dissabte, 7 de febrer de 2015

Shelley: La flor que somriu avui



Friedrich 1821



"The flower that smiles today
Tomorrow dies;
All that we wish to stay
Tempts and then flies.
What is this world's delight?
Lightning that mocks the night,
Brief even as bright.


Virtue, how frail it is!
Friendship how rare!
Love, how it sells poor bliss
For proud despair!
But we, though soon they fall,
Survive their joy, and all
Which ours we call.


Whilst skies are blue and bright,
Whilst flowers are gay,
Whilst eyes that change ere night
Make glad the day;
Whilst yet the calm hours creep,
Dream thou—and from thy sleep
Then wake to weep."


Percy Bysshe Shelley (1821)



Possible traducció:

La flor que avui somriu
morirà demà;
tot el que volem que perduri
ens tempta i se'n va.
Què és el plaer d'aquest món?
Un llamp que enganya la nit,
tan breu com brillant.

Què n'és de fràgil, la virtut!
Què cara de trobar, l'amistat!
Com ven pobra felicitat
a canvi d'orgullosa desesperació, l'amor!
Però nosaltres, tot i que aviat s'esfondren,
sobrevivim a la seva joia i a tot allò
que anomenem nostre.

Mentre el cel sigui blau i clar,
mentre les flors siguin alegres,
mentre els ulls que muden de nit
facin feliç el dia,
mentre encara s'esmunyin les hores calmes,
tu sommia..., i del teu son
desperta't per plorar.