dissabte, 21 de febrer de 2015

Canvi



Bissier 1964



"Change is the basic reality of history; it is in some way the character of whatever being there is. The flux of becoming, not the changelessness of being, characterizes our existence and that of our world."

(...)

"The work of God in history has often been assumed to be embodied in institutional forms, which were as a consequence necessarily changeless. If they were in truth "divine", they were, like God, eternal, everlasting and beyond relativity, time, and change. Gradually, however, the notion of changeless forms in a changing history, in history itself, in politics, economics, biology, and even in physics and theology, has shifted. In contemporary reflection God is seen to work through changing forms. Correspondingly, grace or the divine quality is evident in historical change not so much in the stability of forms as in the direction of the change of forms; it is manifest in the spirit that animates their progressive realization, and in the love, commitment, and mission that result from each historical embodyment; and grace is realized in the goal toward which this process of change moves."  


Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:

"El canvi és la realitat bàsica de la història; és d'alguna manera el caràcter de qualsevol ésser existent. El flux d'esdevenir, no la immutabilitat d'ésser, caracteritza la nostra existència i la del nostre món."

(...)


"Sovint s'ha considerat que l'obra de Déu en la història s'encarnava en formes institucionals, les quals eren en conseqüència necessàriament immutables. Si eren en veritat "divines", eren, com Déu, eternes, per sempre i més enllà de la relativitat, el temps, i el canvi. A poc a poc, però, la noció de formes immutables en una història canviant, s'ha desplaçat, en la història mateixa, en la política, en l'economia, en la biologia, i fins i tot en la física i la teologia. En la reflexió contemporània es considera que Déu opera a través de formes canviants. En conseqüència, la gràcia o la qualitat divina és evident, en el canvi històric, no tant en l'estabilitat de les formes com en la orientació del canvi de formes; és manifesta en l'esperit que anima la seva realització progressiva, i en l'amor, el compromís, i missió que es deriven de cada plasmació històrica; i la gràcia és manifestada en l'objectiu cap a la qual aquest procés de canvi es mou ".