de la moralitat i d'unes idees regulatives que mai permeten assolir l'ideal que es persegueix, però que permeten orientar-nos i civilitzar una mica la jungla d'interessos, valors i identitats en la que vivim."


Ferran Requejo i Ramón Valls a "Somos conflictivos, pero..." Isegoría, Revista de filosofía moral y política n. 37, 2007.