dimecres, 23 de desembre de 2015

Quatre estadis de visió



Masaccio 1425


En un primer estadi només ens veiem a nosaltres mateixos. El món només existeix en funció de les nostres necessitats o del nostre plaer.

En un segon estadi veiem els altres. D'entrada com una passió necessària, i de mica en mica descobrint en l'altre el seu valor propi i la seva autonomia, fins a arribar al respecte a la seva alteritat i a l'estimació, tot i aquesta insalvable alteritat.

En un tercer estadi veiem el món per ell mateix, comencem a descobrir la seva gràcia més enllà de l'ús que en podem fer. El món natural i el món cultural. Les coses ens aconsegueixen parlar per elles mateixes. Les anem respectant i admirant, fins que arribem a que ens commocionin. Per elles mateixes, no com a mirall o projecció de les nostres pulsions interiors.

En un quart estadi veiem que tot està il·luminat per una mateixa llum, que tot està íntimament vinculat, que tot comparteix una mena d'unitat profunda tot i la diversitat de les manifestacions, que tot és expressió de quelcom que és totalment diferent de nosaltres i del món, sense que sapiguem què és el que això vol dir, ja que és més una percepció que un coneixement (Totalment Diferent, i dit tres vegades, perquè quedi ben afirmat: Sant, sant, sant); ho anomenem la divinitat, Déu, l'Absolut, l'Únic, el Pare Celestial, l'Origen i la Fi...

Aquests estadis no van l'un darrera l'altre, tot i que hi poden anar. Sovint es barregen, fem salts de l'un a l'altre, ens immergim en un i els altres són només fugaços llambrecs. L'itinerari descrit és més conceptual que cronològic. Però de vegades aquests estadis són també etapes d'un procés de creixement personal, de maduració, d'aprofundiment en la condició humana. Potser es poden utilitzar alhora com un itinerari i com quatre maneres de viure el món que anem combinant segons el moment.