divendres, 20 de febrer del 2015

Intimitat i mite



Rembrandt 1645


"Hi ha certes perfeccions de l'ànima que romanen absolutament tancades dins dels seus límits, com ara els valors de l'ésser, del sentir, de l'autodesplegament, de l'anhelar; i la religiositat que va expressar Rembrandt es manté en l'atmosfera i intenció d'aquests valors. Si s'admet que a totes les religions es tracta, en realitat, d'allò íntim, de la pròpia vida de l'ànima i que totes les objectivitats extra-psíquiques només són mites, reflexes, hipòstasis d'ella o quelcom semblant, serà innegable que determinades vivències pures i íntimes es produiran només quan es trenca aquesta atmosfera de l'immanència i quan l'ànima, amb un accent centrífug, apunta a estructures objectives i les viu mitjançant una volta [passant per quelcom que reconeix com a exterior a ella mateixa]."


Georg Simmel a Rembrandt (1916)