divendres, 17 de juliol del 2015

Vida i humanitats



Mondrian 1928


"La cursa de tot intel·lectual, si segueix el seu camí resoltament i tot el temps necessari, va a parar a les coses evidents, de les quals no s'han mogut mai els qui no són intel·lectuals. (...) Ara que, és evident, molts intel·lectuals no van prou lluny per a poder atènyer les coses evidents. Es queden arrapats a una patètica fe en el racionalisme i en l'absoluta supremacia dels valors mentals i en l'esperit completament conscient. (...) Ells troben com una cosa natural l'axioma principal intel·lectualista - o sigui, que hi ha una superioritat intrínseca de la vida mental, conscient i voluntària, sobre la vida física, intuïtiva, instintiva i emocional. (...) Les coses evidents a les quals torna l'intel·lectual si va a bastament lluny, no son, naturalment, les mateixes que les coses evidents dels no-intel·lectuals; car llur evidència és la vida mateixa i aquesta evidència recuperada de l'intel·lectual és, només, la idea d'aquella vida. No són molts els qui poden donar carn i sang a la idea i convertir-la en realitat.

(...)

És incomparablement més fàcil de saber moltes coses, posem per cas, sobre història de l'art, i de tenir idees profundes sobre metafísica i sociologia, que conèixer, personalment i intuïtiva, moltes coses sobre el nostre proïsme i de mantenir relacions satisfactòries amb els nostres amics i les nostres amants, amb la muller i els fills. Viure és molt més difícil que el sànscrit, la química i l'economia.  (...) És molt més fàcil d'esser un infant, un foll o una salvatgina intel·lectual, que no pas un home adult i harmoniós. I és per això, entre altres motius, que hi ha tanta demanda d'alta educació. L'afluència cap als llibres i les universitats és com l'afluència cap als cafès i les tavernes. Les gens necessiten ofegar llur comprensió de les dificultats de viure convenientment en aquest grotesc món contemporani, necessiten oblidar llur deplorable ineficiència com a artistes en la vida. Alguns ofeguen llurs penes en alcohol, però són més encara els qui les ofeguen en els llibres i en el dilettantisme artístic alguns intenten d'oblidar-se ells mateixos en la fornicació, el ball, el cinema, la ràdio, i d'altres en conferències i en hobbies científics. Els llibres i les conferències serveixen millor per a ofegar les penes que no pas la beguda i la fornicació; car no deixen mal de cap, ni cap d'aquelles desesperadores sensacions de post coitum, triste. No fa pas molt, ho he de confessar, jo em prenia l'erudició i la filosofia i la ciència - totes les activitats que s'amunteguen de faisó grandiloquent sota el títol de "Recerca de la Veritat" - d'una manera molt seriosa. Considerava la Recerca de la Veritat com la més alta de les tasques humanes, i els Investigadors com els més nobles dels homes. Però fa cosa d'un any que he començat de veure que aqueixa famosa Recerca de la Veritat no és sinó una diversió, una distracció com qualsevol altra, un substitut, més aviat refinat i elaborat, de la vida autèntica; i que els Recercadors de la Veritat esdevenen igualment beneits, puerils i corromputs a llur manera com els alcoholitzats, els estetes purs, els homes de negocis i els qui cerquen la Bona Vida, a la llur. He comprès també que la cerca de la Veritat no és sinó un nom més refinat per a la diversió favorita de l'intel·lectual, de posar simples, i per tant, falses abstraccions, al lloc de les vivents complicacions de la realitat. Però cercar la Veritat és molt més fàcil d'aprendre que l'art de viure íntegrament (on, certament, la Recerca de la Veritat ocuparà el seu lloc degut i adequat juntament amb altres diversions, com per exemple les bitlles i l'escalada). La qual cosa explica, si bé no justifica pas, el meu continuat i excessiu abandonament als vicis de la lectura informativa i de la generalització abstracta. ¿Tindré mai la força d'esperit suficient per desfer-me d'aqueixos indolents hàbits d'intel·lectualisme, i per dedicar les meves energies a la tasca, més seriosa i més difícil, de viure íntegrament?"


Aldous Huxley al capítol XXVI de Contrapunt (1928)

(traducció de Maria Teresa Vernet)