dijous, 26 de febrer de 2015

Camí de l'escola





Seria molt positiu que el Departament d’Ensenyament fes un tracte amb els productors del documental Sur le chemin de l'école de Pascal Plisson per fer una versió sots-retolada en català i fer-la arribar en DVD a cada escola de Catalunya, pregant als directors i mestres que vegin i treballin el documental amb tots els seus alumnes. Seria un exemple concret de “fer país”.

El documental, d'una hora i quinze minuts de durada, és un material molt indicat per a la reflexió dels nostres infants i joves. Pels testimonis que s’hi mostren, per la manera de valorar l’escola que transmet, per la dignitat amb que presenta les quatre històries que el formen, per la bellesa dels entorns naturals que mostra (la sabana de Kenya, l’Alt Atles marroquí, la Pampa argentina i la badia de Bengala a l’Índia).

Evidentment que s'hi poden fer objeccions. Està fet des d'una peculiar manera de veure el món que caracteritza sovint les organitzacions internacionals i moltes ONG: un món optimista i bonic, on el mal no existeix; una visió “idealitzada” de la realitat, una mica edulcorada, on preval el que és “net i polit”, els tipus ideals, els nens exemplars i somrients; una visió una mica “United Colors of Benetton”, per dir-ho curt. Cal tenir present que aquesta visió complaurà a molts dels nostres conciutadans, tant adults com joves i infants, que s'hi trobaran còmodes.

Seria interessant contraposar-hi contraposar-hi una altra visió, que hauria de ser també “idealista” però alhora més propera a la realitat de les coses. Però això no és gens fàcil; valdria la pena treballar més a fons aquesta qüestió de quina és la visió del món que seria millor proposar.