dilluns, 29 de juny de 2015

Krishnamurti: Soledat






"(...) Tots ens enfrontem amb el que som, un feix de records i una soledat que es fa més i més fonda. El desig de poder i d'èxit és una fugida d'aquesta soledat i de les cendres que són els records. Per anar més enllà, ho hem de veure, ens hi hem d'enfrontar, sense eludir-ho de cap manera, ni a través de la condemna ni per la por al que és. La por apareix només en el mateix acte de mirar de fugir del fet, del que és. Hem de descartar el poder i l'èxit d'una manera completa i total, voluntàriament i amb facilitat, i llavors, en veure-les de cara, en mirar-les, en ser-ne passivament conscients, sense alternativa, les cendres i la soledat tenen un significat totalment diferent. Viure amb quelcom és estimar-ho, no estar-hi lligat. Per a viure amb les cendres de la soledat hi ha d'haver una gran energia, i aquesta energia ve quan ja no hi ha por.

Quan s'ha passat per aquesta soledat, com es passaria per una porta, llavors es compren que un mateix i la soledat és una sola cosa, que no som l'observador que observa aquest sentiment que està més enllà de la paraula. Som això. I no podem escapar-nos-en com fèiem abans de moltes maneres subtils. Som aquesta soledat; no hi ha manera d'eludir-la, i res no pot abastar-la ni omplir-la. Només llavors estem vivint amb ella; és part d'un mateix, és la totalitat d'un mateix. Ni la desesperació ni l'esperança, ni cap forma de cinisme o d'agudesa intel·lectual, la poden fer desaparèixer. Som aquesta soledat, les cendres que alguna vegada foren foc. És una completa, irremeiable soledat, que està més enllà de qualsevol acció. (...)

D'aquesta aïlladora soledat, d'aquestes cendres, en neix un moviment nou. És el moviment del solitari. És aquest estat en el que totes les influències, tota compulsió, tota forma de recerca i realització han cessat naturalment i completament. És la mort del que és conegut. Només llavors es presenta el viatge sense fi de l'incognoscible. Llavors es presenta un poder la puresa del qual és creació."


J. Krishnamurti ("Diari", 23.09.1961)



Text original anglès:

"(...) Each one faces what he is, a bundle of memories and deepening loneliness. The desire for power and success are an escape from this loneliness and the ashes which are memories. To go beyond, one has to see them, face them, not avoid them in any way, by condemning or through fear of what is. Fear arises only in the very act of running away from the fact, the what is. One must completely and utterly, voluntarily and easily put aside power and success and then in facing, seeing, being passively aware, without choice, the ashes and loneliness have a wholly different significance. To live with something is to love it, not to be attached. To live with the ashes of loneliness there must be great energy and this energy comes when there is no longer fear. 

When you have gone through this loneliness, as you would go through a physical door, then you will realize that you and the loneliness are one, you are not the observer watching that feeling which is beyond the word. You are that. And you cannot get away from it as you did before in many subtle ways. You are that loneliness; there is no way to avoid it and nothing can cover it or fill it. Then only are you living with it; it is part of you, it is the whole of you. Neither despair nor hope can banish it nor any cynicism nor any intellectual cunning. You are that loneliness, the ashes that had once been fire. This is complete loneliness, irremediable, beyond all action. (...)

Out of this loneliness, out of these ashes, a new movement is born. It is the movement of the alone. It is that state when all influences, all compulsion, every form of search and achievement have naturally and completely stopped. It is death of the known. Then only is there the neverending journey of the unknowable. Then is there power whose purity is creation."