dilluns, 21 de setembre del 2015

Buddhisme i ateisme



Rothko 1954


"El buddhisme distingeix fins a vuit nivells de consciència. Els sis primers són relatius als cinc sentits i a l'espiritual; els dos restants, afegits posteriorment, són la consciència que organitza les dades de l'experiència per dotar-les de significat, i el receptacle de tot el que l'ésser humà ha experimentat algun cop en qualsevol sentit - res no s'ha perdut. Segons el zen, cal passar per totes i deixar-les enrere per arribar a un nivell encara més profund, situat en la base de la consciència i que la supera: una espècie de realitat universal que es troba en tots els éssers. La superació d'aquests nivells de consciència i l'adquisició d'una de nova - en realitat, una supraconsciència més enllà de la consciència - implica un procés d'autonegació en el que el jo es nega a si mateix (no-jo) i s'anul·la completament. La culminació del procés, però, és la subsegüent afirmació del jo negat que correspon al jo vertader. El jo transformat no és el mateix jo d'abans, se sap jo i no-jo a un temps, forma i vacuïtat, una persona amb una identitat única i alhora en relació d'interdependència amb els altres. Quan el centre de la seva visió es troba lliure de l'ego, el jo deixa de ser un individu aïllat i és capaç de considerar en la seva veritat tot allò que li surt a l'encontre. Aquest procés és expressat en termes zen com travessar la gran mort, un camí de renúncia i despreniment absolut, de mort espiritual. La gran mort apareix en el samadhi absolut, en què s'ha detingut l'activitat de la consciència. Aturada l'activitat del pensament discursiu de la consciència ordinària, la ment és purificada. En tornar a l'activitat natural de la consciència es percep un gran canvi: es realitza la vertadera naturalesa pròpia. El món fins aleshores familiar contemplat des del punt de vista del jo deixa pas a un món nou d'unitat i igualtat. Aquest no és l'estadi final: no es pot romandre aferrat a aquesta realització sinó que cal alliberar-se del propi despertar a través d'una completa vacuïtat. És el que el zen anomena gran afirmació, el retorn a la vida. L'experiència decisiva del zen no és un saber sobre un objecte sinó un despertar a allò que és sense forma i sense mode en el nostre jo. (...) Prenent consciència del seu no-ésser, l'ésser humà realitza el seu vertader si mateix, informe, sense cos ni esperit, fora del temps."

Raquel Bouso a El zen, Fragmenta Editorial, Barcelona 2008, pp. 110-111


Rigorós i sobri comentari que crec que dóna suport a les opinions que consideren que el buddhisme no és un ateisme, i que és una religió. És una bona manera de parlar de Déu i de l'experiència presentada pels místics de diverses tradicions.